Luis González Seara

Luis González Seara
	;
Biografia
Naixement	7 juny 1936 ; A Mezquita (Ourense)
Mort	23 abril 2016 (79 anys); Madrid
Causa de mort	Malaltia d'Alzheimer
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
	6 abril 1979 – 11 setembre 1981 ; ← Íñigo Cavero Lataillade – Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona →
Ministre d'Universitats i Recerca
	6 abril 1979 – 26 febrer 1981
Diputat al Congrés dels Diputats
	13 març 1979 – 31 agost 1982 ; Legislatura: primera legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Pontevedra ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Senador al Senat espanyol
	15 juny 1977 – 2 gener 1979 ; Circumscripció electoral: Ourense
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Director de tesi	Enrique Gómez Arboleya
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	sociòleg
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Partit	UCD
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (2008–2016); Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts
Obra
Estudiant doctoral	Jorge Verstrynge Rojas
	Premis Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles (1996); Orde del Mèrit Constitucional; Orde de Carles III; Orde d'Alfons X el Savi; Mèrit Aeronàutic; Orde del Mèrit de Portugal

Luis González Seara (A Merca, Galícia 1936 - Madrid 23 d'abril de 2016) va ser un sociòleg i polític gallec que participà en diferents governs presidits per Adolfo Suárez.

Biografia[modifica]

Va néixer el 7 de juny de 1936 a la població de A Merca, situada a la província d'Ourense. Va estudiar ciències polítiques i econòmiques a la Universitat Complutense de Madrid, de la qual fou posteriorment professor.

Director de l'Institut de l'Opinió Pública, Sotsdirector de la Fundació per al Desenvolupament de la Funció Social de les Comunicacions, fou el fundador de la Revista de l'Opinió Pública i de la Revista d'Estudis Socials. Va ser, així mateix, un dels fundadors i President del Consell d'Administració d'Informació i Publicacions, S. A., editora de Cambio 16, Diario 16 i Historia 16, dels que en fou fundador. En 2008 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i en 1996 va obtenir el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles per El poder y la palabra.

Activitat política[modifica]

Va ser un dels fundadors, l'any 1976, juntament amb Francisco Fernández Ordóñez, de l'Agrupació Socialdemòcrata i del Partit Socialdemòcrata, integrats a la Unió de Centre Democràtic (UCD) l'any següent.

En les eleccions generals de 1977 fou escollit senador per la província d'Ourense en la legislatura constituent (1977-1979), i en les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés en representació de la província de Pontevedra, càrrec que ocupà fins a finals de la legislatura. Després de les eleccions de 1979 fou nomenat Ministre d'Universitats i Investigació, càrrec que va ocupar fins al setembre de 1981 durant tres governs d'Adolfo Suárez, i sent confirmat inicialment per Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo.

El febrer de 1982 va deixar la UCD al seguir Francisco Fernández Ordóñez en la creació del Partit d'Acció Democràtica, i sense renunciar al seu escó va passar al Grup Mixt del Congrés. La integració d'aquest partit dins el PSOE va marcar l'abandonament de la política activa per part de Seara.

Va rebre la medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional, les Grans Creus de l'Orde de Carles III, de l'Orde d'Alfons X el Savi, de l'Orde del Mèrit de Portugal i del Mèrit Aeronàutic.^[1]

Obra publicada (selecció)[modifica]

1968: Opinión Pública y Comunicación de Masas
1971: La Sociología, aventura dialéctica
1987: La Década del Cambio
1995: El Poder y la Palabra, Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles l'any 1996
1998: El laberinto de la Fortuna

Referències[modifica]

↑ Biografia Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine. al web de la RACMYP

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per: '	President del Centre d'Investigacions Sociològiques 1963- 1967	Succeït per: Salustiano del Campo Urbano
Precedit per: Íñigo Cavero Lataillade com a Ministre d'Educació	Ministre d'Universitats i Investigació 1979 – 1981	Succeït per: Juan Antonio Ortega com a Ministre d'Educació
Premis i fites
Precedit per: Gonzalo Santonja Gómez-Agero Un poeta español en Cuba: Manuel Altolaguirre	Premi Nacional d'Assaig 1996	Succeït per: Alejandro Nieto García Los primeros pasos del Estado Constitucional
Precedit per: Francisco Murillo Ferrol	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 26 2008-2016	Succeït per: Juan Díez Nicolás

[1] Biografia Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine. al web de la RACMYP

[1]

Primer Govern d'Adolfo Suárez González (6 d'abril de 1979 - 2 de maig de 1980)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres	Antonio Ibáñez Freire (Interior) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Carlos Bustelo y García del Real (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Manuel Clavero Arévalo/Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Relacions amb les Corts) • Joaquín Garrigues Walker (adjunt al president)
(← II CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← II SUAREZ)

Segon Govern d'Adolfo Suárez González (2 de maig de 1980 – 8 de setembre de 1980)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres	Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa)
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ)

Tercer Govern d'Adolfo Suárez González (8 de setembre de 1980 – 26 de febrer de 1981)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Afers econòmics)
Ministres	Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Félix Manuel Pérez Miyares (Treball) • Alberto Oliart Saussol (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) • Eduard Punset i Casals (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques)
(← II SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I CALVO SOTELO)

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	Dialnet (1)