Luis Goytisolo Gay
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Luis Goytisolo 17 març 1935 (89 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat de Barcelona - dret |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Membre de | |
| Moviment | Realisme social |
| Participà en | |
| 30 octubre 2019 | Més procés és més retallades |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | José María Goytisolo Taltavull (es)  i Julia Gay Vives (es) |
| Germans | Juan Goytisolo Gay i José Agustín Goytisolo Gay |
| Parents | Antonio Goytisolo Digat (en) (avi patern) Agustín Goytisolo (en) (besavis paterns) |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
.jpg)
Luis Goytisolo Gay (Barcelona, 17 de març de 1935) és un escriptor català en llengua castellana,[1] germà del poeta José Agustín i del novel·lista Juan Goytisolo Gay i oncle valencià de Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal.[2]
Biografia[modifica]
Últim de quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis), els seus pares eren Josep Maria Goytisolo i Taltavull i Júlia Gay i Vives, un matrimoni barceloní de classe mitjana.[3]
Va estudiar Dret, però va abandonar els estudis per dedicar-se a la literatura. El 1992 obtingué el Premio Nacional de Narrativa i el 1995 ingressà a la Real Academia Española. La seva representant literària ha estat Carmen Balcells Segalà. Ha col·laborat en diaris com El País, ABC i Diario 16.
Els seus dos primers llibres —Las afueras i Las mismas palabras— s'inscriuen dins del realisme social i testimonial. Però, després d'anys de silenci i d'un gir cap al relat d'imaginació (Fábulas, escrit entre 1968 i 1978, però publicat el 1981), és en la dècada de 1970 quan dona la mesura del seu talent amb una tetralogia de llarga elaboració, Antagonía, el tema de la qual és l'art de l'escriptura. Claude Simon la inclou entre les tres grans novel·les del segle xx.[4] Destaca la seva preocupació pels trets estructurals i formals del relat.
| « | L'ésser humà ha conegut temps més ombrívols; tan babaus, possiblement no. Decididament el món està més necessitat que mai d'un pensament estoic adequat al present, d'un neoestoicisme. O d'un nou epicureisme. De qualsevol dels dos. O millor: dels dos | » |
| — Luis Goytisolo | ||
La tetralogia es compon de Recompte (1973), Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar, 1976, La cólera de Aquiles, 1979 y Teoría del conocimiento, 1981. En aquesta extensa i complexa obra, la novel·la es fa reflexió sobre la novel·la mateixa: partint dels problemes que es planteja un (o una) novel·lista personatge, es realitza un replatejament de l'art narratiu i una experimentació de diverses tècniques i estils. Tot això és molt revelador de les preocupacions del moment sobre les estructures i la destinació del gènere.
Obres[modifica]
- Las afueras 1958
- Las mismas palabras 1963
- Ojos, círculos, búhos, amb el pintor Joan Ponç 1970
- Antagonía. 1963
- Recuento
- Los verdes de mayo hasta el mar
- La cólera de Aquiles
- Teoría del conocimiento
- Devoraciones 1976
- Estela del fuego que se aleja 1984
- Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza 1985
- La paradoja del ave migratoria 1987
- Estatua con palomas 1992
- Placer licuante 1997
- Escalera hacia el cielo 1999
- Diario de 360° 2000
- Liberación 2003
- Oído atento a los pájaros 2006
- Cosas que pasan 2009
- El lago en las pupilas 2012
Assaigs[modifica]
- El porvenir de la palabra
Premis i reconeixements[modifica]
- 1977 - Premi Ciutat de Barcelona
- 1984 - Premio de la crítica narrativa
- 1993 - Premio Nacional de Narrativa
- 2013 - Premio Nacional de las letras
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Goytisolo Gay |
- ↑ «Luis Goytisolo Gay». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Joaquim Gay de Montellà, la casta catalana», 22-11-2015. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Seguí, Toni. «La matriarca menorquina de la familia Goytisolo». Menorca, 15-07-2023.
- ↑ «"Yo dejaría descansar en paz a los muertos de la Guerra Civil"». El País.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: primer guanyador |
Premi Biblioteca Breve 1958 |
Succeït per: Juan García Hortelano |
| Precedit per: Juan Benet Herrumbrosas lanzas |
Premi de la Crítica de narrativa castellana 1984 |
Succeït per: José María Merino La orilla oscura |
| Precedit per: Antonio Muñoz Molina El jinete polaco |
Premi Nacional de Narrativa 1993 |
Succeït per: Gustavo Martín Garzo El lenguaje de las fuentes |
| Precedit per: Francisco Rodríguez Adrados |
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2013 |
Succeït per: Emilio Lledó Íñigo |
| Precedit per: José Ovejero La ética de la crueldad |
Premi Anagrama d'Assaig 2013 |
Succeït per: Sergio González Rodríguez Campo de guerra |
| Precedit per: Luis Rosales Camacho |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira C 1995- |
Succeït per: ' |
- Persones vives
- Escriptors barcelonins contemporanis en castellà
- Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola
- Premis de la Crítica de narrativa castellana
- Premis Nacionals de les Lletres Espanyoles
- Novel·listes barcelonins contemporanis en castellà
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Alumnes del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià