Luis Octavio de Toledo y Zulueta

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:33, 4 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuis Octavio de Toledo y Zulueta
00579 mv.jpg
Biografia
Naixement2 d'octubre de 1857
Madrid
Mort18 de febrer de 1934(1934-02-18) (als 76 anys)
Madrid
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Madrid
Activitat
OcupacióMatemàtic
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Luis Octavio de Toledo y Zulueta (Madrid, 2 d'octubre de 1857 - 18 de febrer de 1934) fou un matemàtic espanyol, catedràtic d'anàlisi matemàtica de la Universitat Central de Madrid i impulsor de l'estudi de la Matemàtica a Espanya.

Formació

Va completar la seva escola primària al Colegio Hispano-Romano de Nuestra Señora de la Esperanza i posteriorment en l'Institut San Isidro de Madrid. La carrera de Ciències Exactes la va estudiar en la Facultat de Ciències de la Universitat Central de Madrid.

Matemàtic eminent

Va aconseguir la càtedra de Matemàtiques per concurs en l'Institut d'Ensenyament Secundari de Lleó en 1882. I en 1890, va guanyar la càtedra de geometria analítica a la Facultat de Ciències de la Universitat de Sevilla. Després va estar a la Càtedra d'Anàlisi Matemàtica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa i, en 1898, va aconseguir la de Madrid, a la Universitat Central, fins a la seva jubilació, des d'on va desenvolupar la major part de la seva producció científica.

Com a Catedràtic d'Anàlisi Matemàtica de la Universitat Central de Madrid, va participar àmpliament en la vida social i científica de l'època. Va ser vicepresident i després president (secció Matemàtiques) de l'Associació espanyola per al Progrés de les Ciències i posteriorment fundador, al costat d'altres eminents científics de la Reial Societat Matemàtica Espanyola, creada en 1911. En 1919 és nomenat vicepresident i des de 1924 ocuparà la presidència fins a la seva mort. També va ser un membre preeminent de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Va ingressar en 1914 amb el discurs «Algunos de los descubrimientos realizados en la teoría y resolución de las ecuaciones durante el siglo XIX».[1]

Va ser delegat a Espanya de la "Commission Internationale pour l'enseignement mathématique" i va assistir al V Congrés de Matemàtiques celebrat a Cambridge en 1912. Va contribuir a l'èxit de la visita d'Albert Einstein a Espanya en 1923 que va arribar a pronunciar tres conferències en la Facultat de Ciències.[2]

A més de nombrosos discursos i articles, publicats en diversos periòdics científics i especialment en la Revista de la Societat Matemàtica Espanyola, entre els seus llibres destaca Elementos de la teoría de formas, doncs és la primera edició en espanyol on es parla de la teoria de formes.

Obres

  • Elementos de la Teoría de la Formas (León, 1889).
  • Tratado de Álgebra (1905).
  • Tratado de Trigonometría rectilínea y esférica (1905).
  • Elementos de Aritmética universal: Calculatoria I (1900) y II (1916).
  • Coordinatoria. Determinantes. Algoritmos ilimitados y Estudios de Análisis matemático (1907).
  • Elementos de Análisis Matemático I: Introducción al estudio de las Funciones de variable compleja (1907).

Referències

  1. Biografia al web de la RAC
  2. Glick, Thomas F. (2005) "Einstein y los españoles. Ciencia y sociedad en la España de entreguerras. CSIC.

Enllaços externs


Precedit per:
Manuel Benítez Parodi
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 5

1912-1934
Succeït per:
Honorato de Castro Bonel
Precedit per:
Leonardo Torres Quevedo
President de la
Reial Societat Matemàtica Espanyola

1924-1934
Succeït per:
Julio Rey Pastor