Luis Ramírez de Lucena
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1475 (Gregorià)  Lucena |
| Mort | 1530 (Gregorià) (54/55 anys) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Corona de Castella |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escacs |
| Ocupació | jugador d'escacs, escriptor, sacerdot catòlic |
| Esport | escacs |
Luis Ramírez de Lucena (vers 1465 - vers 1530) fou un jugador i escriptor d'escacs castellà, que va escriure el més antic dels llibres impresos d'escacs moderns actualment conservat: Repetición de Amores et Arte de Axedrez con CL Juegos de Partido, publicat a Salamanca el 1497, i del qual n'existeixen actualment al voltant d'una dotzena de còpies.[1]
Biografia[modifica]
Hi ha poques dades sobre la vida de Lucena, tot i que és considerat per algunes fonts el millor jugador d'escacs de les darreries del segle xv. Probablement era un jueu convers, i se sap que va estudiar a la Universitat de Salamanca. Fins i tot s'ha dit que podria haver estat la persona en qui Fernando de Rojas s'inspirà per al Calisto de La Celestina.
Repetición de Amores et Arte de Axedrez con CL Juegos de Partido[modifica]
El llibre conté anàlisis sobre onze obertures d'escacs, tot i que inclouen diversos errors elementals, cosa que ha dut l'historiador dels escacs Harold Murray a suggerir que es va preparar a correcuita. El llibre va ser escrit quan les regles dels escacs estaven encara començant a prendre la seva forma moderna, de manera que algunes de les 150 posicions que hi ha al llibre es corresponen amb les normes antigues, i algunes altres amb les noves.
El llibre és, probablement, una recopilació, ja que inclou una gran riquesa d'idees tenint en compte el baix grau de desenvolupament de la teoria escaquística a l'època. Això no obstant, el recopilador havia necessàriament de tenir un elevat grau de coneixement del joc, i és per això que Lucena és considerat un dels més grans jugadors d'escacs del segle xv.
El portuguès Pedro Damiano va emprar aquesta obra de Lucena com a font per escriure Il libro da imparare a giocare a scacchi et de li partiti publicat a Roma el 1512.
La Posició de Lucena, una posició clau en la teoria de finals de torre i peó, és anomenada així en honor seu, malgrat que, de fet, no apareix al seu llibre (fou publicada per primer cop el 1634 per Alessandro Salvio.) En canvi, el mat de la coça, que comunament es relaciona amb el llegat de Philidor, sí que és al llibre.
La seva importància en els escacs[modifica]
A finals del segle xv les regles actuals dels escacs ja havien aparegut però encara no estaven unificades, i en cada lloc es jugava amb matisos més o menys diferents. En aquesta època Luis de Lucena va compondre un llibre en el qual per primera vegada apareixien unificades totes les regles dels escacs, que són amb les que es juga actualment. Portava per títol Repetició d'amors i art d'escacs, amb 150 jocs de partit, i la primera edició va aparèixer a Salamanca en 1497. També incloïa les regles antigues.
És de suposar que es tracta d'un recull, ja que la seva riquesa d'idees és sorprenent, i si són obra de Lucena, caldria considerar-lo el major geni escaquístic de tots els temps. Tanmateix, la seva recopilació mostra un coneixement dels secrets del joc que el converteixen, segurament, en un dels més grans escaquistes del seu temps.
Lucena va enunciar més o menys succintament els principals plantejaments actuals: el Giuoco piano de l'obertura italiana, l'obertura Ruy López, la del peó de dama, el gambit de rei, les defenses que avui es coneixen amb el nom de Philidor, Petrov, la francesa, l'holandesa, els fianchettos de rei i de dama, l'obertura d'alfil, i altres que posteriorment s'ha atribuït a escaquistes més moderns.
Inclou les idees fonamentals del desenvolupament de les peces, els problemes de l'avanç dels peons, sobretot els de l'enroc, la importància d'ocupar el centre, la d'obrir línies per als alfils, la torre i la dama.
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ «Nota biogràfica de Luis Ramírez de Lucena» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 20 juny 2010].
- ↑ Transcripció del text:
[...]po de la mayor necesidad: porque a las veces y por la mayor parte descubriendo vuestro rey podéis perder el juego, y así teniendo vuestro rey en salvo podéis sin miedo con la otra gente darle guerra, que de necesidad no se puede hacer sino defenderse, quedando vos señor del campo para lo cual, de qué suerte se ha de platicar, entiendo escribir todos los mejores juegos que yo en Roma e por toda Italia y Francia y España he visto jugar a jugadores y yo he podido por mi mesmo alcanzar.
[Diagrama] La segunda regla es jugar del peón de rey a cuatro casas, que se entiende contando de donde está el rey. E si el que jugare con vos jugare el mesmo peón a otras cuatro, jugaredes del caballo del rey a tres casas del alfil del rey, e si guarda su peón con el peón del alfil del rey, darle heis el caballo por el peón que está a cuatro casas de su rey.
Bibliografia[modifica]
- Hooper, David i Kenneth Whyld. The Oxford Companion to Chess. Oxford University, 1996. ISBN 0-19-280049-3.
Enllaços externs[modifica]
- Romeo, M.C. «Lucena - A mystery after 500 years». Arxivat de l'original el 2009-10-21. [Consulta: 19 juny 2010]. (Romeo és director de la Comissió d'Història dels escacs de la Federació Espanyola d'escacs, FEDA.)
- Luis Ramírez de Lucena a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 20 juny 2010] (anglès)