Luis Suárez Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Luis Suárez».
Infotaula de personaLuis Suárez Fernández
Biografia
Naixement25 juny 1924 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts[1]
20 de desembre de 1965 – 20 de desembre de 1972
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Valladolid
Director de tesiJoaquín Pérez Villanueva Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enHistòria medieval d'Espanya, Reis Catòlics, història moderna d'Espanya i Francisco Franco Bahamonde Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 març 2018Manifest per la Història i la Llibertat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralLuis Vicente Díaz Martín i Miguel Ángel Ladero Quesada Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFernando Suárez Bilbao Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luis Suárez Fernández (Gijón, Astúries, 25 de juny de 1924) és un historiador espanyol, originàriament medievalista, que ha estès els seus estudis també a la història moderna i contemporània. Pertany a la Reial Acadèmia de la Història.

D'orientació conservadora, està vinculat a la Fundación Francisco Franco (els fons de la qual és dels pocs historiadors que pot investigar, fet que li va permetre publicar l'any 1984 Francisco Franco y su tiempo).[2] És president de la Hermandad del Valle de los Caídos. Pertany a l'Opus Dei.[3][4]

Malgrat estar jubilat, és catedràtic emèrit d'Història Medieval del departamento de Historia Antigua, Medieval, Paleografía y Diplomática de la Universidad Autónoma de Madrid.

Biografia[modifica]

Estudià Filosofia i Lletres a les Universitats d'Oviedo i Valladolid, i es doctorà en Historia el 16 de juny de 1947 per la Universitat de Madrid. El 1955 obtingué la càtedra de Prehistoria e Historia Universal de las Edades Antigua y Media y de Historia General de la Cultura a Valladolid, arribant a ser Degà (1963) i Rector (1965), i com a tal fundà la primera càtedra universitària de Cinema. Fou Director General d'Universitats i Investigació (1972).

Durant la dictadura franquista, Luis Suárez fou procurador en Corts per ser rector d'universitat.[5]/> Al juny de 1972 va ser nomenat director general d'Universitats i Recerca pel ministre d'Educació José Luis Villar Palasí.[6] Fou mantingut en el càrrec pel nou ministre Julio Rodríguez Martínez, nomenat en juny de 1973 per Luis Carrero Blanco. Va participar a les seves ordres en la reforma del calendari universitari que va posposar el començament del curs de primer de carrera a gener de 1974,[7] deixant 100.000 estudiants sense classes durant tot un trimestre.[8]

Després de l'assassinat de Carrero Blanco al desembre de 1973, el nou president del Govern Carlos Arias Navarro va reemplaçar Julio Rodríguez per Cruz Martínez Esteruelas, que immediatament va revocar la reforma del calendari universitari[9] i cessà en el seu càrrec Luis Suárez.[10]

El 1975 passà a la càtedra d'Història Medieval de la recentment inaugurada Universidad Autónoma de Madrid, a la vegada que dirigia (entre 1975 i 1978) la Escuela Española en Roma de Arqueología e Historia del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Obres[modifica]

Honors i condecoracions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. És coneguda la denuncia d'aquesta situació per Javier Tusell i altres historiadors: «El País Digital | 25 años después de Franco». Arxivat de l'original el 2001-03-02. [Consulta: 24 setembre 2013].«Protesta por las subvenciones a la Fundación Francisco Franco».
  3. «Un consejo del Fundador del Opus Dei». Arxivat de l'original el 2007-12-13. [Consulta: 23 setembre 2010].
  4. Una ventana abierta sobre lo que es el Opus Dei
  5. SuárezFernández, Luis «Una muy particular memoria histórica». ABC, 09-10-2006.
  6. «BOE 24 de junio de 1972», 24-06-1972. [Consulta: 21 maig 2013].
  7. Carrillo Linares, Alberto. Subversivos y malditos en la Universidad de Sevilla (1965-1977). Centro de Estudios Andaluces, 2008. ISBN 8461273524. , p.377
  8. «Julio Rodríguez: "Impresiones de un ministro del almirante Carrero"». , 16-03-1974 [Consulta: 26 maig 2013].
  9. «Decreto 198/1974». Boletín Oficial del Estado, 26-01-1974. [Consulta: 26 maig 2013].
  10. «Toma de posesión del nuevo Director General de Universidades». , 22-01-1974 [Consulta: 26 maig 2013].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Fidel Jorge López Aparicio
Universitat de Valladolid
Rector

1965 - 1972
Succeït per:
José Ramón del Sol Fernández
Precedit per:
José Gella Iturriaga
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 4

1993 -
Succeït per:
'
Precedit per:
Carmen Iglesias Cano
Símbolos de España
Premio Nacional de Historia de España
2001
Succeït per:
Fernando Chueca Goitia
Historia de la Arquitectura Española II