Vés al contingut

Luis de la Fuente Castillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Luis de la Fuente y Hoyos.
Plantilla:Infotaula personaLuis de la Fuente Castillo
Imatge
(2026) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1961 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Haro (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,72 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata - 1994 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipLateral Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Juvenil
–1977 Club Haro Deportivo
1977–1979 Athletic Club
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1978–1982 Bilbao Athletic 58(6)
1981–1987 Athletic Club 206(4)
1987–1991 Sevilla FC 92(4)
1991–1993 Athletic Club 28(1)
1993–1994 Deportivo Alavés 35(3)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1978–1979   Espanya sub-18 4(0)
1982–1984   Espanya sub-21 4(0)
1988–1988   Espanya sub-23 1(0)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1999–2000 Club Portugalete
2000–2001 CD Aurrerá de Vitoria
2006–2007 Bilbao Athletic
2009–2011 Bilbao Athletic
2011–2011 Deportivo Alavés
2013–2018 Espanya sub-19
2018–2022 Espanya sub-21
2021–2021 Espanya Olímpica
2022– Espanya Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm14963354 FilmAffinity (persona): 768237079
BDFutbol: 1774 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
futbol
Representa:  Espanya (com a entrenador)
Copa del Món de la FIFA
Or Amèrica del Nord 2026
Eurocopa de futbol
Or Alemanya 2024
Lliga de les Nacions de la UEFA
Or Països Baixos 2023
Argent Alemanya 2025
Jocs Olímpics
Argent Tòquio 2020
Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA
Or Itàlia-San Marino 2019
Campionat d'Europa de Futbol sub-19 de la UEFA
Or Grècia 2015

Luis de la Fuente Castillo (Haro, 21 de juny de 1961) és un exfutbolista riojà, que com a jugador ocupava la posició de defensa. Posteriorment fa d'entrenador de futbol. Des de 2022 és el seleccionador espanyol de futbol masculí.

Va acumular un total de 254 partits i sis gols a La Liga durant 13 temporades, amb l'Athletic Club i el Sevilla FC, i va guanyar dos títols de lliga amb el primer, incloent-hi un doblet amb la Copa del Rei el 1984.[1]

De la Fuente va començar a treballar a les seleccions juvenils espanyoles el 2013, dirigint la selecció espanyola sub-19 fins a la victòria al Campionat d'Europa sub-19 de la UEFA 2015 i la selecció espanyola de futbol sub-21 fins al campionat equivalent el 2019. Va entrenar la selecció espanyola sub-23 fins a la medalla d'argent als Jocs Olímpics de 2020, i va assumir el càrrec de seleccionador de l'absoluta el 2022, guanyant la Lliga de Nacions de la UEFA 2023, l'Eurocopa 2024 i la Copa del Món de 2026, convertint-se així en el primer entrenador a guanyar els tres grans trofeus.[2]

Trajectòria esportiva

[modifica]

Com a futbolista

[modifica]

Format al planter de l'Athletic Club,[3][4] a la 78/79 puja a l'equip B, i dos anys després, debuta amb el primer equip a la màxima categoria.[5] Alterna durant dos anys l'Athletic i el Bilbao Athletic, fins que a partir de la 82/83 es consolida al planter de San Mamés.[6] Amb els lleons va ser bicampió de Lliga i hi va guanyar una Copa del Rei i una Supercopa.[7]

Va militar a l'Athletic fins al 1987. En aquest temps, va ser titular a la defensa basca la major part del període, a més de jugar a competicions europees. La temporada 87/88 fitxa pel Sevilla FC.[8] Al conjunt andalús és titular els seus dos primers anys, per passar a la suplència després.

L'estiu del 1991 retorna a l'Athletic Club, on jugarà 22 partits més en dues campanyes.[9] Marxa la temporada 93/94 al Deportivo Alavés de Segona B, on es retiraria a final de curs, a 33 anys d'edat.[3]

De la Fuente va ser internacional amb la selecció espanyola a nivells juvenils. També va representar la selecció sub-23 en la classificació per als Jocs Olímpics d'estiu de 1988.[10]

Com a entrenador

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Debutà com a entrenador l'any 1997 i va transitar per diversos clubs bascos, primer el Portugalete, i posteriorment l'estiu del 2020 l'Aurerrá,[11] de segona divisió B, però va ser acomiadat el març de l'any següent tot i ocupar el setè lloc a la taula.[12]

Després d'una etapa al futbol base del Sevilla, de la Fuente va tornar a l'Athletic.[13][14] Inicialment, entrenador dels equips juvenils i del filial,[15] també va exercir de delegat de partits durant dos anys,[16] abans de tornar a les seves funcions anteriors.[17]

El 13 de juliol de 2011, de la Fuente va ser nomenat entrenador de l'Alavés.[18] fins que fou cessat el 17 d'octubre.[19]

Selecció espanyola

[modifica]

El 2013 s'incorpora a l'staff tècnic de la Federació Espanyola de Futbol. Va ser campió dels Jocs Mediterranis amb la sub-18 (2018), campió d'Europa sub-19 (2015) i sub-21 (2019), i plata olímpica a Tòquio (2021).[20]

Arran de l'eliminació de la selecció espanyola del Mundial de Qatar de 2022, i la subsegüent destitució de Luis Enrique, l'RFEF va nomenar-lo seleccionador.[21] En els dos primers anys al capdavant de la selecció absoluta, va guanyar els dos campionats que va disputar: la Lliga de les Nacions de la UEFA 2022-23 i el Campionat d'Europa de futbol 2024.[7]

Estil com a entrenador

[modifica]

A causa de la seva experiència com a entrenador en equips juvenils, a de la Fuente li agradava treballar amb jugadors més joves que ja coneixia. Mikel Merino, Dani Olmo, Mikel Oyarzabal, Fabián Ruiz i Unai Simón van guanyar el títol de campió d'Europa sub-21 durant el seu mandat, i més tard van representar la selecció absoluta sota el mateix entrenador.[22] Va explicar la seva filosofia afirmant que "vinc d'un entorn de base. El nostre compromís, amb la gent en qui confiem en el sistema juvenil, no és una postura, és una convicció".[23]

Vida personal

[modifica]

De la Fuente es va casar amb una dona d'Andalusia, amb qui va tenir tres fills. Un dels seus fills, Alberto, també va estar involucrat en l'esport i, en un moment donat, va treballar amb el seu pare a la Reial Federació Espanyola de Futbol com a analista.[24]

Criat en el catolicisme però decebut durant un temps, de la Fuente finalment va tornar a abraçar la religió a l'edat adulta.[25]

Palmarès

[modifica]

Com a jugador

[modifica]
Athletic Club

Com a entrenador

[modifica]
Selecció espanyola sub-18
Selecció espanyola sub-19
Selecció espanyola sub-21
Selecció espanyola sub-23
Selecció espanyola

Referències

[modifica]
  1. ↑ Miñano, Rosario. «El lado personal de Luis de la Fuente: discreto, familiar y elogiador de los futbolistas de la Roja» (en castellà). Antena 3, 10 juliol 2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
  2. ↑ Johnston, Neil. «Sixteen titles in five years – why Spain are a dominant force». BBC Sport, 20 juliol 2026. [Consulta: 20 juliol 2026].
  3. 1 2 Falagán, Aser «De la Fuente, el éxito de un técnico discreto» (en castellà). , 7 agost 2021.
  4. ↑ Lidón, Inma «La hora de Luis De la Fuente, el hijo del marino apasionado del Athletic, criado en una mercería y fan de Julio Iglesias: "Vamos a pasar de la noche al día"» (en castellà). , 12 desembre 2022.
  5. ↑ «0–0: Abdicación valencianista ante el Athlétic» (en castellà). El Mundo Deportivo, 09-03-1981. [Consulta: 12 octubre 2015].
  6. ↑ «El Athletic, sin problemas» (en castellà). El Mundo Deportivo, 27-03-1983. [Consulta: 12 octubre 2015].
  7. 1 2 Álvarez, David. «Luis de la Fuente, el anti divo que acabó por seducir al planeta fútbol» (en castellà), 16-07-2024. [Consulta: 16 juliol 2024].
  8. ↑ «El lateral del Athletic De la Fuente firma hoy contrato por el Sevilla» (en castellà). ABC, 06-07-1987. [Consulta: 12 octubre 2015].
  9. ↑ «El Sevilla traspasa a De la Fuente al Athletic de Bilbao por veinte millones» (en castellà). ABC, 05-09-1991. [Consulta: 12 octubre 2015].
  10. ↑ Moreno Mena, Miguel «Dónde jugó Luis de la Fuente antes de ser el seleccionador d'España» (en castellà). , 22 març 2025.
  11. ↑ «Una apuesta para dar un salto cualitativo» (en castellà). , 2 setembre 2000.
  12. ↑ Parcero, Bruno «Los nervios afloran en el tramo final» (en castellà). , 14 març 2001.
  13. ↑ Mercadal, Javier. «Quién es Luis de la Fuente y a qué equipos ha entrenado» (en castellà). Relevo, 25-03-2023. [Consulta: 16 juliol 2024].
  14. ↑ «Luis de la Fuente, el último fichaje para Lezama» (en castellà). , 21 juny 2005.
  15. ↑ «Luis de la Fuente, new Bilbao Athletic coach». Athletic Club, 8 juliol 2006. [Consulta: 12 octubre 2015].
  16. ↑ «Luis de la Fuente, the new delegate». Athletic Club, 16 juliol 2007. [Consulta: 12 octubre 2015].
  17. ↑ «Luis de la Fuente ya trabaja con el Bilbao Athletic» (en castellà). , 8 juliol 2009. Arxivat 2017-04-05 a Wayback Machine.
  18. ↑ «Luis de la Fuente retorna al Alavés como entrenador después de 17 años» (en castellà). , 13 juliol 2011.
  19. ↑ M. Otero, Pablo «El Alavés destituye a su técnico Luis de la Fuente» (en castellà). , 16 octubre 2011.
  20. ↑ «Oficial: Luis de la Fuente serà el relleu de Luis Enrique al capdavant de la selecció espanyola». esport3. CCMA, 08-12-2022. [Consulta: 16 juliol 2024].
  21. ↑ «Luis Enrique ya es historia; Luis de la Fuente, nuevo seleccionador nacional». El Mundo, 08-12-2022. [Consulta: 8 desembre 2022].
  22. ↑ Corrigan, Dermot. «This is Luis de la Fuente's Spain: Functional, lower-profile and with realistic expectations». The Athletic, 20 novembre 2023. [Consulta: 19 març 2024].
  23. ↑ «Spain 'contenders' at Euro 2024 but need 'time', says De La Fuente». , 24 març 2024.
  24. ↑ «Luis de la Fuente: la vida familiar de un hombre discreto, sin redes sociales y un hijo que se dedica al fútbol» (en castellà). RTVE, 12 desembre 2022. [Consulta: 18 juliol 2024].
  25. ↑ Martínez-Bordiú, Almudena. «Coach says making sign of the cross before game 'is not superstition, it's faith'». Catholic News Agency, 12 juliol 2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
  26. ↑ «Carvajal marca el penal decisiu que dona a Espanya la Lliga de les Nacions». CCMA, 18-01-2023. [Consulta: 3 juny 2024].
  27. ↑ «Espanya es desfà d'Anglaterra i guanya la seva quarta Eurocopa». RAC 1, 14-07-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].
  28. ↑ «Espanya guanya el Mundial i inicia l'era de Lamine Yamal». ARA, 20-07-2026. [Consulta: 20 juliol 2026].
  29. ↑ Smyth, Rob «Spain beat Argentina 1-0 after extra time to win the 2026 World Cup – live» (en anglès-gb). the Guardian, 19-07-2026.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis de la Fuente Castillo


Fites
Precedit per:
Roberto Mancini
2020		 Entrenador campió de l'Eurocopa
2024		 Succeït per:
Per determinar
2028
Precedit per:
Lionel Scaloni
2022 		Entrenador Campió del Mundial de Futbol
2026 		Succeït per:
Per determinar
2030
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luis_de_la_Fuente_Castillo&oldid=38817379»