Luisa Carvajal y Mendoza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuisa Carvajal y Mendoza
Courbes-Retrato de Luisa Carvajal y Mendoza 1.jpg
Biografia
Naixement 2 de gener de 1566
Jaraicejo
Mort 2 gener 1614 (47/48 anys)
Londres
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Poeta i escriptora
Gènere artístic Poesia
Enaltiment
Modifica les dades a Wikidata

Luisa Carvajal y Mendoza (2 de gener de 1566 a Jaraicejo – 2 de gener de 1614) era una poetessa i escriptora religiosa, membre de la noblesa espanyola que tenia una connexió familiar amb el Duc de Lerma.

Els pares de Luisa van morir sent ella molt jove traslladant-se a viure amb el seu oncle Francisco Hurtado de Mendoza, primer marquès d'Almazán, a Pamplona. Com que no desitjava casar-se, després de la mort del seu oncle l'any 1592, va viure una vida sagrada per ella i uns quants criats a Madrid, reclamant la seva herència contra el seu germà a través d'un judici. Lusa, inicialment desitjava donar els diners per fundar un convent a Bèlgica, però amb l'ajuda dels Jesuites, va decidir donar els diners a l'Ordre i viatjar a Anglaterra per buscar activament a qui convertir al Catolicisme i també el seu martiri.[1]

El 1598, els seus desitjos de morir per Déu la van inspirar a fer un vot de martiri, i a conseqüència d'aquest vot li va ser concedit el permís per viatjar a Anglaterra, on es va unir a el catolicisme clandestí.[2] Havent arribat a Londres poc després de la Conspiració de la Pólvora de 1605, Carvajal y Mendoza va intentar reconvertir els Anglicans al Catolicisme predicant a Cheapside i declarant públicament la il·legitimitat de l'última Reina. Carvajal va treballar a Londres i el seu entorn com a mestre, missionera, i dirigent en servei benèfic al pobre.

Empresonada dues vegades, un cop per proselitisme públic i un altre cop per fundar una comunitat secreta de dones catòliques a Londres, es va comprometre en una tan ampla gamma d'activitats subversives que finalment, tant Jaume d'Anglaterra com el Consell d'Estat espanyol, van decidir obligar-la a retornar a Espanya. Les seves accions van ser considerades disruptives i traïdores..

Després d'un segon empresonament va caure mortalment malalta d'una infecció bronquial. El Rei Felip III va aconseguir que el seu cos fos embarcat per tornar a Espanya, on va ser venerada inicialment com a santa putativa. El seu procediment de canonització no va resultar, finalment, en  la seva beatificació.

Carvajal va deixar escrits autobiogràfics i una col·lecció breu de poesia religiosa. La seva decisió inusual de viatjar a Anglaterra com a missionera ha atret l'atenció dels acadèmics feministes.

L'any 2001, la aerolínia Espanyola , Iberia, va posar a un Aerobús A340  el nom de Luisa Carvajal y Mendoza.[3]

Referències[modifica]

  1. Charles H. Carter, "Gondomar: Ambassador to James I" The Historical Journal 7.2 (1964, pp. 189–208), p 201f.
  2. «Reformation Texts with Translation». Marquette University Press. [Consulta: 24 febrer 2013].
  3. Ortega Figueiral, Javier «Machismo de altos vuelos». www.eldiario.es, 10-07-2013.