Luiz Bonfá
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt) Luiz Floriano Bonfá 17 octubre 1922 Rio de Janeiro (Brasil) |
| Mort | 12 gener 2001 (78 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Causa de mort | Càncer de pròstata |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | compositor, músic de jazz, guitarrista, cantant, guitarrista de jazz |
| Activitat | 1955 – 2000 |
| Gènere | Bossa nova |
| Instrument | Guitarra i veu |
| Segell discogràfic | Verve Records RCA Records Odeon Records Philips Dot Records Fontana Records |
         | |
Luiz Bonfá (Rio de Janeiro, 17 d'octubre de 1922 - ibíd., 12 de gener de 2001) va ser un cantant, guitarrista i compositor brasiler.[1][2] Tot i ser un dels creadors de la bossa nova,[3][4] estava obert a la contaminació entre la música brasilera i estatunidenca i també va gravar al costat de Stan Getz, Quincy Jones, Frank Sinatra i la parella Steve Lawrence i Eydie Gormé.[5] Sempre respectat com a compositor refinat i excel·lent guitarrista, una de les seves característiques va ser tocar fent un ús extensiu de les cordes obertes, que li donaven una sonoritat àmplia i grandiosa.[6]
Biografia[modifica]
Carioca de naixement i fill d'immigrants italians,[7] de petit va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta.[1] Als 13 anys va començar a fer classes amb l'uruguaià Isaías Savio,[5] i fins i tot va formar part de la seva orquestra.[1] Les classes li resultaven molt esgotadores, ja que havia de sortir de casa als afores de Rio, fer bona part del camí a peu i després agafar un tramvia fins a Santa Teresa, on vivia el professor. A causa de la seva extraordinària dedicació, Isaías no li va cobrar per les classes.[2]
En un concurs radiofònic va quedar tercer amb la interpretació d'una peça de Francesc Tàrrega, i després es va traslladar a São Paulo on es va apropar a la música popular.[1]
Carrera professional[modifica]
Va ser un dels integrants del primer grup de músics de bossa nova, compositor de clàssics com "Manhã de Carnaval" i "Samba do Orfeu" (tots dos amb Antônio Maria).[8]
L'any 1945 Bonfá va començar a tocar i cantar professionalment al Trio Campesino. L'any següent la seva carrera radiofònica el va veure al programa Clube da Bossa de Rádio Nacional al costat del guitarrista Garoto, del qual va assimilar l'estil bossa nova. Fins a l'any 1952, juntament amb Luís Teles, Francisco Pacheco i Alberto Ruschell, va formar part del popular grup Quitandinha Serenaders; després de la dissolució de la formació, va començar la seva carrera en solitari com a guitarrista. L'any 1953, ja en relacions musicals amb Tom Jobim, va compondre diverses cançons per a Dick Farney, entre elles "Ranchinho de palha", "Perdido de amor", "Sem esse céu" i "Canção do vaqueiro".[1]
L'obra de teatre Orfeu da Conceição, de Vinicius de Moraes, va ser una fita en la seva carrera: va tocar la guitarra en l'enregistrament del disc de l'obra l'any 1956.[1] A la segona meitat dels anys cinquanta va acompanyar la cantant estatunidenca Mary Martin en una gira pels Estats Units,[8][2] i a finals de la dècada va compondre alguns dels temes que conformaven la banda sonora de la pel·lícula de Marcel Camus Orfeu negre (1959), inspirada en la peça teatral.[1] Els temes musicals de la pel·lícula, especialment "Manhã de Carnaval" i "Samba de Orfeu", tots dos de Bonfá, van ajudar a popularitzar la bossa nova fora del Brasil i també van suposar la fama de Bonfá a nivell internacional.[3] El 1962 el guitarrista va ser un dels protagonistes de l'històric espectacle de bossa nova celebrat al Carnegie Hall de Nova York i en el qual l'artista va interpretar el seu ja famós "Manhã de Carnaval".[5] També va ser autor de cançons com "Bossa nova cha cha", "Sambalamento", "Silencio do amor", "Brasilia", "Marajo", "Preludio", "Arabesque", "Adeus" i "Quebra mar".[9]
Després del concert al Carnegie Hall, durant una època va desplaçar la seva residència a Nova York, on vivia amb la seva dona Maria Helena Toledo. Durant la seva estada al país va compondre diversos temes musicals per al cinema i la televisió i va fer enregistraments amb alguns dels músics estatunidencs més rellevants del moment.[2]
Al costat de Toledo, va participar a la primera edició del Festival Internacional da Canção, l'any 1966, en la qual van quedar tercers,[2] i també va fer-ho en diverses edicions posteriors.[1] Amb unes quantes apostes a la seva terra natal, als anys seixanta Bonfá va viure principalment a Nova York, on va compondre música juntament amb la seva segona esposa Maria Helena Toledo, va col·laborar amb el seu compatriota Eumir Deodato i va gravar discos com a músic o com a productor; aleshores la seva fama i prolificitat van començar a decaure.[5]
L'últim dels diversos àlbums que va gravar als Estats Units que no es van publicar al Brasil, Jacarandá (1973), va tancar un cicle en la carrera del guitarrista als EUA, en vigílies del seu retorn al Brasil el 1974.[10][2] Publicat pel segell estatunidenc Ranwood, Jacarandá va ser arranjat i orquestrat pel seu deixeble Eumir Deodato.[10] De tornada al Brasil, als anys vuitanta i noranta va tornar a gravar-hi i va publicar àlbums d'èxit també en el mercat estatunidenc.
Va ser al costat de la cantant Ithamara Koorax en l'enregistrament del CD Almost In Love / The Luiz Bonfá Songbook.[11] La seva composició "Almost In Love" (de la pel·lícula de 1968 Live a Little, Love a Little)[4] va ser l'única cançó brasilera gravada per Elvis Presley.[1] La seva música va ser presa per molts músics que la van interpretar en clau tradicional o jazz. Entre ells, Djavan va gravar "Correnteza";[1] altres artistes que van aprofitar el repertori de Bonfá van ser Sarah Vaughan, George Benson, Tony Bennett, Julio Iglesias,[11] Frank Sinatra,[1] Diana Krall[12] i Luciano Pavarotti.[13] Altres èxits són "De Cigarro em Cigarro", "Correnteza" (en col·laboració amb Tom Jobim), "The Gentle Rain", "Menina Flor", "Mania de Maria" i "Sem Esse Céu".[1][2]
El 1989, el nom de Bonfá va resorgir als Estats Units amb el seu àlbum Non-Stop to Brazil de Chesky, dos anys més tard amb The Bonfá Magic de Milestone i el 1993 amb Moods de GSP.[4]
Discografia principal[modifica]
La seva discografia principal està formada pels següents àlbums:[14][15]
|
|
Llegat[modifica]
El 2005, Smithsonian Folkways Recordings va publicar un àlbum del treball de Bonfá, titulat Solo a Rio 1959, que incloïa material inèdit de la sessió d'enregistrament original.[16]
El 2008, Universal Music France va comercialitzar una edició de luxe que contenia dos CD que incloïen material inèdit de la banda sonora d'Orfeu negre i un DVD.[17] També el 2008, Universal Music va reeditar The Brazilian Scene, Braziliana i Black Orpheus per celebrar el 50è aniversari de la bossa nova.
Deu anys més tard de la seva mort per càncer de pròstata als 78 anys el 2001,[5] un fragment de la seva cançó "Seville" de 1967 es va utilitzar com a base per a la cançó "Somebody That I Used to Know" dels cantants Gotye (nom artístic de Wally DeBecker) i Kimbra, que es va convertir en un èxit mundial el 2012 amb més d'onze milions de còpies venudes. El tema de Gotye, un senzill del disc Making Mirrors, va entrar a la història de la música australiana pels seus números sense precedents i reeixits a les llistes Billboard estatunidenques. Un any després de la seva publicació, la cançó seguia sent una de les 50 més escoltades al país,[18] a més d'haver rebut un Grammy al millor enregistrament, i discos d'or i platí en més de deu països. L'artista va acceptar col·locar Bonfá com a co-creador del tema i el crèdit ja forma part de l'APRA (Australasian Performing Right Association). El cas no és tractat com un plagi, ja que Gotye ja assumia l'ús de samples, música creada a partir de mostres. Al mateix disc encara hi ha notes de "Aquarela do Brasil" a "I Fell Better". La cançó de l'australià es va estrenar deu anys després de la mort del brasiler, víctima d'un càncer de pròstata.[19][2]
El llegat principal de Bonfá segueix sent les seves composicions de la banda sonora d'Orfeu negre, sobretot el clàssic reconeixible de bossa nova "Manhã de Carnaval"; aquest tema és un dels més interpretats del món, segons consta al Llibre Guinness dels rècords.[2] Però la discografia de Bonfá també dona fe del seu domini únic de la guitarra de jazz brasilera. L'estil de guitarra de Bonfá era més intens i penetrant que el del seu principal contemporani, João Gilberto, i Bonfá era un solista freqüent i hàbil, mentre que Gilberto tocava la seva pròpia i complexa marca de guitarra rítmica de manera gairebé exclusiva. Bonfá sovint tocava la guitarra solista en un estil polifònic, harmonitzant les línies melòdiques d'una manera semblant a la que va fer famós Wes Montgomery als Estats Units, o tocant parts principals i rítmiques simultàniament. Com a compositor i guitarrista, Bonfá va tenir un paper fonamental en unir l'estil de samba-canção del moment amb les innovacions del moviment de la bossa nova.[2]
Moltes altres cançons de Bonfá han estat molt samplejades per MCs, rapers i DJs de la generació hip-hop. "Bonfá Nova" va ser samplejat pel raper brasiler Marcelo D2 a l'èxit de la cançó "À Procura da Batida Perfeita", "Jacarandá" va ser samplejat pel grup Planet Hemp a "Se Liga", "Bahia Soul" va ser samplejat per la banda britànica Smoke City en el seu èxit més gran "Underwater Love". "Saudade Vem Correndo" es va convertir en l'himne de l'heroi de moda "Runnin'" gravat per The Pharcyde. El 2021, JPEGMAFIA va mostrejar diferents parts de la mateixa cançó a "DIKEMBE!", que es va incloure a la versió fora de línia del seu àlbum LP! i posteriorment publicat en serveis de streaming en el seu EP OFFLINE!.
El març de 2023 va tenir lloc al Sesc Santana de São Paulo Luiz Bonfá 100 anys – Pra não Perder a Fantasia, un concert per celebrar els cent anys del naixement del músic brasiler. S'hi van interpretar les cançons "Manhã de Carnaval", "Samba de Orfeu", "Correnteza", "Gentle Rain" i "Deve Haver Alguém", entre d'altres, amb els músics Guinga, Marco Pereira, Conrado Paulino i Lucas Félix a les guitarres, el baixista Zeca Assumpção, Luiz Guello al càrrec de la percussió, el clarinetista Proveta i la cantant Lívia Nestrovski.[1][20]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Luiz Bonfá - Dicionário Cravo Albin» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música popular Brasileira. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Luiz Bonfá | Enciclopédia Itaú Cultural» (en portuguès). Enciclopédia Itaú Cultural de Arte e Cultura Brasileiras, 26-12-2016. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Luiz Floriano Bonfa | Brazilian musician | Britannica.com» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 28-05-2015. Arxivat de l'original el 25/3/2016. [Consulta: 11 agost 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Luiz Bonfá Biography, Songs, & Albums | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 10 agost 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Ratliff, Ben. «Luiz Bonfa, a Creator of Brazilian Bossa Nova, Dies at 78» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 4 desembre 2014].
- ↑ de Souza Mayer, Tiago. Do Rio de Janeiro para o Mundo: uma edição crítica das composições de Luiz Bonfá (tesi) (en portuguès brasiler). São Paulo: Escola de Comunicações e Artes da Universidade de São Paulo, 2019.
- ↑ Nassif, Luis. «O Violão Universal de Luiz Bonfá» (en portuguès). Jornal GGN, 25-09-2012. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ 8,0 8,1 «Biografia de Luiz Bonfa - LETRAS» (en portuguès). Letras.com. [Consulta: 10 agost 2023].
- ↑ Gildo De Stefano, Saudade Bossa Nova, Florència, 2017
- ↑ 10,0 10,1 Pinheiro, Marcelo. «Luiz Bonfá: nobre, como madeira de lei» (en portuguès). Revista Brasileiros, 17-10-2013. Arxivat de l'original el 2015-01-23. [Consulta: 23 gener 2015].
- ↑ 11,0 11,1 «Luiz Bonfá» (en portuguès). CliqueMusic. Arxivat de l'original el 19 d’agost 2013. [Consulta: 4 desembre 2014].
- ↑ «Diana Krall – Love Scenes (2004, SACD) - Discogs» (en anglès). Discogs. [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑ «Pavarotti & Friends for Cambodia and Tibet - Luciano Pavarotti | Credits | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑ «Luiz Bonfá | Discography | Discogs» (en anglès). Discogs. [Consulta: 10 agost 2023].
- ↑ «Luiz Bonfá Albums and Discography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 10 agost 2023].
- ↑ «Solo in Rio 1959 | Smithsonian Folkways Recordings» (en anglès). Smithsonian Folkways Recordings. [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑ «Black Orpheus - The Original Soundtrack From The Marcel Camus Film (2008, Box Set) - Discogs» (en anglès). Discogs. [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑ «ARIA Top 100 Singles 2012». Australian Recording Industry Association (ARIA).
- ↑ «Pagamento de Gotye à família de Luiz Bonfá é devida, comenta Maestro Billy» (en portuguès). Musica OUL, 17-05-2013.
- ↑ «Luiz Bonfá tem centenário lembrado em show com grandes artistas no Sesc Santana» (en portuguès). Violão Brasileiro, 27-02-2023. [Consulta: 13 maig 2023].
Bibliografia[modifica]
- Gildo De Stefano, Il popolo del samba. La vicenda e i protagonisti della storia della musica popolare brasiliana. Prefaci de Chico Buarque de Hollanda, introducció de Gianni Minà. RAI-ERI, 2005, ISBN 88-397-1348-4 (italià)
- Gildo De Stefano, Saudade Bossa Nova: musiche, contaminazioni e ritmi del Brasile. Prefaci de Chico Buarque, introducció de Gianni Minà. Logisma Editore, Florència 2017, ISBN 978-88-97530-88-6 (italià)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luiz Bonfá |
- Luiz Bonfá a SecondHandSongs (anglès)
- Discografia per Koichi i Motoko Yasuoka (anglès)