Lulu (Berg)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lulu
Llengua original: alemany
Música: Alban Berg, últim acte completat per Friedrich Cerha
Llibret: Alban Berg
Font literària: Erdgeist i Die Büchse der Pandora de Frank Wedekind
Actes: tres
Època de composició: 1930-1934
Estrena: 2 de juny de 1937; versió completada, febrer de 1979
Teatre: Òpera de Zuric; versió completada, Òpera de París
Estrena al Liceu: 1 de febrer de 1969 (estrena a Espanya); versió completa: 1987 (estrena a Espanya)

Lulu és una òpera en tres actes d'Alban Berg, amb llibret del mateix compositor. S'estrenà a l'Òpera de Zuric el 2 de juny de 1937.

Marc històric[modifica | modifica el codi]

La primera dècada del segle XX presencià una sèrie de canvis compulsius en el pensament humà. Aquests canvis foren tan radicals que les complicacions del seu impacte total no varen ser reconegudes en el moment, i es necessitaren anys per a dilucidar el seu efecte. L'any 1900, Sigmund Freud publicà La interpretació dels somnis, i després d'aquesta obra la humanitat descobrí una nova manera d'explotar la ment humana. El mateix any Max Planck, bastí les bases de la Mecànica quàntica. Sobre les bases de les equacions de Planck, Albert Einstein concebí, el 1905, la seva teoria especial de la relativitat, després de la qual varia la comprensió humana de les normes que regeixen l'univers. El 1903 els germans Wright elevaren a l'aire el primer avió, i d'aquest mode culminà la recerca secular del vol de motor per l'home. El 1910 Vassili Kandinski pintà la seva primera obra totalment no figurativa, i durant els anys que seguiren, la pintura mai més tornà a ser la mateixa. Per primera vegada podia contemplar-se un quadre merament com agrupament formal de formes i colors, sense referència a res que fos natural. I el 1908 Arnold Schönberg compongué Buch der hängenden Gärten, destruint així el secular concepte de la tonalitat tan eficaçment com Einstein havia destruït el macrocosmos de Newton. Tot això succeí en una dècada, potser la més revolucionaria de la història escrita.

L'autor[modifica | modifica el codi]

En aquest ambient és quan Alban Berg coneix a Schönberg, el qual va tenir com alumne. Eren els voltants del 1908. Berg va néixer a Viena el 9 de febrer de 1885, era un jove alt, ben plantat i aristocràtic, de família adinerada. Com a músic era un diletant total quan començà a relacionar-se amb Schönberg. L'estat en què es trobava, escriví Schönberg, era tal, que la seva imaginació només podia treballar solament en canons. Era absolutament incapaç de compondre un moviment instrumental, o d'inventar un tema instrumental. És difícil imaginar la feina que vaig tenir per eliminar aquest defecte del seu gran talent. Schönberg va tenir altres alumnes de talent, però cap com Berg i Webern, els quals adoraven al mestre.

Insistia que l'alumne utilitzés la seva pròpia imaginació. No havien d'escriure de memòria els exercicis; inclús de la forme senzilla, eren exercicis d'expressió. D'aquesta manera, Schönberg educa de fet a través de la creació. Al llarg de tota la seva vida Schönberg seguí sent el pare espiritual de Berg. Predicava i ell escoltava obedient.

Durant la Primera Guerra Mundial, Berg va romandre tres anys en l'exèrcit. Alt, ben plantat, aquest home d'aspecte saludable, mai gaudí, però de bona salut, i fou donat de baixa a causa de llur asma. Malgrat aquest entorn, Berg era un xic romàntic i suggeria a Wagner, a Gustav Mahler i el post-romanticisme. A semblança de Schönberg, Berg arrelava en la tradició alemanya i treballava constantment en les formes antigues.

Compongué poc i la seva obra cabdal fou Wozzeck.

L'obra[modifica | modifica el codi]

Berg no se separà totalment mai del postromanticisme com ja hem dit abans, i més tard els puristes serials han afirmat que llur obra és un híbrid, perquè inclús en l'aplicació de la tècnica serial bona, sovint, com a música tonal. En el cas de Lulu, Berg agrupà dos drames de Franck Wedekind: Erdgeist i Die Büchse der Pandora. Lulu és una manifestació de Lilith: una temptadora amoral que apel·la a tots els recursos i, tanmateix, exhibeix una estranya innocència, perquè no té consciència de la seva pròpia perversitat. És la serp en el zoològic de la vida. Berg derivà l'òpera sencera de la filera inicial de dotze tons, però com és usual en ell, les relacions entre nota i nota, traspuen sovint un sentiment que s'apropa a la tonalitat.

La història de Lulu és un episodi dels més estranys en el món de la música. El 1934 Berg escriví una carta a Webern per a dir-li que havia conclòs l'òpera i es proposava retocar-la. Però Berg morí el 24 de desembre de 1935, deixant inacabat l'últim acte. Malgrat això, arribà a compondre una particelli, o sigui una partitura breu, amb algunes indicacions de l'orquestració. Totes les notes del tercer acte, excepte uns pocs compassos d'un quartet vocal, resten contingudes en la particelli. Berg també deixà esbossos i altres materials, inclús les pàgines dactilogràfiques del tercer acte. Universal Edition, l'editor de Berg començà a gravar la partitura vocal, però, de sobte vingué l'Anschluss, i Hitler assumí el control del país. Berg fou un dels compositors de la llista d'odis del nacionalsocialisme. Tots els treballs relacionats amb Lulu foren suspesos immediatament. La versió en dos actes fou estrenada a Zurich el 1937. No hi hauria noves representacions fins després d'acabada la guerra.

Llavors, perquè la Universal, després de 1945, no publicà l'obra?. La resposta té a veure amb Helene, la vídua de Berg. Pel que sembla fou, per dir-ho de manera suau, una excèntrica. Afirmà que estava en comunicació amb el seu marit. Que parlaven tots els dies. Ell insistia que no devia de completar-se Lulu. No sols això: Schoenberg, Webern i Zemlinsky, els amics més íntims de Berg, li varen dir a Helene que seria impossible completar Lulu, i això era el que afirmava la senyora Berg.

La Universal decidí acatar els desitjos de la senyora Berg (ella també era marmessora de l'herència), i clausurà amb fermesa els materials de Lulu. No es va permetre que ningú, veiés res. George Perle, compositor nord-americà i expert en Berg, tractà desesperadament d'examinar les relíquies de Lulu. Fou rebutjat. La Universal també digué que no hi havia plans referits a la publicació de la partitura.

Així va romandre aquest afer fins al 1963. Aquest anys s'autoritzà a Perle per anar a la casa central de la Universal a Viena, per examinar els materials de Lulu que seria completada sense dificultat. Més encara, digué Perle, no resultaria una feina massa difícil. Perle descobrí moltes indicacions de Berg. Cap problema, va dir Perle, Amb l'ajuda dels suggeriments del mateix Berg, amb poques hores restarà enllestida l'obra.

El que Perle ignorava era què el 1962, la Universal havia autoritzat a un especialista la reconstrucció de l'obra. Frederic Cerha, compositor, director i erudit austríac, ja restava treballant quan Perle examinà els materials de Lulu, el 1963. L'afer era secret. Ningú desitjava que la senyora Berg ho descobrís. Ella morí el 1976, i immediatament començà la puja. Totes les cases d'òpera desitjaven tenir l'honor de ser la primera a presentar la versió completa de Lulu. L'Òpera de París oferí l'estrena mundial el febrer de 1979. La majoria dels crítics i músics condemnà sense miraments l'escenografia de Patrice Chereau, però el treball de Cerha va merèixer l'elogi general.

L'obra en sí tracta de l'arrossegament moral en què Lulu fa caure als clients i l'apoteosi final del tercer acte, els tres últims, són el Professor, el Negre i Jack l'esbudellador. Aquest tres últims, són el referent en què Lulu ha arrossegat a tots els homes en els que ha tingut tracte.

Aquesta obra va ser un dels èxits més grans, l'estiu de 1999 en el Festival de Salzburg. Per tant, encara que costa molt d'entrar la primera vegada que s'escolta, un dia o altra hem de començar a treure l'entrellat d'una obra tan polèmica.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lulu (Berg)
  • Revista Catalunya Música de l'hivern del 1999

Vegeu també[modifica | modifica el codi]