Lviv
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Львів (uk) ![]() | |||||
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Ucraïna | ||||
Óblast | província de Lviv | ||||
Raion | Lviv Raion (en) ![]() | ||||
Comuna | Lviv urban hromada (en) ![]() ![]() | ||||
Capital de | Regne de Galitzia i Lodomeria (1772–1918) bezirk de Lemberg (fr) ![]() República Popular d'Ucraïna Occidental (1918–1918) voivodat de Lwów (1920–1939) província de Lviv (1939–) Lviv City Council (en) ![]() Lviv urban hromada (en) ![]() ![]() | ||||
Població humana | |||||
Total | 724.314 (2020) ![]() | ||||
• Densitat | 3.979,75 hab./km² | ||||
Predom. ling. | Ucraïnès | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 182 km² ![]() | ||||
Banyat per | Poltva River (en) ![]() ![]() | ||||
Altitud | 296 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Fundador | Daniel de Galítsia ![]() | ||||
Creació | 1256 (Gregorià) | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Patrocini | Sant Jordi ![]() | ||||
Organització política | |||||
Òrgan legislatiu | Lviv City Council (en) ![]() ![]() | ||||
• Cap de govern | Andrí Sadovýi (oc) ![]() ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 79000–79490 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 322 ![]() | ||||
Identificador KOATUU | 4610100000 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | city-adm.lviv.ua ![]() | ||||
![]() ![]() |
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en bielorús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia). La ciutat és considerada un dels principals centres culturals del país. És la setena ciutat del país per població (717.273 a 01.01.2022).
Història[modifica]
Anomenada en honor de Lev (Lleó), fill major de Daniel, rei de Rutènia, va ser la capital del Regne de Galítsia-Volínia de 1272 al 1349, quan va ser conquerida pel rei polonès Casimir III el Gran. Des de 1434, va ser la capital regional del voivodat de Rutènia al Regne de Polònia. El 1772, després de la Primera Partició de Polònia, esdevingué la capital del Regne dels Habsburg de Galítsia i Lodomèria dins l'Imperi Austríac. Durant aquest període la ciutat esdevingué un important centre cultural. El 1910 va arribar a ser la quarta ciutat de l'Imperi Austrohongarès amb una població de 310.000 habitants. El 1918, per poc temps, fou la capital de la República Popular Ucraïnesa Occidental per incorporar-se finalment el 1919 a Polònia. En el període entre guerres, Lviv fou la tercera ciutat de Polònia i el segon centre acadèmic i cultural del país. A més, va ser el centre del voivodat de Lviv de la Segona República Polonesa.
Després de la invasió germano-soviètica de Polònia el 1939, Lviv va passar a formar part de la Unió Soviètica fins al 30 de juny del 1941 quan és conquerida per l'exèrcit alemany. L'agost del mateix any, Lviv, ara reanomenada de nou Lemberg, s'incorpora al Districte de Galítsia dins el Govern General. Durant el període d'ocupació alemanya la població jueva fou perseguida concentrant-la al gueto de Lvov per ser posteriorment traslladats al camp d'extermini de Belzec. Cap als darrers anys de la guerra, entre 1944-46, hi va haver un intercanvi forçat de població entre Polònia i la Ucraïna soviètica, fins al punt que la població polonesa, fins aleshores majoritària, gairebé va desaparèixer de la ciutat. El 1991 es va convertir en part de l'estat independent d'Ucraïna.
Etimologia i formes del nom[modifica]

Lviv va ser anomenada en honor del príncep Lev (Lleó) Danílovitx (Лев Данилович o Лев I Дани́лович, ca. 1228 - ca. 1301), el fill del fundador de la ciutat, Danilo Hàlitski (Данило Галицький, també Данило I Романович, Danilo I, Romànovitx, 1201—1264). És per això que la simbologia de la ciutat inclou el lleó.
El nom de la ciutat canvia força depenent de l'idioma també a causa de la seva llarga història a cavall de diferents països o imperis:
- ucraïnès: Львів (nom oficial), transcrit: Lviv (o Llviv), transcrit amb sistema científic: L'viv
- polonès: Lwów; Lvou
- bielorús: Львоў, Lvou
- jiddisch: לעמבערג, Lemberyk; o לבוב,Lvov
- alemany: Lemberg
- armeni: Լեհ, Leh
- rus: Львов, transcrit: Lvov
- georgià: ლვოვი
- lituà: Lvovas
- letó: Ļviva
- tàtar de Crimea: İlbav
- castellà: Leópolis
- italià: Leopoli
- llatí: Leopolis
- sicilià: Liòpuli
- romanès: Liov
La majoria d'idiomes, però, usen en l'actualitat el nom oficial de Lviv. Antigament fou coneguda a la majoria de països llatins amb variants del llatí Leopolis, com ara Leòpolis,[1] Leópolis o Liòpuli.
Demografia, etnografia[modifica]
D'acord amb el cens de l'any 2001, la ciutat tenia 758,500 habitants,[2] el 88,1% dels quals eren ucraïnesos, el 8,9% russos, l'0,9% polonesos, el 0,4% bielorussos, el 0,3% jueus i el 0,1% armenis.[3][4] Unes 200.000 persones més hi venien a treballar diàriament des de la rodalia. Tot i així, hi ha una gran diversitat d'etnicitats que hi viuen o han deixat la seva petjada a la ciutat, a part dels ucraïnesos, en particular la comunitat jueva, armènia i polonesa, amb els seus barris històrics respectius.
Economia i cultura[modifica]

La ciutat és seu d'una gran quantitat d'indústries i de centres d'educació superior, com ara la Universitat de Lviv i la Universitat Politècnica de Lviv. Té una orquestra filharmònica, a més de l'Òpera de Lviv, en aquest teatre s'estrenà el 1910, dirigida pel músic català Antonio Ribera, l'òpera de Wagner, L'anell del nibelung. El centre històric és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO[5] i té un gran nombre de tresors i meravelles arquitectòniques. Lviv va celebrar el seu 750è aniversari el setembre de 2006.
Fills il·lustres[modifica]
- Michal Boym (1612 - 1654) jesuïta, missioner a la Xina.
- Joseph Roth (1894-1939, escriptor jueu en llengua alemanya, autor de la novel·la La Marxa Radetzky
- Mieczyslaw Horzowski (1892-1993) pianista.
- Karl Lipinski (1790-1861) violinista i compositor, que va hi passar pràcticament tota la seva vida i va morir en aquesta ciutat.
- Franz Doppler (1822-1882) compositor i músic.
- Wojciech Kilar (1932-2012) compositor.
- Max Ettinger (1874-1951) compositor.
- Zdzisław Jachimecki (1882-1953) compositor i musicòleg.
- Johann Anton Mederitsch (1752-1835) compositor musical.
- Jakob Philipp Kulik (1793-1863) matemàtic
- Stanisław Lem (1921-2006) escriptor
- Tadeusz Jarecki (1888-1955) compositor i director d'orquestra
- Tadeusz Kassern (1904-1957) compositor
- Juliusz Schauder (1899-1943), matemàtic
Notes i referències[modifica]

- ↑ Xavi Ayén «Adam Zagajewski, Princesa d’Astúries de les Lletres». La Vanguardia, 09-06-2017 [Consulta: 25 agost 2022]. «Avui, per cert, Lviv –o Leòpolis– pertany a Ucraïna»
- ↑ Number and composition population of L'VIV REGION by data, All-Ukrainian population census 2001 (Cens oficial d'Ucraïna del 2001) Arxivat 2006-01-09 a Wayback Machine. (en ucraïnès i anglès). Consultat l'11 desembre 2010.
- ↑ Number and composition population of L'VIV REGION, All-Ukrainian population census 2001 (Cens oficial d'Ucraïna del 2001) Arxivat 2009-04-15 a Wayback Machine. (en ucraïnès i anglès). Consultat l'11 desembre 2010.
- ↑ Історія міста / Historical Background: Lviv's History Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (Història de la ciutat), a la pàgina ArchiLviv, sub-pàgina oficial de l'ajuntament (en ucraïnès i anglès). consultat 11 desembre 2010.
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «L'viv – the Ensemble of the Historic Centre» (en anglès). [Consulta: 18 febrer 2021].
Galeria d'imatges[modifica]
-
Vista des del Castell Alt.
-
Vista d'una part de Lviv amb el Castell Alt a segon pla, en un gravat del s. XVII.
Vegeu també[modifica]
- óblast de Lviv
- Halytxynà
- Museus d'Ucraïna
- Museu Nacional de Lviv
- Turó de la Glòria (Lviv)
- Metro de Lviv
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lviv |
- Pàgina oficial de l'ajuntament de Lviv (en ucraïnès)
- Pàgina oficial de turisme de l'ajuntament, recomanable, molta informació, bona i clara, plus fotos (en ucraïnès i anglès).
- Gran quantitat de fotos de bona qualitat de la ciutat de Lviv a la pàgina "Leopolis", ordenades per tema (en ucraïnès, rus, anglès i molts altres idiomes)
- Previsions del temps a Lviv de "WeatherUnderground" - apareix en català si teniu el navegador en català.