Lynn Compton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLynn Compton

Lynn Compton durant la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 desembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 2012 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Burlington (Washington) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Fiscal
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsBuck
FormacióUniversitat de Califòrnia a Los Angeles
Los Angeles High School
Loyola Law School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, jutge, agent de policia, jugador de beisbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943-45
Carrera militar
LleialtatEstats Units Estats Units
Branca militarArmy seal Exèrcit dels Estats Units
Rang militarTinent Tinent
Comandant de (OBSOLET)506è Regiment d'Infanteria Paracaigudista Companyia Easy, 2n Batalló, 506è Regiment d'Infanteria Paracaigudista, 101a Divisió Aerotransportada
ConflicteII Guerra Mundial
Altres ocupacionsPolicia (detectiu), Fiscal de districte, jutge, comentador radiofònic, autor
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportbeisbol Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 85896296 Modifica el valor a Wikidata

Lynn Davis "Buck" Compton (31 de desembre de 1921 – 25 de febrer de 2012)[2][3] va ser un jutge del Tribunal d'Apel·lacions de Califòrnia, que serví com a fiscal principal al judici de í com a fiscal principal al judici de Sirhan Sirhan per l'assassinat de Robert F. Kennedy. Entre 1946 i 1951 serví al Departament de Policia de Los Angeles. Durant la Segona Guerra Mundial serví com a oficial a la Companyia Easy, 2n Batalló, 506è Regiment d'Infanteria Paracaigudista de la 101a Divisió Aerotransportada de l'Exèrcit dels Estats Units. Buck Compton va ser interpretat per Neal McDonough a la minisèrie de la HBO Band of Brothers.[4]

Joventut[modifica]

Compton va ser una estrella esportiva a la Universitat de Califòrnia (UCLA), sent nomenat catxer de la Conferència Pacífica i de la selecció All-America de 1942.[5] Entre els seus companys de beisbol estava Jackie Robinson.[6] Es graduà en educació física.[6] També jugà amb l'equip de futbol americà de l'UCLA a la Rose Bowl de 1943 l'1 de gener de 1943, perdent davant els Georgia Bulldogs per 9-0.[7]

Servei militar[modifica]

Mentre que estava a UCLA, Compton participà en el ROTC, sota el Comandant de Cadets John K. Singlaub.[8][9] Al desembre de 1943 s'allistà a l'Exèrcit, sent destinat a la Companyia Easy del 2n Batalló, 506è Regiment d'Infanteria Paracaigudista de la 101a Divisió Aerotransportada abans de l'operació Overlord.[10] El Dia-D, a Brécourt Manor, Compton i d'altres, sota el comandament del tinent Richard Winters, assaltaren una bateria alemanya de quatre obusos de 105 mm que disparaven sobre Utah Beach, destruint els canons i fent que l'enemic es retirés.[11] Compton va ser condecorat amb l'Estrella de Plata per la seva participació en l'acció.[12] El segon episodi de la minisèrie Band of Brothers ("Day of Days") descriu aquesta acció.

El 1944, Compton va ser ferit mentre participava en l'operació Horta,[13] el fracassat intent aliat de capturar una sèrie de ponts a Holanda i travessar el Rin i penetrar a Alemanya. Després de recuperar-se parcialment, tornà a la companyia Easy a temps per estar present al setge de Bastogne durant la batalla de les Ardenes. El gener de 1945, Compton abandonà la companyia Easy per anar a un altre destí.[14]

Segons band of Brothers, tot i que patia peu de trinxera, el seu trasllat va ser degut a la fatiga de combat, que culminà quan Compton va veure com dos dels seus millors amics, Joseph Toye i William Guarnere, van quedar molt mal ferits per foc d'artilleria, perdent una cama cadascun.[15]

Després de la guerra[modifica]

El 1946 rebutjà una oferta per jugar en una lliga menor de beisbol, preferint concentrar-se en la carrera de dret.[16] A l'octubre de 1947 es casà amb Donna Newman, i la parella adoptà dos fills.[17] Assistí a la Universitat de Dret de Loyola de Los Angeles, s'uní al Departament de Policia de Los Angeles el 1946, arribant a ser detectiu a la Divisió Central Burglary.[18] Deixà la policia de Los Angeles el 1951 per l'oficina del Fiscal del Districte, arribant a ser cap adjunt del fiscal del districte el 1964.[19]

Durant la seva estada a la Fiscalia portà amb èxit l'acusació contra Sirhan Sirhan per l'assassinat de Robert F. Kennedy.[20] El 1970, el Governador Ronald Reagan el nomenà Jutge Associat del Tribunal d'Apel·lacions de Califòrnia.[21] Es retirà el 1990,[22] residint a l'estat de Washington fins a la seva mort.

El 2008 publicà les seves memòries, Call of Duty: My Life before, during and after the Band of Brothers. El gener del 2012 se celebrà una festa en honor de Compton pel seu 90è aniversari, a la que assistiren, entre d'altres, els actors de Band of Brothers Michael Cudlitz, James Madio, Neal McDonough, i Richard Speight Jr. McDonough va fer amistat amb Compton durant la realització de la sèrie i mantingueren posteriorment el contacte. Morgan, el fill de McDonough, té el sobrenom de Little Buck en honor de Compton.[23]

El gener del 2012 Compton patí un atac de cor, morint el 25 de febrer. La seva esposa Donna havia mort el 1994.[24]

Condecoracions[modifica]

Estrella de plata Estrella de Plata
Estrella de bronze Estrella de Bronze
Cor Porpra Cor Porpra
Citació presidencial d'unitat Citació Presidencial d'Unitat amb un Manat de Fulles de Roure
Medalla del Servei de Defensa Americana Medalla del Servei de Defensa Americana
Medalla de la Campanya Americana Medalla de la Campanya Americana
Medalla de la Campanya Europea, Africana i de l'Orient Mitjà Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitjà amb una punta de fletxa i 3 estrelles de campanya
Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
Medalla de l'Exèrcit del Servei d'Ocupació Medalla de l'Exèrcit del Servei d'Ocupació
Creu de guerra 1939-1945 amb palma Creu de Guerra 1939-1945 amb Palma (França)
Medalla de la França Alliberada Medalla de la França Alliberada
Insígnia de Combat d'Infanteria Insígnia de Combat d'Infanteria
Insígnia de Paracaigudista Insígnia de Paracaigudista amb 2 estrelles de salt

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ DeAngelis, Frank. «Compton's shadowbox». [Consulta: 14 octubre 2009].
  2. ↑ Compton, p.66.
  3. ↑ Brotherton, Marcus. «In honor of Lt. Buck Compton, 1921-2012», 26-02-2012. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2013. [Consulta: 7 d’agost 2013].
  4. ↑ Lewis, Andy «Band of Brothers' Vet Lynn 'Buck' Compton Dies at 90, Actor Neal McDonough played the sergeant in the 2001 HBO mini-series.». The Hollywood reporter, 28-02-2012 [Consulta: 16 maig 2012].
  5. ↑ «"Band of Brothers" soldier dies...». Associated Press via Yahoo News, 28-02-2012.
  6. ↑ 6,0 6,1 Compton, p.60.
  7. ↑ Compton, pp.66-67.
  8. ↑ Compton, p.63.
  9. ↑ Compton, p.88.
  10. ↑ Compton, p.94.
  11. ↑ «Call of Duty: My Life Before, During and After the Band of Brothers - Lynn D. Compton - Google Llibres».
  12. ↑ Compton, p.107.
  13. ↑ Compton, p.132.
  14. ↑ Compton, p.152.
  15. ↑ Ambrose, p.201.
  16. ↑ «Call of Duty: My Life Before, During and After the Band of Brothers - Lynn D. Compton - Google Llibres».
  17. ↑ Compton, pp.172-174.
  18. ↑ Compton, p.161.
  19. ↑ Compton, pp.180-181.
  20. ↑ Compton, p.209.
  21. ↑ Compton, p.xi.
  22. ↑ Compton, p.237.
  23. ↑ «"Band of Brothers" soldier dies». Associated Press via Yahoo News, 28-02-2012. [Consulta: 28 febrer 2012].
  24. ↑ McLellan, Dennis «Lynn D. 'Buck' Compton dies at 90; judge also known for WWII service». Los Angeles Times, 29-02-2012.

Bibliografia[modifica]

  • Compton, Lynn D., with Marcus Brotherton. Call of Duty: My Life Before, During, and After the Band of Brothers. Berkley Caliber, 2008. ISBN 978-0-425-21970-6. 
  • Ambrose, Stephen E. Hermanos de Sangre: Compañia Easy, 506 Regimiento, 101 Divisió Aerotransportada: desde Normandía hasta el Nido del Águila de Hitler. Salvat, 2002. ISBN 84-345-09274-X. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lynn_Compton&oldid=32962592»