Lysenkoisme
Lysenkoisme (o lysenkisme) és un terme derivat del nom de l'enginyer agrònom soviètic Trofim Denísovich Lysenko (1898-1976), que es pot interpretar de maneres diferents:
Des del punt de vista científic, el lysenkoisme es basaria en la ciència agrícola de Lysenko, oposada a la genètica, recolzada en les nocions de Lamarck sobre "herència de caràcters adquirits". Així, Lysenko afirmava ser capaç de realitzar prodigiosos avanços en l'agricultura soviètica, reduint temps de maduració o multiplicant-ne collites. També es denominà michurinisme, com el mateix Lysenko anomenava la seua teoria en reconeixement a Ivan Vladímirovich Michurin, o minchurisme-lysenkisme.[1]
Les "troballes" agrícoles[modifica]
Lysenko afirmava haver fet descobriments agrícoles que podrien millorar el rendiment de les collites. Les seues tesis, a vegades confuses, partien de la noció falsa d'"herència de caràcters adquirits" (lamarckisme) combinada amb diverses formes de darwinisme. Amb un procediment que combinava la vernalització i la hibridació, recomanava "instruccions pràctiques" per millorar la producció agrícola, abans que el seu estudi científic, com ara refredar el gra abans de sembrar-lo. A grans trets Lysenko afirmava que les plantes podien modificar-se únicament per l'ambient, sense tenir-ne en compte l'herència genètica.
El vessant polític i ideològic[modifica]
Per raons tant ideològiques com pragmàtiques, els dirigents soviètics i sobretot Iósif Stalin promocionaren les idees de Lysenko. IIdeològicament, el lysenkoisme "recolzava" els postulats marxistes sobre la mal·leabilitat de la naturalesa humana més enllà de l'herència genètica. També hi havia l'evident aplicació pràctica d'unes tesis que, si haguessen reeixit, haurien solucionat el problema de desproveïment alimentari que patia el poble rus.
La identificació de les teories lysenkoistes amb el règim soviètic fou total: es va convertir, d'alguna manera, en la "ciència soviètica". Lysenko editava els seus "descobriments" no en publicacions científiques, sinó en mitjans d'abast popular. Esdevingué, durant més de trenta anys (entre finals dels anys 20 i mitjans dels 60), l'única veu autoritzada de la ciència agrícola de l'URSS i influí directament en les decisions polítiques. El seu poder era tal que convertí en presoners polítics nombrosos científics oposats a les seues tesis, alguns dels quals hi van morir,[2] com el botànic i genetista Nikolai Vavílov, mort el 1943 de malnutrició a la presó. La genètica arribà a ser, d'alguna manera, "enemiga" del món obrer, i l'ADN (quan es descobrí) una superstició dels mitjans occidentals.[3] El lysenkoisme fou acollit en molts estats del Bloc de l'Est i a la Xina, amb més o menys acceptació.
La identificació ciència i política en el cas de Lysenko es demostra en el seu declivi, associat íntimament al de les idees i procediments de Stalin. Tot i que Khrusxov encara li donaria suport un temps, l'eliminació del culte a la personalitat i l'excés de poder del període estalinista (desestalinització) obririen bretxes per on s'escolaria la crítica a les idees de Lysenko. A mitjans 60 les seues tesis ja havien estat desacreditades en la mateixa URSS, i ell fou apartat dels llocs de responsabilitat i enviat a una granja experimental.
Ús figurat[modifica]
El terme lysenkoisme s'empra a vegades de manera figurada, per a denotar la submissió de la ciència a la política.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Sánchez Garduño, Faustino; Miramontes, Pedro; Gutiérrez Sánchez, José Luis (coordinadors) Clásicos de la biología matemática Siglo veintiuno editores, p. 131. ISBN 968-23-2361-4. Consultat el 5/1/2012.
- ↑ Salomone, Mónica Impostores de la ciencia, El País, 19/2/2006. Consultat el 5/1/2012.
- ↑ El caso Lysenko, tecnología obsoleta, 26/4/2005. Consultat el 5/1/2012.
- ↑ Labohm, Hans El desenlace es inminente, Mitos y Fraudes (Fundación Argentina de Ecología Científica) 20/7/2004. Consultat el 5/1/2012.
« ¿Qui podria haver imaginat fa uns 15 anys que un rus acusaria Occident de lysenkoisme? »