Mànega d'incendis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Bobina de mànega d'incendis

Una mànega d'incendis és una mànega que s'utilitza per al transport d'aigua per a l'extinció d'incendis. En molts edificis públics, com les escoles, aparcaments, oficines i locals de negoci són obligatòries les bobines de mànega d'incendis, que són adequades normalment, per a l'extinció de foc classe A (material sòlid).[1]

Tipus de mànegues[modifica]

Mànega d'incendis amb un diàmetre de 75 mm

La brigada d'incendis utilitza el tipus de mànegues més grans i flexibles per a transportar l'aigua a pressió. Aquestes mànegues estan fetes de lona o de plàstic i estan equipades amb un acoblament storz a cada extrem. Les mànegues solen tenir diàmetres de 37, 48 (45 mm), 52 mm , 75 mm, 110 mm, 150 mm o 200 mm i una longitud de 20 metres. També hi ha mànegues de 44 mm (3/4 polzades ), 63 mm (2 polzades), 76 mm (3 polzades) i 127 mm (5 polzades).[2] Els acoblaments  estan estandarditzats. A Europa, s'utilitzen acoblaments DSP.[3] La pressió de treball habitual d'una mànega d'incendis pot variar entre 8 i 20 bar (800 i 2.000 kPa; 116 i 290 psi) mentre que per el NFPA Fire Hose Standard, la seva pressió es de més de 110 bar, (11,000kPa; 1600psi)[4]

Història[modifica]

La moderna mànega d'incendis va ser inventada el 1673 per Jan van der Heyden.[5] Amb les seves mànegues fetes de cuir i una bomba millorada per a la lluita contra incendis, es van poder controlar efectivament per primera vegada, els grans incendis mitjançant l'aigua d'una forma pràctica. Van der Heyden també va dissenyar un tipus de sobrealimentació per al bombament d'aigua des dels canals navegables. Al voltant de 1780, les mànegues de cuir es van substituir per les de teixit de lona.[6]

Mànega en bobina[modifica]

Boca de la mànega

La mànega d'incendis en una bobina consisteix en un tub amb una paret de cautxú, de plàstic relativament gruixuda, sovint amb materials fibrosos com a reforç. La mànega està enrotllada en una bobina i està permanentment connectada al sistema de subministrament d'aigua. El diàmetre de la mànega depèn de la longitud i normalment és de 25 mm o menys. La bobina està generalment fixada a la paret, però també pot sortir fora amb unes frontisses.[7]

Clau[modifica]

La boca de la mànega té una clau de pas amb tres posicions de funcionament: tancat, sortida d'aigua normal i sortida d'aigua polvoritzada. Aquesta última és especialment útil per a refredar una àrea més gran al voltant del foc inicial. A més a més, la zona de polvorització actua com a escut tèrmic i les flames es poden extingir amb més facilitat.[8]

Ús[modifica]

A part dels nombrosos extintors presents en els edificis, la mànega de foc n'és una bona addició per aquests. En els casos en què l'aigua és adequada per apagar el tipus d'incendi, es guanya molt de temps abans que arribi la brigada dels bombers  No obstant això, cal anar amb cura pels danys que pot causar l'aigua.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. "Development of Fire Hose." Firefighter Central. lacountyfirefighters.org
  2. NFPA 1961: Fire Hose. National Fire Protection Association, 1997.
  3. NFPA 1963: Fire Hose Connections. National Fire Protection Association, 1993.
  4. «Burst Pressure».
  5. Sutton, Peter C. Jan van der Heyden 1637–1712. New York: Yale University Press, 2006. Print.
  6. "Fire Hose." How Products are Made. Ed. Stacey L. Blachford. Gale Cengage, 2002. eNotes.com. 2006. 22 November 2009 Fire-hose
  7. Goldwater, Sam and Robert F. Nelson. "Large-Diameter Super Aquaduct Flexible Pipeline Applications in the Fire Service." Fire Engineering (April 1997): 147-149.
  8. National Fire Protection Association Report. Submitted by Jaqueline Wilmot. Tue 03 May 2016 [1]
  9. Fornell, David P. Fire Stream Management Handbook. Saddle Brook, N.J: Fire Engineering, 1991. Print.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mànega d'incendis Modifica l'enllaç a Wikidata