Màrius Calado i Colom
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 octubre 1862 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 24 agost 1926 ![]() Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pianista ![]() |
Instrument | Piano i professor de música ![]() |
Màrius Calado i Colom (Barcelona, 23 d'octubre de 1862 – Barcelona, 24 d'agost del 1926[1]) va ser un pianista i professor de música català.
Va néixer a Barcelona el 23 d'octubre de 1862, fill del valencià Lluís Calado i de la barcelonina Amàlia Colom.[2] Estudià amb Gabriel Balart al Liceu de Barcelona i al Conservatori d'Isabel II amb Joan Baptista Pujol. Als setze anys marxà a París, i una excel·lent interpretació d'una Sonata de Georges Mathias, i la seva joventut li permeteren ingressar en el Conservatori en condició d'estranger. Dos anys més tard, el 1881, la seva magistral[3] execució (segons els examinadors) del Carnaval de Robert Schumann i de l'Allegro de concert de Hugo Wolf obtingué el primer premi de la classe superior de piano. Actuà a París amb molt d'èxit, fins que el 1888 tornà a Barcelona, on va fer concerts al Teatre Principal, a la Sala Beethoven, al Gran Teatre del Liceu i a la Sucursal Érard. Realitzà dues petites gires per l'Amèrica del Sud i a Espanya tocà a Madrid, València, Palma. El seu darrer concert públic va ser el 18 de gener del 1895 i posteriorment es dedicà a l'ensenyament en exclusiva.
D'ell es destacà la gran nitidesa amb què interpretava Liszt, Chopin, Franz Schubert, Schumann, Saint-Saëns… Formà part[4] de les tertúlies culturals que el Doctor Andreu feia a casa; Enric Granados, un dels contertulians, tingué una bona amistat amb ell, i li dedica el Vals de concert, op. 35, del 1914.
La casa d'estil modernista que es va fer construir per l'arquitecte Balcells a Sant Cugat del Vallès el 1905 és, en l'actualitat, una de les edificacions rellevants de la població vallesana.
Bibliografia[modifica]
- J.S. «Màrius Calado». La Veu de Catalunya, 11-09-1926. Reproduit a «(facsímil)». Scherzando, núm. 190, 1926, pàg. 3-4.[Enllaç no actiu]
Referències[modifica]
- ↑ «Los que mueren - Mario Calado». La Vanguardia, 26-08-1926, pàg. 6.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1862, 3r llibre, foli 395, número de registre 4766.
- ↑ «"La Vanguardia", 25.7.1881».
- ↑ Milton, John W. «Granados and Goya: Artists on the Edge of Aristocracy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1 febrer del 2014].