Màrius Calado i Colom

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMàrius Calado i Colom
Màrius Calado (1881).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1862
Barcelona
Mort 24 d'agost de 1926 (63/64 anys)
Activitat professional
Ocupació Pianista
Modifica dades a Wikidata

Màrius Calado i Colom (Barcelona, 1862 – Barcelona, 24 d'agost del 1926) va ser un pianista i professor de música català.

Estudià amb Gabriel Balart al Liceu de Barcelona i al Conservatori d'Isabel II amb Joan Baptista Pujol. Als setze anys marxà a París, i una excel·lent interpretació d'una Sonata de Georges Mathias, i la seva joventut li permeteren ingressar en el Conservatori en condició d'estranger. Dos anys més tard, el 1881, la seva magistral[1] execució (segons els examinadors) del Carnaval de Robert Schumann i de l'Allegro de concert de Hugo Wolf obtingué el primer premi de la classe superior de piano. Actuà a París amb molt d'èxit, fins que el 1888 tornà a Barcelona, on va fer concerts al Teatre Principal, a la Sala Beethoven, al Gran Teatre del Liceu i a la Sucursal Erard. Realitzà dues petites gires per l'Amèrica del Sud i a Espanya tocà a Madrid, València, Palma de Mallorca. El seu darrer concert públic va ser el 18 de gener del 1895 i posteriorment es dedicà a l'ensenyament en exclusiva.

D'ell es destacà la gran nitidesa amb què interpretava Liszt, Chopin, Franz Schubert, Schumann, Saint-Saënts... Formà part[2] de les tertúlies culturals que el Doctor Andreu feia a casa; Enric Granados, un dels contertulians, tingué una bona amistat amb ell, i li dedica el Vals de concert, op. 35, del 1914.

La casa d'estil modernista que es va fer construir per l'arquitecte Balcells a Sant Cugat del Vallès el 1905 és, en l'actualitat, una de les edificacions rellevants de la població vallesana.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «"La Vanguardia", 25.7.1881».
  2. Milton, John W. «Granados and Goya: Artists on the Edge of Aristocracy» (en anglès). [Consulta: 1 febrer del 2014].

Enllaços externs[modifica]