Màrius Serra i Roig
![]() Màrius Serra (2023) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r maig 1963 ![]() Barcelona ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció literària, periodisme i traducció literària ![]() |
Ocupació | periodista, presentador de televisió, escriptor, traductor ![]() |
Membre de | |
Participà en | |
28 març 2022 | Defensem l'escola en català ![]() |
Premis | |
Lloc web | mariusserra.net ![]() |
![]() ![]() |

Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1 de maig de 1963) és un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en Filologia anglesa a la Universitat de Barcelona.
Tot i que ja tenia algunes obres publicades, es va donar a conèixer l'any 1994 amb la novel·la Mon oncle. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33. Ha exercit de columnista en els diaris Avui i La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia des de l'1 de juliol de 1990, quan va substituir Tísner,[1] i de l'espai «L'Enigmàrius» d'El matí de Catalunya Ràdio.[2] A més, va col·laborar amb el magazín diari Divendres de TV3, en la revista digital Esguard[3] i amb el programa de RNE No es un día cualquiera, amb un espai de mots encreuats. Des del febrer de 2013 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.[4]
Obra[modifica]
Narrativa breu[modifica]
- Línia (Columna, 1987)
- Amnèsia (Pòrtic, 1988), premi El Brot
- Tres és massa (Columna, 1991)
- Contagi (Cafè Central, 1993)
- La vida normal (Proa, 1998), premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana
- La veritable història de Harald Bluetooth, relat escrit i enregistrat per ser descarregat al telèfon mòbil (L'Illa Diagonal, 2007)
- D'on trec el temps (Empúries, 2017)
Novel·la[modifica]
- L'home del sac (Columna, 1990)
- Mon oncle (Proa, 1996), premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa
- AblanatanalbA (Edicions 62, 1999)
- Monocle (Mòbil Books - La Vanguardia, 2003)
- De com s'escriu una novel·la (Empúries, 2004)
- Farsa (Planeta, 2006)
- Quiet (Empúries, 2008)
- Plans de futur (Proa, 2013), premi Sant Jordi.
- Res no és perfecte a Hawaii (Proa, 2016)
- La dona més pintada (Proa, 2023)[5]
Novel·la ludocriminal, sèrie "Comas i Coma"[modifica]
- La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam, 2018)
- Jugar-s'hi la vida (Amsterdam, 2019)
- Fora de joc a Montserrat (Empúries, 2021)
Literatura infantil[modifica]
- La llegenda de Sant Jordi, adaptació de la llegenda clàssica, amb il·lustracions de Cristina Losantos (Estrella Polar, 2016)
- Llegendes de Catalunya, en 15 lliuraments setmanals, amb il·lustracions de Pilarín Bayés (La Vanguardia, 2018)
Sèrie "Les Aventures de la Napeu", amb il·lustracions de Roser Calafell[modifica]
- Més vella que l'anar a peu (Estrella Polar, 2020)
- Tot OK (Estrella Polar, 2020)
- En Perepunyetes i la Tiquismiquis (Estrella Polar, 2021)
- Kiwipèdia (Estrella Polar, 2021)
- Un zero a l'esquerra (Estrella Polar, 2022)
- Tenen àvia els robots? (Estrella Polar, 2022)
Sèrie "ShowCAT: L'espectacle és Catalunya!", amb il·lustracions de Xènia Castells Marsol[modifica]
- Aterra a terra (La Galera, 2023)
- Anar a mar (La Galera, 2023)
Assaig[modifica]
- Verbàlia: Jocs de paraules i esforços de l'enginy literari (Empúries, 2000), premis Octavi Pellissa, Serra d'Or i Lletra d'Or
- Enviar i rebre (Columna, 2007), recull d'articles publicades a La Vanguardia i l'Avui
- Verbàlia 2.0 (Empúries, 2010)
Ludolingüística[modifica]
- Manual d'enigmística (Columna, 1991)
- Verbàlia.com: Jugar, llegir, tal vegada escriure (Empúries, 2002)
- Els 100 millors crucigrames de Màrius Serra i Pau Vidal, amb Pau Vidal (Empúries, 2004)
- Els 50 millors crucigrames amb enigma, amb Pau Vidal (Empúries, 2004)
- Els 65 millors crucigrames per tenir sort, amb Pau Vidal (Empúries, 2005)
- Els 66 crucigrames més lletrats, més 3 de lletruts, amb Pau Vidal (Empúries, 2005)
- Dicciomàrius (LaButxaca, 2010)
- Els millors encreuats | Los mejores crucigramas, amb Fortuny (Ara Llibres, 2015)
- Per què soc… enigmista? (ClarBooks, 2022)
Teatre[modifica]
- CaRRoussel, amb Josep Maria Fonalleras, Imma Monsó, Marta Rojals i Francesc Serés (Sembra, 2015), estrenada al Festival Grec 2015, sota la direcció de La Reial
- Qui ets?, adaptació de Quiet, estrenada a l'Espai Lliure el 2019, sota la direcció de Joan Arqué
Traduccions[modifica]
De l'anglès[modifica]
- 1987 — Banquet de meuques (Whore Banquets), novel·la de Matthew Kneale
- 1988 — Vies ràpides (Fast Lanes), novel·la de Jayne Anne Phillips
- 1988 — Wilt, més que mai (Wilt on High), novel·la de Tom Sharpe
- 1989 — Groucho i Chico, advocats (Flywheel, Shyster & Flywheel), guions de Groucho i Chico Marx
- 1990 — Memòries d'un amant sarnós (Memoirs of a Mangy Lover), memòries de Groucho Marx
- 1990 — Tot oblidant Elena (Forgetting Elena), novel·la d'Edmund White
- 1994 — Zona de guerra (The War Zone), novel·la d'Alexandre Stuart
- 1995 — Tribus (Tribes), novel·la d'Alexandre Stuart
- 2005 — Groucho Marx fa l'article (Groucho Marx and Other Short Stories and Tall Tales), columnes periodístiques de Groucho Marx
- 2007 — Arcàdia (Arcadia), drama de Tom Stoppard
- 2010 — Me'n recordo (I Remember), memòries de Joe Brainard
- 2012 — Els dolents (Shakespeare Villains), drama de Steven Berkoff
- 2019 — El somriure al peu de l'escala, adaptació teatral del conte The Smile at the Foot of the Ladder, de Henry Miller
Del castellà[modifica]
- 2003 — Si la natura és la resposta, quina era la pregunta? (Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?), aforismes de Jorge Wagensberg
Altres[modifica]
- 2020 — Tirant lo Blanc (Proa, 2020), versió completa al català actual del clàssic de Joanot Martorell
Premis i reconeixements[modifica]
- 1986 — Premi Ciutat d'Elx pel conte «Lletra menuda», inclòs dins el seu recull de narrativa breu Línia
- 1987 — Premi El Brot per Amnèsia
- 1994 — Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa per Mon oncle
- 1999 — Premi Ciutat de Barcelona per La vida normal
- 1999 — Premi Octavi Pellissa per Verbàlia
- 2001 — Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per Verbàlia
- 2001 — Premi Lletra d'Or per Verbàlia
- 2006 — Premi Ramon Llull de novel·la per Farsa
- 2007 — Premi de la Crítica Teatral de Barcelona per la traducció d'Arcàdia de Tom Stoppard, estrenada al TNC, sota la direcció de Ramon Simó
- 2011 — Premi Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.
- 2012 — Premi Sant Jordi de novel·la per Plans de futur
Referències[modifica]
- ↑ Isern, Joan Josep. «Sobre com Màrius Serra va rellevar Tísner en l'encreuat de La Vanguardia.». Vilaweb, 06-09-2007. [Consulta: 1r juliol 2020].
- ↑ «"El lector existeix"» (en castellà). [Consulta: 1r juliol 2020].
- ↑ «La revista per a pissarretes Esguard fa el salt a Android». VilaWeb, 02-01-2013.
- ↑ «Màrius Serra, Vicent Pascual, Ramon Gomis i Jordi Salas-Salvadó, nous membres de l'IEC». web. IEC, febrer 2013. [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ «Què es publicarà el 2023? Obres monumentals per a l’any de la consolidació». [Consulta: 2 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
- Biel Barnils: L'orgia verbal: Converses amb Màrius Serra (Barcelona: Edicions Dau, 2010)
Enllaços externs[modifica]
- Persones vives
- Novel·listes barcelonins contemporanis en català
- Periodistes barcelonins
- Premis Ramon Llull de novel·la
- Membres de la Secció Filològica de l'IEC
- Traductors de l'anglès al català
- Traductors del castellà al català
- Premis Sant Jordi de novel·la
- Traductors barcelonins
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1963
- Columnistes
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona