Màrius Torres i Perenya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Màrius Torres)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMàrius Torres i Perenya
Homenatge a Màrius Torres, Lleida.jpg
Monument de Màrius Torres a Lleida
Biografia
Naixement 30 d'agost de 1910
Lleida
Mort 29 de desembre de 1942(1942-12-29) (als 32 anys)
Sant Quirze Safaja
Causa de mort Tuberculosi
Lloc d'enterrament Cementiri de Sant Quirze Safaja, nínxol 81 
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere artístic poesia
Moviment Simbolisme
Obra
Obres destacables Cançó a Mahalta
Família
Pare Humbert Torres i Barberà
Germans Víctor Torres i Perenya
Modifica les dades a Wikidata

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un poeta català, en l'òrbita del simbolisme.

Biografia[modifica]

Màrius Torres va nàixer al si d'una família lleidatana benestant, fill d'Humbert Torres i Barberà, polític, diputat al Parlament de Catalunya i de Maria Perenya Reixach, tots dos de famílies d'intel·lectuals, metges i advocats d'ideologia republicana.[1] Era el germà gran del polític Víctor Torres.

S'interessà de ben jove per la literatura. Va estudiar al Liceu Escolar i a l'Institut General i Tècnic de Lleida, on va arribar a batxillerat. Actualment el centre que es coneixia com "Institut General i Tècnic de Lleida" rebé més tard el nom d'"Institut Màrius Torres" (Lleida).

Més endavant estudià medicina a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en malalties de l'aparell digestiu; en aquest moment, de 1926 a 1933, visqué al carrer del Comte d'Urgell 116. Hi escrigué una comèdia titulada "Un fantasma com n'hi ha pocs", que va ser presentada pels seus cosins al certamen literari Ignasi Iglésias entre 1933 i 1936.[1] També va col·laborar, al començament de la guerra civil al diari L'ideal de Lleida amb el pseudònim de Gregori Sastre.[1]

Als vint-i-cinc anys, emmalaltí de tuberculosi i el desembre de 1935 ingressà al sanatori de Puigdolena, ubicat a Sant Quirze Safaja. Tenia vint-i-cinc anys i ja no en sortiria mai més, llevat d'algun viatge a Barcelona i al Mas Blanc.

El dia a dia al sanatori li permetia de cultivar les seves aficions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. El seu repertori de lectures era força extens, així, en el camp de la filosofia llegia autors del món clàssic com Plató, Aristòtil i Lucreci, i autors contemporanis com Bergson i Nietzsche; pel que fa a les obres literàries, llegia narrativa i assaig i, sobretot, poesia. El ventall d'obres poètiques és ampli i entre el poetes llegits hi ha Baudelaire, Carner, Riba, García Lorca, Maragall, etc. Aquestes lectures seran una clara formació i influència per a la seua poesia, que es mou en l'òrbita del Simbolisme.

Al sanatori conegué Mercè Figueres, malalta com ell, que esdevindria la seva amistat més íntima i havia d'inspirar-li tota la sèrie Cançons a Mahalta, poema escrit el 1937. Amb Mercè Figueras, amb qui es podien veure poc a causa del règim estricte del sanatori i els períodes de repòs s'escrivien lletres, que van ser publicades el 2017 amb el títol de Cartes a Mahalta.[2] El 6 de desembre de 1936, Mercè li presentà Joan Sales i la seva dona Núria Folch, que havien vingut a visitar-la, establint-se a partir d'aquell moment una relació amb un llarg epistolari i una influència en la trajectòria poètica de Màrius.[3] Joan Sales publicà part de les cartes que els enviava en el seu llibre Cartes a Màrius Torres.

Fou al llarg de l'etapa al sanatori de Puig d'Olena quan la trajectòria literària de Torres, iniciada com a distracció mentre cursava els estudis de Medicina, passà a ocupar el primer pla de la seva vida. En aquest període l'autor s'autodefinia com “un metge que fa versos” i confessava que és “aquesta cosa absurda: un poeta líric”.[4]

Morí als trenta-dos anys i està soterrat al cementiri de Sant Quirze Safaja. Entre molts d'altres, hi ha dos poemes que tradicionalment s'han destacat, d'entre la breu obra de Màrius Torres: Dolç Àngel de la Mort... i La ciutat llunyana. La primera d'aquestes dues sovint s'ha cregut que era la darrera que va escriure,[3] però en realitat ho fou la intitulada Cançó.[5]

Al costat de Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Salvador Espriu, se l'inclou dins la generació del 36.[6]

Publicacions pòstumes[modifica]

  • La seua producció poètica, amb el títol Poesies, es va publicar pòstumament (Coyoacán, Mèxic, 1947) gràcies al seu amic, l'escriptor i editor, Joan Sales. Els temes que hi dominen són la música, l'art en general i la naturalesa, que permeten una reflexió sobre la vida humana, el sentiment i la mort.
  • Torres, Màrius. La dernière rose (en francès). l'Harmattan, 16 d'abril de 2008. ISBN 978-2-296-05302-1. , edició, introducció i traducció de Marta Giné i Norberto Gimelfarb
  • Màrius Torres i Mercè Figueras. Cartes a Mahalta. Barcelona: Club Editor. ISBN 9788473292207. 
  • Torres, Màrius. Paroles de la nuit: Anthologie poétique bilingue catalan-français (en francès). L'Harmattan, Desembre 2009. ISBN 978-2-296-11150-9. , traducció de Marta Giné i Norberto Gimelfarb. Aquesta edició segueix fidelment la voluntat de Màrius Torres sobre els poemes que volia donar a publicar. Els recull tots i, a més a més, segueix també l'ordre de publicació dels poemes volgut pel poeta.
  • La seva poesia "Cançó a Mahalta" va ser musicada amb el mateix nom per Lluís Llach i Grande i molts dels seus poemes han estat musicats per músics catalans.

Actes d'homenatge[modifica]

La figura del poeta fou homenatjada amb motiu del centenari de la seva naixença en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu del 2010. Es va fer una ruta literària a Sant Quirze Safaja, que organitzava la Institució de les Lletres Catalanes, tres conferències al setembre i diversos actes amb motiu dels Premis Literaris 2010 de la ciutat de Lleida, entre els quals hi havia l'entrega del 15è Premi Màrius Torres que va ser atorgat a la poeta Eva Baltasar. Presentació a Lleida de la litografia original dedicada a Màrius Torres i realitzada per l'artista Perico Pastor, editada per Cal Talaveró Centre d'Art per la col·lecció Art-Visió.

L'any 2017, en motiu del 75è aniversari de traspàs del poeta, la Paeria de Lleida commemorà l'Any Màrius Torres amb un conjunt d'actes literaris de record i reivindicació.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Biografia AELC
  2. Boixader Arbó, Mònica «Mahalta era una pàtria». Núvol, 29-11-2017.
  3. 3,0 3,1 Endrets
  4. Josep Vallverdú. Editorial Virgili & Pagès. La lluna amb les dents, 1989. 
  5. TORRES, Màrius. Poesies. Barcelona: Ariel, 1964 (Quarta edició, revisada i ampliada, de l'apareguda a Coyoacán el 1947).
  6. Mosquera, Roberto. L'àngel adolescent. Vida i obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Universitat de les Illes Balears i Institut d'Estudis Baleàrics, 2008. ISBN 9788484159421. 
  7. «Màrius Torres 1942-2017, 75 anys d’absència/presència». La Paeria. [Consulta: 24 març 2018].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Màrius Torres i Perenya a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Màrius Torres i Perenya
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màrius Torres i Perenya Modifica l'enllaç a Wikidata