Màrius Torres i Perenya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Màrius Torres i Pereña)
Infotaula de personaMàrius Torres i Perenya
Homenatge a Màrius Torres, Lleida.jpg
Monument de Màrius Torres a Lleida Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1910 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Sant Quirze Safaja (Moianès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Sant Quirze Safaja, nínxol 81 
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - medicina (1926–1933)
Liceu Escolar de Lleida (1915–1920) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Membre de
Gènerepoesia
MovimentSimbolisme
Obra
Obres destacables
Família
PareHumbert Torres i Barberà Modifica el valor a Wikidata
GermansVíctor Torres i Perenya Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: ad9be8fd-7389-4198-bac9-3226c175d65b Discogs: 1627199 Find a Grave: 18709809 Modifica el valor a Wikidata

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un metge i poeta català, en l'òrbita del simbolisme.

Biografia[modifica]

Infància (1910-1925)[modifica]

Màrius Torres va néixer a les vuit de la tarda del dia 30 d'agost de 1910, al número 36 del carrer Major de Lleida. Membre d'una família lleidatana benestant, va ser el primer fill del polític Humbert Torres i Barberà i de Maria Perenya Reixach, tots dos de famílies d'intel·lectuals i d'ideologia republicana.[1] Era el germà gran del polític Víctor Torres i de Núria Torres. Els avis paterns, Marià Torres i Àngela Barberà, van néixer, respectivament, al Tarròs i a Puigverd de Lleida; els avis materns, Manuel Pereña i Maria Reixach, eren de Lleida.[2]

El mateix mes de desembre de 1910, la família es trasllada al carrer de la Paeria número 10, juntament amb els avis paterns i la germana d'Humbert Torres.

Torres era un infant tímid, obedient i imaginatiu, afeccionat a la música, i a la literatura. L'any 1915 comença l'escolarització al Liceu Escolar, una escola laica fundada per Frederic Godàs i Legido. Va estudiar el batxillerat a l'Instituto General y Técnico de Lleida (actual Institut Màrius Torres), el primer curs com a alumne lliure i la resta com a alumne oficial, i l'acaba als setze anys.[2]

La família Torres estiuejava amb la família Godàs, i passaven els estius en indrets com Sant Salvador, Poblet o Vinaixa.[2]

Joventut (1926-1935)[modifica]

L'any 1926, i fins al 1933, Màrius Torres es trasllada a Barcelona, al carrer Comte d'Urgell 116, i es matricula a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en malalties de l'aparell digestiu. A la facultat li posen el renom de "molècula".[2]

El 10 de març de 1928 mor la seva mare, Maria Perenya. L'any 1929, Torres es fa soci de l'Agrupament Escolar de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i enllesteix el seu primer recull de poemes. L'any 1933 va al viatge de final de carrera i també tradueix poemes de diversos autors francesos.[2]

L'any 1935 escrigué una comèdia titulada "Un fantasma com n'hi ha pocs", que va ser presentada pels seus cosins al premi Ignasi Iglésias.[1] També va col·laborar, al començament de la guerra civil al diari L'ideal de Lleida amb el pseudònim de Gregori Sastre.[1]

Puig d'Olena (1936-1942)[modifica]

El 18 de desembre de 1935, amb vint-i-cinc anys, emmalaltí de tuberculosi. El 22 de desembre de 1935 ingressà al sanatori antituberculós de Puig d'Olena, ubicat al terme de Sant Quirze Safaja. Ja no en sortiria mai més, tret d'algun viatge a Barcelona i al Mas Blanc. D'ençà que arriba al sanatori fins a primers de juny de 1936, Torres està en repòs absolut, temps en el qual escriu una vintena de poemes.[2]

El dia a dia al sanatori li permetia de cultivar les seves aficions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar.

El juny de 1936, al sanatori Puigdolena, conegué Mercè Figueras, malalta com ell, que esdevindria la seva amistat més íntima i havia d'inspirar-li tota la sèrie Cançons a Mahalta, poema escrit el 1937. Amb Mercè Figueras, amb qui es podien veure poc a causa del règim estricte del sanatori i els períodes de repòs, s'escrivien lletres, que van ser publicades el 2017 amb el títol de Cartes a Mahalta.[3] El 6 de desembre de 1936, Mercè li presentà Joan Sales i la seva dona Núria Folch, que havien vingut a visitar-la, establint-se a partir d'aquell moment una relació amb un llarg epistolari i una influència en la trajectòria poètica de Màrius.[4] Joan Sales publicà part de les cartes que els enviava en el seu llibre Cartes a Màrius Torres.

Postguerra (1939-1942)[modifica]

Durant la postguerra, el seu repertori de lectures era força extens, així, en el camp de la filosofia llegia autors del món clàssic com Plató, Aristòtil i Lucreci, i autors contemporanis com Bergson i Nietzsche; pel que fa a les obres literàries, llegia narrativa i assaig i, sobretot, poesia. El ventall d'obres poètiques és ampli i entre els poetes llegits hi ha Baudelaire, Carner, Riba, García Lorca, Maragall, etc. Aquestes lectures seran una clara formació i influència per a la seua poesia, que es mou en l'òrbita del Simbolisme.

Fou al llarg de l'etapa al sanatori de Puig d'Olena quan la trajectòria literària de Torres, iniciada com a distracció mentre cursava els estudis de Medicina, passà a ocupar el primer pla de la seva vida. En aquest període l'autor s'autodefinia com “un metge que fa versos” i confessava que és “aquesta cosa absurda: un poeta líric”.[5]

Mort[modifica]

El 29 de desembre del 1942, a les dues del migdia, mor Màrius Torres, als trenta-dos anys. Les despulles del poeta són enterrades al cementiri de Sant Quirze Safaja, municipi al qual pertanyia el sanatori de Puig d'Olena.

« Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara. [...]

Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, el dolor que m’espera em fa mal... I gairebé donaria, per morir ara —morir per sempre—, una ànima immortal.

»
— Màrius Torres, Dolç àngel de la mort

Entre molts d'altres, hi ha dos poemes que tradicionalment s'han destacat, d'entre la breu obra de Màrius Torres: Dolç Àngel de la Mort... i La ciutat llunyana. La primera d'aquestes dues sovint s'ha cregut que era la darrera que va escriure,[4] però en realitat ho fou la intitulada Cançó.[6]

Al costat de Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Salvador Espriu, se l'inclou dins la generació del 36.[7]

Publicacions pòstumes[modifica]

La seva producció poètica, amb el títol Poesies, es va publicar pòstumament (Coyoacán, Mèxic, desembre de 1947 i Catalunya, 1950) a cura del seu amic, l'escriptor i editor Joan Sales. Els temes que hi dominen són la música, l'art en general i la naturalesa, que permeten una reflexió sobre la vida humana, el sentiment i la mort.

Dues de les seves obres es van traduir al francès:

Pòstumament, també es va publicar el recull epistolari que mantingueren Màrius Torres i Mercè Figueras. Cartes a Mahalta. Barcelona: Club Editor. ISBN 9788473292207. 

La seva poesia "Cançó a Mahalta" va ser musicada amb el mateix nom per Lluís Llach i molts dels seus poemes han estat musicats per músics catalans.

Actes d'homenatge[modifica]

La figura del poeta fou homenatjada amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu del 2010. Es va fer una ruta literària a Sant Quirze Safaja, que organitzava la Institució de les Lletres Catalanes, tres conferències al setembre i diversos actes amb motiu dels Premis Literaris 2010 de la ciutat de Lleida, entre els quals hi havia el lliurament del 15è Premi Màrius Torres que va ser atorgat a la poeta Eva Baltasar. Presentació a Lleida de la litografia original dedicada a Màrius Torres i realitzada per l'artista Perico Pastor, editada per Cal Talaveró Centre d'Art per la col·lecció Art-Visió.

L'any 2017, amb motiu del 75è aniversari de traspàs del poeta, la Paeria de Lleida commemorà l'Any Màrius Torres amb un conjunt d'actes literaris de record i reivindicació.[8]

Des del 22 de novembre de l'any 2019,[9] l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles (Osona) i l'hostal rural Mas Blanc del mateix municipi, on el poeta va passar temporades durant la seva estada al proper sanatori de Puig d'Olena i va escriure-hi sobretot correspondència, dediquen una exposició permanent al poeta, la seva vida i obra.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Biografia Màrius Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 desembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Torres, Màrius. Prats, Margarida. Poesies i altres escrits. Barcelona: Edicions 62 (Els llibres de l'Escorpí. Poesia / Sèrie Gran). ISBN 8429736379. 
  3. Boixader Arbó, Mònica «Mahalta era una pàtria». Núvol, 29-11-2017.
  4. 4,0 4,1 «Sanatori de Puig d'Olena». Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans. [Consulta: 10 desembre 2021].
  5. Vallverdú, Josep. La lluna amb les dents. Editorial Virgili & Pagès, 1989, p. 319. ISBN 8478560009. 
  6. TORRES, Màrius. Poesies. Barcelona: Ariel, 1964 (Quarta edició, revisada i ampliada, de l'apareguda a Coyoacán el 1947).
  7. Mosquera, Roberto. L'àngel adolescent. Vida i obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Universitat de les Illes Balears i Institut d'Estudis Baleàrics, 2008, p. 368. ISBN 9788484159421. 
  8. «Màrius Torres 1942-2017, 75 anys d'absència/presència». La Paeria. [Consulta: 24 març 2018].
  9. «Tot a punt per la inauguració de l'ESPAI MÀRIUS TORRES de Sant Martí de Centelles. - Ajuntament de Sant Martí de Centelles». [Consulta: 25 novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Màrius Torres i Perenya a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Màrius Torres i Perenya
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màrius Torres i Perenya