Màxim risc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMàxim risc
Cliffhanger
Moraine lake.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Renny Harlin
Protagonistes
Producció Alan Marshall i Mario Kassar Tradueix
Guió Renny Harlin, Sylvester Stallone i Michael France
Música Trevor Jones
Fotografia Alex Thomson
Muntatge Frank J. Urioste
Productora Carolco Pictures i StudioCanal
Distribuïdora TriStar Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1993
Durada 113 min
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost US$ 65.000.000
Ingressos 255.000.000 $
Temàtica
Gènere Aventures
Tema principal terrorisme
Lloc de la narració Colorado
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 6.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 5.9/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Màxim risc (Cliffhanger) és una pel·lícula estatunidenca d'acció del 1993 dirigida per Renny Harlin i protagonitzada per Sylvester Stallone i John Lithgow. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A més de 1.000 m d'altitud, un grup d'alpinistes comet un error fatal que fa que una dona posi en perill la seva vida. Quan està a punt de precipitar-se al buit, Gabe Walker (Sylvester Stallone) escalador professional i membre d'un equip de rescat, aconsegueix arribar fins a ella. La sosté suspesa en l'aire durant diversos segons però ella no pot aguantar el seu propi pes i acaba caiguen a l'abisme, el que suposa un trauma enorme per a Walker, que a més se sent culpable al saber que la dona era la novia del seu millor amic.

Ha transcorregut un any, i Walter sembla haver-se refugiat en aquestes muntanyes que el mantenen allunyat del món i dels seus propis remordiments. Continua allà, però no vol participar en missions de rescat. Encara que, la seva xicota, que també forma part d'un equip de salvament, contacta amb ell quan un avió amb deu passatgers a bord s'estavella dalt de la serralada. En aparença tot apunta que es tracta d'un accident motivat per la tempesta de neu. Sense saber exactament que és el que està passant, els membres de l'equip de rescat es disposen a organitzar l'operació de salvament. Davant la dificultat de la missió i sabent que hi ha moltes vides en joc, Walker accepta a contracor la petició de la seva novia i es posa en marxa amb companyia d'aquesta i de Hal, l'antic amic que el considera culpable de la mort de la seva promesa. Després de moltes hores de penosa ascensió als cims, l'equip de rescat detecta les restes de l'aparell i comença una carrera contra rellotge a la recerca de supervivents. El que ells no saben és que els passatgers i els tripulants de l'avió formen part d'un grup de lladres d'elit que han robat més de cent milions de dòlars que ara jeuen ocults entre la neu en l'interior de tres maletes equipades amb dispositius de seguiment. Encapçalats per Eric Qualan, un ex-agent dels serveis secrets ara convertit en líder de l'organització criminal, els passatgers pretenen utilitzar els serveis de l'equip de rescat per a recuperar els diners i eliminar posteriorment tots els testimonis. Assetjat per la sensació de què res el que sembla, Walker intenta complir amb el seu deure humanitari mentre al mateix temps fa tot el possible per a defensar la seva vida i la dels seus companys. Encara que Qualan no tarda a percebre el perill que un home honrat com Walker suposa per als seus plans i aconsegueix convertir en ostatge la xicota de Walker obligant-lo a cercar els diners ensems que impedeix que altres equips de rescat i un equip de policia arribin fins al lloc de l'accident. El que Qualan no ha tingut en compte és que Walker és un home desesperat que creu que ho ha perdut tot i que en l'últim moment posarà en joc totes les seves habilitats per acabar amb els seus adversaris sense importar-li l'aclaparadora diferència numèrica i el perill que a cada pas plana davant d'ell en la immensa i silenciosa muntanya convertida ara en un camp de batalla.[2]


Després de Rambo[modifica]

Sylvester Stallone l'encarnació de Rambo

Després de donar per finalitzada la sèrie Rambo amb una aventura tan embogida com rentable en la que mercès al joc d'aliances de la Guerra Freda l'ex boina verda més dur de la història acaba els seus serveis als antecedents d'Al Qaeda, així com sona, Sylvester Stallone passà els últims anys vuitanta i els primers noranta intentant reinventar-se com arquetipus de l'heroi d'acció involucrat en grans produccions. Aquest procés de re-invenció fou l'origen de títols com Lock Up o com la trepidant Tango & Cash, ambdues de 1989, i de la cinquena entrega de la nissaga Rocky, en la Stallone apostava per la via més intimista del personatge que el llançà a la fama. Posteriorment, i com a resposta al relatiu fracàs de Rocky 5, que malgrat tot assolí crítiques força positives, l'actor optà per l'auto-paròdia protagonitzant dues comèdies de tall quasi familiar com a Oscar Stop! Or My Mom Will Shoot, amb les que si bé no assolí recuperar el seu lloc al front de la llista dels actors més taquillers, almenys si aconseguí oferir una insòlita i inesperada imatge d'intèrpret versàtil capaç de no prendre's seriosament a si mateix.

Canvi de rumb[modifica]

Tanmateix el públic no estava preparat per aquest canvi de rumb, el que portà Stallone a acceptar la proposta de protagonitzar un curiós thriller d'alt voltatge i gran pressupost que tenia com a escenari les impressionants i poc accessibles Muntanyes Rocalloses. Fins aquest moment, les peli cules ambientades en un entorn tant dur i perillós havien girat al voltant de les aventures dels esportistes d'elit o a l'entorn de les catàstrofes naturals pròpies de semblants latituds. La novetat del guió de Màxim risc era precisament aquest conflicte entre dos mons tant oposats com són el dels escaladors que formen els equips de rescat d'alta muntanya i el dels delinqüents quasi para-militars disposats al que sigui per tal de complir la seva missió. Dit amb altres paraules, Màxim risc venia a ser una versió de Die Hard amb un decorat completament diferent en què l'entorn eminentment urbà deixà pas a la silenciosa i letal grandiositat d'una naturalesa imprevisible: no en va, el seu director, el finès Renny Harlin, ja havia dirigit la segona entrega de les gestes del policia John McClane i sabia molt bé per on havien d'anar els trets.

L'atractiu del rodatge[modifica]

A més de l'atractiu que suposa el seu complicat rodatge en escenaris tant difícils i majestuosos com els Alps Dolomites, pel que sembla dotats de millors infraestructures per a la producció cinematogràfica que les Muntanyes Rocalloses, Màxim risc aporta un grau d'interès suplementari per mitjà d'un casting que de la mà de Sylvester Stallone i John Lithgow representava a la perfecció el duríssim enfrontament entre el bé i el mal, cosa que, unida a uns efectes especials el principal valor dels quals consisteix en el seu equilibri entre complexitat i discreció contribueix a generar una pel·lícula única en el seu gènere. Estrenada en plena temporada d'estiu de 1993, la pel·lícula suposà una fita en el cinema d'acció i un salt qualitatiu –un més-- en la carrera de Stallone. Allunyat del tipus de papers amb els que havia forjat la seva popularitat, l'antic boxejador i soldat per qui la guerra no s'acaba mai es convertí en un home normal enfrontat als seus propis mitjans i als perills que fins a l'últim moment semblen superar-lo. Per la crítica, Màxim risc marcava el seu avanç en la seva carrera d'actor que no gaire temps després li obriria el camí del cinema de qualitat de la mà d'un film com Cop Land: per al públic en general es tractava d'un autèntic i joiós recital desproveït dels pesats matisos ultra-conservadors de la nissaga Rambo; i per a molts que recorden amb nostàlgia el temps en què el cinema d'acció precisava més coratge i millors guions que sofisticades i aparatoses adaptacions procedents del terreny del còmic (respectable però massa deutor d'aquest encara més difícil assolit a través dels efectes especials), Màxim risc és, en sentit metafòric i en el més real dels sentits, una obra cimera, un frenesí en imatges tant emocionant com immortal. Tal vegada, junt amb la mencionada Cop Land, la millor pel·lícula d'un dels actors més taquillers de les últimes quatre dècades.

Referències[modifica]

  1. «Màxim risc» (en català). esadir.cat.
  2. «Cliffhanger». The New York Times.
  • Revista de cinema ACCIÖN del mes d'agost de 2015. (ISSN: 2172-0517)