Mária Bartuszová

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMária Bartuszová
Biografia
Naixement24 abril 1936 Modifica el valor a Wikidata
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Košice (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Txecoslovàquia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultora, ceramista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 juny 2007documenta 12 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAnna Bartuszová (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mária Bartuszová (1936–1996) va ser una escultora eslovaca, coneguda per les seves escultures abstractes fetes amb guix blanc.[1] Hi ha obra seva a les col·leccions del Centre Pompidou, de la Galeria Nacional Eslovaca de Bratislava i a la Tate de Londres. Una obra seva va formar part de la selecció oficial de la Biennal de Venècia d'art de 2022,[2] i la Tate li va dedicar una exposició monogràfica el 2023.[3]

Biografia[modifica]

Mária Bartuszová va néixer el 24 d'abril de 1936 a Praga.[4]

Entre 1951 i 1955 va estudiar a l'Escola Superior d'Arts Aplicades de Praga. Va contiinuar els seus estudis a ll' Acadèmia d'Arts, Arquitectura i Disseny de Praga fins al 1961.[5] Després de graduar-se, es va establir a Košice, Eslovàquia, amb el seu marit, el també escultor Juraj Bartusz.[6][7]

El 1966 Bartuszová va ser inclosa a l' Exposició dels joves a la Casa de les Arts de Brno.[8] Va ser membre del Club de Concretists (Klub konkrétistů), una organització d'art concret.[9][10] Al llarg de la seva vida va exposar sobretot a Eslovàquia i la República Txeca.[8]

Bartuszová va morir el 22 de desembre de 1996 a Košice.[11] La seva obra s'inclou al Centre Pompidou de París i a la Galeria Nacional Eslovaca de Bratislava.[12] El seu treball també es troba a la col·lecció de la Tate de Londres [13] i estava previst que es mostrés allà en una retrospectiva en solitari el 2020. A causa de la pandèmia de COVID, la restricció es va ajornar al 2023.[14]

Publicacions[modifica]

  • Bažantová, Viera – Kvasnička, Marián. Mária Bartuszová. Trenčín: M. A. Bazovský Gallery, 1983
  • Beskid, Vladimír. Mária Bartuszová - Cesta k organickej plastike / The Path to Organic Sculpture (1962-1966): Bratislava: Slovak National Gallery, 2005. ISBN 8080590990.
  • Dziewańska, Marta (ed.). Provisional Forms. Warszaw: Museum of Modern Art in Warszaw, 2015. ISBN 9788364177262
  • Garlatyová, Gabriela. Lives of the Artists: Maria Bartuszová. In. Tate Etc., Issue 40 — Summer 2017, Publisher Tate Gallery, London.
  • Mária Bartuszová - Sculpture Works 1:1962/1987: exhibition catalogue: Exhibition Hall ZSVU Košice - January 1987. Košice: ZSVU, 1988. 63 s.
  • Bingham Juliet (ed.). Maria Bartuszová. London : Tate Publishing, 2022. Hardcover, 192 p. ISBN 9781849766777 

Referències[modifica]

  1. «Maria Bartuszová 1936-1996». Tate. [Consulta: 27 novembre 2019].
  2. «Biennale Arte 2022 | Artists», 02-02-2022.
  3. Tate. «Maria Bartuszová | Tate Modern» (en anglès britànic). [Consulta: 16 abril 2023].
  4. «Mária Bartuszová». abart. [Consulta: 27 novembre 2019].
  5. «Maria Bartuszová. Provisional Forms» (en anglès). Museum of Modern Art in Warsaw. [Consulta: 27 novembre 2019].
  6. Great women artists. Phaidon Press, 2019, p. 52. ISBN 978-0714878775. 
  7. 8,0 8,1 «Maria Bartuszova Biography». ArtNet. [Consulta: 27 novembre 2019].
  8. «Maria Bartuszová. Provisional Forms» (en anglès). Museum of Modern Art in Warsaw. [Consulta: 27 novembre 2019].
  9. «Mária Bartuszová». abart. [Consulta: 27 novembre 2019].
  10. «Maria Bartuszová 1936-1996». Tate. [Consulta: 27 novembre 2019].
  11. «Maria Bartuszová – Exhibition at Tate Modern».

Bibliografia[modifica]