Mátyás Seiber

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMátyás Seiber
Biografia
Naixement4 maig 1905 modifica
Budapest (Hongria) modifica
Mort24 setembre 1960 modifica (55 anys)
Ciutat del Cap (Sud-àfrica) modifica
Causa de mortAccident modifica (Accident de trànsit modifica)
Dades personals
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (1918–1925) modifica
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical, professor d'universitat i violoncel·lista modifica
GènereMúsica clàssica, música en el cinema i jazz modifica
AlumnesHugh Wood modifica
InstrumentVioloncel modifica

IMDB: nm0782286 Musicbrainz: f35af0aa-f3a3-414a-bceb-b7c308d794eb IMSLP: Category:Seiber,_Mátyás Modifica els identificadors a Wikidata

Mátyás Seiber (Budapest, Hongria, 4 de maig de 1905 - Transvaal, Sud-àfrica, 24 de setembre de 1960) fou un compositor i violoncel·lista hongarès.

Estudià en l'Acadèmia de Música de Budapest, on tingué per professors Adolf Schiffer i Zoltán Kodály[1] i es dedicà especialment a l'ensenyança. El 1928 produí un verdader escàndol, quan fou nomenat director del Conservatori Hoch de Frankfurt, i establí la nova disciplina del jazz dintre del quadre d'estudis del centre docent. Amb això revelava el seu esperit inquiet i renovador. Malgrat tot, ben aviat va poder aquietar el desassossec dels tradicionalistes, quan va escriure una sèrie d'assaigs dedicats a l'estudi del jazz, jutjant-lo amb tota la seva profunditat i situant el fenomen dintre els seus límits. En realitat féu una gran labor en el camí de la redempció d'aquesta música tinguda fins feia molt poc com quelcom al marge de la música acadèmica.

També fundà el cor Dorian, que dirigí amb gran èxit, i va compondre una llarga sèrie de música per al cinema, exercicis didàctics, música d'acordió, etc. Aquesta labor estava perfectament sincronitzada a la seva obra com a crític. La seva última fundació fou el Comitè per a la Promoció de la Música Nova. De les seves investigacions sobre la música de jazz i la música asiàtica pretenia una espècie de sincretisme musical que, segons ell, hauria de revitalitzar els gastats estils occidentals asfixiats per l'acadèmia.

La seva ansietat de realisme el portà a ser considerat com un músic versàtil i desorganitzat, quan en realitat, el que intentava era donar coherència al caos musical de la primera meitat del segle XX. Tant sols va escriure una òpera, Eva spielt mit Puppen (1934), nombroses composicions per a teatre, i, sobretot, obres simfòniques[1] entre les que cal destacar la cantata Ulysses (1946), basada sobre la novel·la del mateix títol de James Joyce.

També es important la seva producció instrumental, especialment per a instruments de vent i orquestra: Pastoral y burlesca, per a flauta i orquestra de corda: Nocturn, per a corn i orquestra de corda; Concertino per a clarinet i orquestra de corda; així com les seves composicions de cambra, entre els que destaquen els tres concerts per a corda. També desenvolupà una intensa activitat com articulista i assajista, i va publicar un tractat de jazz, Schule für Jazz-Schlazeug (1929).[1]

Bibliografia[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1323. (IBSN 84-7291-226-4)