Mègara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 37° 59′ 40″ N, 23° 20′ 18″ E / 37.99444°N,23.33833°E / 37.99444; 23.33833

Situació geogràfica de Mègara.

Mègara (Μέγαρα) fou una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη). No gaire lluny tenia el port, anomenat Nisea (Nisaea, Νίσαια o Νισαία), format en una illa anomenada Minoa (Μινώα), port al qual estava connectada per les muralles. El seu territori es deia Megaris.

Mègara és una ciutat dòrica, probablement fundada pels doris quan van arribar a la zona. Tradicionalment, es diu que fou colònia de Corint i Messènia, especialment de la primera. Per molt de temps fou colònia, però finalment va afermar la seva independència i va esdevenir el poder hegemònic al districte (Heres o Herae, Pires o Pirae, Megara, Cinosúria i Tripodisces). Al segle VII aC, era una de les principals ciutats gregues i comerciava amb l'est i oest.

Llegendes sobre el seu origen[modifica | modifica el codi]

Paisatge de Mègara.

Segons una llegenda, la va fundar Car, fill de Foroneos; dotze generacions després hi va arribar des d'Egipte Lelex, heroi epònim dels leleges, al qual va succeir el seu fill Kleson, i successivament Pilas i Skiron, que es va casar amb la filla de Pandion, rei d'Atenes. Nisos, fill de Pandion, va disputar a Skiron la possessió de Mègara, i l'àrbitre Eacos la va assignar a Atenes. Nisos fou succeït per Megareos, fill de Posidó, que es va casar amb Ifinoe, filla de Nisos i Abrota; Megareos fou succeït pel seu fill Alcatos.

Una altra llegenda diu que Pandion, expulsat d'Atenes en temps del rei Pilas, va anar a Mègara i es va casar amb la filla de Pilas, al qual després va succeir. En el repartiment del regne entre els seus fills, Mègara va quedar per al més jove, Nisos, i es va dir Nisa (Νίσα). Quan Minos va atacar Nisos, Megareos, fill de Posidó, va venir des de Beòcia per ajudar-lo, i fou enterrat a la ciutat; Nisos fou derrotat i Minos va ocupar la ciutat i va demolir les muralles, que foren restaurades per Alcatos, fill de Pelops, que va venir d'Èlide, amb ajut d'Apol·lo. Hipèrion, fill d'Agamèmnon, fou el darrer rei de Mègara i a la seva mort es va establir la república i la democràcia.

Història[modifica | modifica el codi]

Losa típica de Mègara, originalment estava pintada, de cap al 480 aC.

Vers el 728 aC, va fundar la colònia de Megara Hiblea a Sicília, el 712 aC, Astacos a Bitínia, el 675 aC, Cízic a la Propòntida, el 674 aC, Calcedònia i al 657 aC, Bizanci. En aquest temps, se suposa que a Mègara es va inventar la comèdia.

Les lluites de les classes inferiors pel poder de la ciutat van portar a la tirania de Teàgenes, sogre de Cilon, representant dels pobres. Va construir un aqüeducte i va fer altres edificacions; va governar vers 630-600 aC i després d'ells la democràcia i l'aristocràcia es van disputar el poder. També hi van haver enfrontaments amb Àtica per l'illa de Salamina, que finalment va passar a Atenes gràcies a Soló.

En les Guerres mèdiques, Mègara hi va participar amb vint vaixells, que van ser a Artemísion i Salamina. Un cos de l'exèrcit persa enviat contra el país, fou rebutjat. Tres mil megarians van lluitar a Platees.

Al segle V aC, Mègara es va enfrontar amb Corint en la Primera Guerra del Peloponès pels límits entre ambdues i Mègara va ser aliada d'Atenes mentre Corint ho era d'Esparta (455 aC). En aquest segle, es van construir les llargues muralles que unien la ciutat amb Nisea (Nisaea). Els atenencs van establir una guarnició a la ciutat i van construir una fortalesa a Peges (Pegae), al golf de Corint. Deu anys després, Mègara es va revoltar contra Atenes i van expulsar els atenencs de la ciutat, però aquests van retenir Nisaea i Pegae fins al 445 aC, quan per la treva amb Esparta van lliurar aquestes posicions. Atenes va aprovar uns decrets (anomenats Decrets megarians) excloent-hi els megarians dels seus mercats i ports. Això va afectar tant Mègara que va demanar amb força la guerra contra Atenes a la seva aliada Esparta i al si de la Lliga del Peloponès.

En esclatar la guerra, els atenencs van envair Mègara i van devastar el territori mentre la flota bloquejava el port. Cada any dels següents de la guerra, els atenenc van repetir la seva incursió, i algun any dues vegades. El 427 aC (cinquè any de guerra), Nícies va prendre possessió de l'illa de Minoa, davant Mègara i el seu port i hi va instal·lar una guarnició.

Al vuitè any de la guerra (424 aC), el partit democràtic de Mègara, que havia expulsat els aristòcrates que s'havien refugiat a Peges, van pactar amb Atenes, i van oferir rendir la seva ciutat. Els atenencs foren admesos a la ciutat i el port de Nisea fou ocupat al cap de dos dies, però l'espartà Bràsides va avançar pel Peloponès i va presentar batalla als atenencs al costat de Mègara, i els atenencs, en inferioritat, es van retirar.

L'aristocràcia i l'oligarquia es van assegurar el poder. La guarnició atenenca a les muralles es va rendir al cap d'uns mesos, però encara van conservar Nisea i Minoa. La treva de l'any següent va respectar aquestes posicions (421 aC). Mègara es va oposar a la pau, però no va entrar en cap aliança i al cap de dos anys va renovar la que tenia amb Esparta. El atenencs van ocupar el port fins al 409 aC. Després, les dades sobre la seva historia quasi desapareixen. Mègara fou aliada d'Esparta, però va conservar la seva independència, si bé cada vegada amb un poder més dèbil.

Torna a aparèixer fins en el temps d'Alexandre el Gran, després de la mort del qual va obeir Antípater i després Cassandre. La guarnició d'aquest fou expulsada per Demetri Poliorcetes, que va proclamar la llibertat de la ciutat (307 aC). Estava sota influència dels reis de Macedònia, però Aratos la va obligar a unir-se a la Lliga aquea.

En la guerra contra Roma, es va rendir als romans sense lluita. Posteriorment apareix ja com a ciutat arruïnada. En temps d'Estrabó, s'hi va establir una colònia romana. Una tribu de la ciutat es va dir adrianis en honor d'Adrià i la seva dona Sabina i fou adorada amb el nom de νέα Δημήτηρ; Adrià hi va construir un temple. Durant l'imperi va mantenir certa importància.

Al segle V, les fortificacions foren reparades per un oficial d'Anastasi anomenat Diògenes. Durant els dos segles següents, fou repetidament saquejada pels pirates de la Mediterrània.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Dionís amb un sàtir, escultura trobada a Mègara, d'estil àtic, 250-260 dC.

Els megarians són descrits, en part pels seus enemics atenencs, com amics del bon menjar, com gent de mal caràcter, pèrfids, fraudulents i ignorants.

L'escola de Mègara fou seu d'una escola filosòfica fundada per Euclides, deixeble de Sòcrates, els membres de la qual foren anomenats megarici o megàrics (Μεγαρικοί).

A Mègara es feien tres festivals: el de Diòcles en honor de l'heroi d'aquest nom; el d'Alcathos, en honor d'aquest personatge; i els Jocs Pitis en honor d'Apol·lo Phytis.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mègara Modifica l'enllaç a Wikidata