Mènsula

Aquest article tracta sobre l'element arquitectònic. Vegeu-ne altres significats a «Mènsula ferroviària».

Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona

La mènsula és un element o peça arquitectònica encastada i sobresortint d'un mur, amb més volada que no alçada, la funció principal de la qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, els extrems d'una llinda, prestatges, estàtues, vasos, etc. a un cos volat, com ara un balcó, una cornisa o un ràfec.

Altres elements que també sobresurten d'un mur són el permòdol i la cartel·la. El permòdol designa específicament una pedra, fusta o ferro que surt perpendicularment de la paret, per a sostenir una biga, un prestatge, una llosana, etc.

Una cartel·la és una peça sortint amb més alçada que no volada que, fixada a una paret, que serveix de suport a una estàtua, vas, etc., o a un cos volat, com és ara un balcó, una cornisa o un ràfec. la cartel·la d’una cornisa s'anomena modilló.

Tipus

Hi ha dos tipus de mènsula, tots dos basats en el mateix principi: element arquitectònic de sustentació.

D'una banda, hi ha les mènsules utilitzades en el romànic i el gòtic per a fer de punt de trobada de les arcades cegues, dins de l'ornamentació denominada llombarda. De vegades, eren pedres trapezoidals llises, de vegades esculpides, sovint amb caps humans o d'animals. Una derivació d'aquest darrer concepte fa que, a voltes, apareguin mènsules simplement ornamentals.

D'altra banda, hi ha les mènsules en què se sostenen l'arc i la tija de la columna, formant així una zona de suport del sostre respecte del mur d'on arrenca. Van utilitzar-se molt durant la segona meitat del segle xvii per por que les voltes de canó caiguessin, ja que eren molt inestables, però en bastants esglésies romàniques, ja hi ha mènsules originals. Eren, per exemple, emprades en els casos en què l'església no era coberta amb volta de canó, sinó amb un embigat de fusta.

Vegeu també

• Petxina (arquitectura)
• Pont en mènsula
• Jenga