Mèrcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regne de Mèrcia
Bandera de la Creu de Sant Albà, usada pels Merciansl
Localització de Mèrcia a l'actual Anglaterra
Capital Tamworth
Creació 488 Independència de Roma
Dissolució 919 annexió a Anglaterra
Llengua oficial Anglès antic

Mèrcia (anglès antic: Mierce, 'gent de la frontera') va ser un dels regnes de l'Heptarquia anglosaxona, en el que ara és Anglaterra, en la regió central, amb el cor a la vall del riu Trent i els seus afluents. Els veïns de Mèrcia incloïen Northúmbria, Powys, els regnes de Gal·les del Sud, Wessex, Sussex, Essex i Ànglia oriental.

El terme sobreviu avui en el nom de la policia local de l'oest de Mèrcia, emissora de ràdio comercial Mèrcia a Coventry, i també en el nou regiment d'infanteria de l'exèrcit britànic, el regiment Mercià.

L'evolució exacta de les invasions anglosaxones a Mèrcia és més obscura que la de Northúmbria, Kent, o fins i tot Wessex. Les revisions arqueològiques mostren que els angles es van establir a les terres al nord del riu Tàmesi abans del segle XI. El nom Mèrcia és anglès antic per a 'la gent de la frontera' i la interpretació tradicional fou que el regne va existir al llarg de la frontera entre els gal·lesos i els invasors anglosaxons, encara que P. Hunter Blair ha argumentat una interpretació alternativa: que van sorgir al llarg de la frontera entre el Regne de Northúmbria i els habitants de la vall del riu Trent.

Primers reis[modifica | modifica el codi]

El tresor de Staffordshire, descobert el juliol del 2009, potser la troballa d'objectes anglosaxons més important

El primer rei conegut de Mèrcia va ser Creoda; afirmava ser besnét d'Icel, descendent de la figura llegendària d'Offa d'Angeln. Creoda va pujar al poder aproximadament en l'any 585 i va construir una fortalesa a Tamworth. El succeí el seu fill Pybba el 593. Cearl, un parent de Creoda, va seguir Pybba el 606; el 615, Cearl va donar la seva filla Cwenburga en matrimoni a Edwin de Northúmbria, rei de Deira, que l'havia aixoplugat mentre era un príncep bandejat.

El rei Penda[modifica | modifica el codi]

El següent rei mercià va ser Penda, que va governar aproximadament des de 626 o 633 fins a 655. Una mica del que és conegut sobre Penda ve pel monjo benedictí Beda el Venerable, que tenia molt mal concepte del rei per ser un enemic del rei de Northúmbria i per ser un pagà. No obstant això, Beda admet que va ser Penda qui lliurement va permetre als missioners cristians de Lindisfarne entrar a Mèrcia, i no els va restringir la predicació.

Mèrcia i els principals regnes anglosaxons al voltant de l'any 600

Penda va guanyar la independència de Mèrcia respecte a Northúmbria en derrotar i donar mort al rei Edwin el 633, gràcies a l'ajuda dels seu aliat Cadwallon ap Cadfan del Regne de Gwynedd. Més tard, el 642, tornava a derrotar les tropes de Northúmbria en la Batalla de Maserfield, en què va morir el rei Osvald de Northúmbria i el germà de Penda, Eowa. Envalentit, Penda va convèncer els seus aliats per enfrontar-se al nou rei del nord Oswiu en la Batalla de Winwaed, però aquest cop els de Northúmbria es feren amb la victòria i Penda fou mort en la batalla, el 655.[1]

Penda fou succeït pel seu fill Peada, que es va convertir al cristianisme el 653 i va retre homenatge a Oswiu. Peada, però, fou assassinat el 656 i el rei de Northúmbria va prendre control de Mèrcia. La revolta de Mèrcia, el 658, fou liderada per un altre fill de Penda, Wulfhere, que va esdevenir rei independent fins a la seva mort, el 675. El seu successor, Æthelred, va derrotar definitivament els de Northúmbria en la Batalla de Trent el 679.

Mapes que mostren l'expansió de Mèrcia durant el segle VIII

El següent rei important fou Æthelbald de Mèrcia (716–757), que va estar en conflicte permanent amb els seus veïns Wihtred de Kent i Ine de Wessex. Wihtred es va morir el 725, i Ine va abdicar el 726, deixant via lliure perquè Æthelbald imposés l'hegemonia de Mèrcia sobre les terres al sud del riu Humber.

Regnat d'Offa[modifica | modifica el codi]

Æthelbald fou assassinat per la seva guàrdia personal el 757 i va esclatar una guerra civil entre el seu successor i el pretenent al tron, Offa, que va resultar guanyador. Offa va continuar amb la política del seu predecessor d'imposar Mèrcia sobre les terres de Kent, Wessex, Sussex i Ànglia de l'est, i esdevingué el rei més poderós de la història de Mèrcia. A l'oest, va construir la muralla d'Offa per marcar la frontera entre el seu regne i Gal·les.

Offa va ser succeït pel seu fill Ecgfrith de Mèrcia, que va morir només cinc mesos després de la seva coronació, sense descendents. La corona, doncs, va passar a un parent llunyà, Coenwulf, el 796. El 821, Coenwulf era succeït pel seu germà Ceolwulf I, que va organitzar diverses campanyes militars contra el Regne de Gwynedd. Durant aquest període, el poder de Wessex sota el rei Egbert de Wessex estava incrementant i, el 825, Egbert finalment derrotava en batalla les tropes de Mèrcia liderades pel rei Beornwulf.

Beornwulf i el seu successor Ludeca foren assassinats intentant reprimir una revolta dels angles i els seus successors, malgrat romandre independents, quedaren sota el poder dominant de Wessex.

Arribada dels danesos i fi de la independència[modifica | modifica el codi]

Els cinc comtats de Mèrcia en el segle X[2]

L'any 868, invasors víkings arribats de Dinamarca van ocupar Nottingham. Van fer fora el rei Ceolwulf II i, cap al 877, controlaven tota la part oriental del regne, que esdevindria totalment víkinga (regió coneguda com el Danelaw.[3] Ceolwulf, el darrer rei de Mèrcia, es va quedar a la part occidental, regnant fins al 879.[4] El seu successor Etelred ja no tindria el títol de rei, sinó el de senyor de Mèrcia, vassall de Wessex. Per reforçar aquests lligams, Etelred es va casar amb la filla d'Alfred el Gran, Æthelflæd. Les monedes encunyades a Mèrcia van desaparèixer, i usaren les de Wessex. A la mort d'Etelred, la filla d'Alfred va passar a governar la regió excepte Londres i Oxford, que van quedar sota el control del seu germà Eduard el Vell. Ambdós van continuar amb la política d'Alfred de construir fortaleses per protegir el regne dels atacs víkings i, cap el 917-18, van reconquerir les terres sota control danès d'Ànglia de l'est i Mèrcia. Quan Æthelflæd es va morir el 918, la va succeir la seva filla Ælfwynn, però als pocs mesos Eduard li va retirar tota autoritat, absorbint Mèrcia sota el control de Wessex.

La darrera referència a Mèrcia es troba en uns annals del 1017, quan Eadric Streona va guanyar el govern de Mèrcia per ajudar Canut I de Dinamarca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fouracre, Paul ed. The New Cambridge Medieval History v.I, Cambridge (2005) p. 465
  2. Falkus & Gillingham and Hill
  3. Frank Stenton, Anglo-Saxon England, Oxford University Press, 1971, p. 254
  4. Miller, Sean. «Ceolwulf II (fl. 874–879), king of the Mercians». A: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093/ref:odnb/39145 [Consulta: 7 agost 2012].  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit

Coord.: 52° 36′ N, 1° 36′ O / 52.6°N,1.6°O / 52.6; -1.6

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mèrcia Modifica l'enllaç a Wikidata