Mètode Montessori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El mètode Montessori és un mètode d'educació oberta, la metodologia del qual respon a l'educació sensorial de l'alumne.

Material Montessori per a aprendre a calcular.
Material Montessori

Origen del mètode Montessori[modifica | modifica el codi]

La metodologia Montessori va començar a Itàlia i és tant un mètode com una filosofia de l’educació. Va ser desenvolupada per la doctora Maria Montessori a partir de les seves experiències amb nens en risc social a principis del segle XX.

Maria Montessori considerava els infants com l’esperança de la humanitat, ja que, si de ben  petits se’ls donava l’oportunitat d’utilitzar la llibertat, el dia de demà podrien afrontar els grans problemes de la societat, com, per exemple, la guerra.

Els canvis didàctics que va introduir són difícils d’entendre en la nostra societat actual, però en aquella època, principis de segle XX, representaven una lluita contra els estaments més conservadors i radicals. La Casa dei Bambini va ser una autèntica revolució, perquè es basava en l’experiència educativa i no en cap teoria. Segons Montessori, era l’escola qui havia de canviar, no els nens.

El material didàctic que va desenvolupar és d’una gran ajuda per a afavorir l’autoaprenentatge en l’etapa preescolar.

Biografia de Maria Montessori[modifica | modifica el codi]

Maria Tecla Artemisia Montessori (31 d'agost de 1870 - 6 de maig de 1952) va ser educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, catòlica devota, feminista i humanista. Va néixer a Chiaravalle, província d’Ancona, Itàlia.

En una societat en què una dona, com a molt, podia aspirar a fer de mestra, la seva mare va donar un suport constant a les seves idees innovadores i a la tria d'una vida insòlita per a l'època, en contrast amb un cert conservadorisme del seu pare, un estricte militar.

Després dels estudis elementals i de diplomar-se a la "Regia scuola tecnica" de Roma el 1884, va ser admesa a la facultat de Medicina de la Universitat La Sapienza de Roma. S'hi va graduar l’any 1896 i va ser la primera dona a llicenciar-se en Medicina després de la unitat d'Itàlia.

El seu mètode és reconegut mundialment i va ser candidata tres vegades al premi Nobel de la Pau.

Sens dubte, el més important del seu legat radica en la seva recerca científica i el seu desig de conèixer i millorar els secrets de la infantesa.

Història[modifica | modifica el codi]

Inicialment es va concebre per a infants amb discapacitats mentals, però a partir del 1907 es va començar a aplicar en tots els nens a la Casa dei Bambini de Roma.[1] Aquest mètode parteix dels principis de llibertat, autonomia i independència (amb interdependència). El sistema consisteix a organitzar l'aula de tal manera que els nens se sentin lliures per a anar i venir, escollir les seves ocupacions, treballar, parlar entre ells o no fer res.

El Mètode Montessori pretén preparar el nen per a la seva adaptació al món adult. L'infant té en si mateix té un impuls natural irresistible: la tendència a créixer. I no pot renunciar-hi per a adaptar-se a les exigències socials. El medi destinat al nen no hauria de poder influenciar sobre ell, sinó correspondre als seus desitjos; no hauria de ser "formador", sinó essencialment "revelador". "Para que el niño crezca y se expansione ha de disminuir la autoridad del adulto".[2]

Aquest mètode és una filosofia de l'educació, un espai que disposa de determinats materials i tècniques d'aprenentatge en totes les àrees curriculars (matemàtiques, llengua, biologia, zoologia, geografia, música, arts plàstiques...) i un mestre que guia l'infant en el seu camí d'aprenentatge.

El mètode posa l'èmfasi en el desenvolupament global de l’infant i el situa en el centre de tota acció educativa; persegueix una formació de la persona en l'aspecte intel·lectual i en l'aspecte de la personalitat i té com a darrera finalitat ajudar-lo a créixer.

El mètode Montessori es fa servir a milers d'escoles a tot el món i també es va introduint a poc a poc a Catalunya.[3] Un dels impulsors del mètode va ser el pedagog Alexandre Galí i Coll.

Els materials Montessori[modifica | modifica el codi]

- Els cilindres: deu cilindres de diferents mesures que s'han d'introduir en una base de fusta amb forats que corresponen a les mides dels cilindres. Consisteix a desordenar-los per a després tornar-los a col·locar en els seus espais corresponents.

- La torre rosa: formada per deu cubs amb mesures compreses entre 10 i 1 centímetre cúbic. El nen haurà de col·locar-los de més gran a més petit.

- Els prismes: són tots de la mateixa longitud (20 cm), però de diferent gruix. El nen els ha d'ordenar formant una escala desigual.

- Les barres: serveixen per a observar longituds. Totes tenen la mateixa secció però en varia la longitud.

- Làmines de superfície llisa i rugosa: serveixen per a desenvolupar el sentit del tacte.

Alumnes coneguts del mètode Montessori[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Isaacs, Barbara. Bringing the Montessori Approach to your Early Years Practice. 2a ed. (en anglès). Routledge, 2010, p. 8-9. ISBN 0203850793. 
  2. Lubienska de Lenval, Hélène. EL METODO MONTESSORI. 2a ed. (en castellà). Madrid: Editorial Magisterio Español, S.A., 1968, p. 16. 
  3. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 61.
  4. Maureen Paton. Alan Rickman – The Unauthorised Biography. Virgin Books, 1996. ISBN 0-7535-0754-4. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mètode Montessori Modifica l'enllaç a Wikidata