Mètode Montessori

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El mètode Montessori constitueix un sistema educacional destinat a encoratjar l'espontaneïtat de l'infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d'un ambient espacialment preparat, que afavoreix el seu autodesenvolupament. Per aquesta raó és considerat un mètode d'educació oberta.(Pardal, 1979)[1]

Maria Montessori va iniciar el seu mètode sense tenir gaire consciència de la meta a la qual arribaria i sense proposar-se cap programa clar, ni cap concepció educativa del camí que havia de recórrer. El seu pensament es va desenvolupar gradualment i ella deia constantment que els infants havien de ser ells mateixos els qui haurien de descriure les mateixes lleis de l'educació." Els millors mestres dels infants són els mateixos infants".(Orem, 1980)[2]

Primera escola Montessori a La Haia (Països Baixos)

La pedagogia de Montessori considera que els primers anys de vida de l'infant constitueixen una fase decisiva dins del seu desenvolupament.(Hellming,1972) [3] Una vegada va tenir les característiques universals de la infància, Maria Montessori es va concentrar en com posar en pràctica, de la millor forma, aquests descobriments en el desenvolupament i en l'educació dels infants. D'aquí va sorgir l'origen del seu mètode, el qual té uns objectius principals, que són:

  • Facilitar el desenvolupament de la personalitat individual de l'infant.
  • Ajudar a l'infant per apropar-se al món social i emocional.
  • Ajudar als infants a què sigui possible desenvolupar la seva capacitat intel·lectual plena.(Britton, 1992)[4]

Així doncs, la idea principal d'aquest mètode és exaltar l'autonomia de l'ésser, oferint als infants l'oportunitat de descobrir-se mitjançant el joc i així poder realitzar les seves experiències a través de l'educació sensorial de l'infant.[5]

Un altre aspecte molt tractat en el mètode Montessori és l'origen i l'elaboració dels materials. Estan constituïts per un sistema d'objectes agrupats depenent d'una determinada qualitat física dels cossos, com són: els colors, les formes, les dimensions, els sons, les rugositats, pes, temperatura, etc. Per exemple; un grup de campanes que reprodueixen els tons musicals; un conjunt de tauletes que tenen diferents colors en gradació; un grup de sòlids que tenen la mateixa forma i les dimensions graduades: i altres que, en canvi, difereixen entre ells per la seva forma geomètrica; cossos del mateix volum i de pes diferent; etc.(Montessori, 1987)[6]

El pensament que va fer servir Maria Montessori en el seu mètode ha fet possible alguns esdeveniments sobre qüestions pedagògiques actuals, les quals han reflectit en la pedagogia contemporània. Per exemple: la relació entre l'entorn i l'educació, l'organització del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'ús de procediments, tècniques i materials relacionats amb la veritable intervenció pedagògica. I sobretot, donant èmfasis a la importància de tenir en compte, el desenvolupament individual de cada infant.(Bosna, 2015, p.42)[7]

Origen del mètode Montessori[modifica]

La metodologia Montessori va començar a Itàlia i és tant un mètode com una filosofia de l’educació. Va ser desenvolupada per la doctora Maria Montessori a partir de les seves experiències amb nens en risc social a principis del segle XX.

Maria Montessori considerava els infants com l’esperança de la humanitat, ja que, si de ben  petits se’ls donava l’oportunitat d’utilitzar la llibertat, el dia de demà podrien afrontar els grans problemes de la societat, com, per exemple, la guerra.

Els canvis didàctics que va introduir són difícils d’entendre en la nostra societat actual, però en aquella època, principis de segle XX, representaven una lluita contra els estaments més conservadors i radicals. La Casa dei Bambini va ser una autèntica revolució, perquè es basava en l’experiència educativa i no en cap teoria. Segons Montessori, era l’escola qui havia de canviar, no els nens.

El material didàctic que va desenvolupar és d’una gran ajuda per a afavorir l’autoaprenentatge en l’etapa preescolar.

Biografia de Maria Montessori[modifica]

Article principal: Maria Montessori

Maria Tecla Artemisia Montessori (31 d'agost de 1870 - 6 de maig de 1952) va ser educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, catòlica devota, feminista i humanista. Va néixer a Chiaravalle, província d’Ancona, Itàlia.

En una societat en què una dona, com a molt, podia aspirar a fer de mestra, la seva mare va donar un suport constant a les seves idees innovadores i a la tria d'una vida insòlita per a l'època, en contrast amb un cert conservadorisme del seu pare, un estricte militar.

Després dels estudis elementals i de diplomar-se a la "Regia scuola tecnica" de Roma el 1884, va ser admesa a la facultat de Medicina de la Universitat La Sapienza de Roma. S'hi va graduar l’any 1896 i va ser la primera dona a llicenciar-se en Medicina després de la unitat d'Itàlia.

El seu mètode és reconegut mundialment i va ser candidata tres vegades al premi Nobel de la Pau.

Material Montessori

Sens dubte, el més important del seu legat radica en la seva recerca científica i el seu desig de conèixer i millorar els secrets de la infantesa.

Història[modifica]

Inicialment es va concebre per a infants amb discapacitats mentals, però a partir del 1907 es va començar a aplicar en tots els nens a la Casa dei Bambini de Roma. (Isaacs, 2010)[8]A quest mètode parteix dels principis de llibertat, autonomia i independència (amb interdependència). El sistema consisteix a organitzar l'aula de tal manera que els nens se sentin lliures per a anar i venir, escollir les seves ocupacions, treballar, parlar entre ells o no fer res.

El Mètode Montessori pretén preparar el nen per a la seva adaptació al món adult. L'infant té en si mateix un impuls natural irresistible: la tendència a créixer. I no pot renunciar-hi per adaptar-se a les exigències socials. El medi destinat al nen no hauria de poder influenciar sobre ell, sinó correspondre als seus desigs; no hauria de ser "formador", sinó essencialment "revelador". "Para que el niño crezca y se expansione tiene que disminuir la autoridad del adulto".(Lubienska de Lenval, 1968)[9]

Aquest mètode és una filosofia de l'educació, un espai que disposa de determinats materials i tècniques d'aprenentatge en totes les àrees curriculars (matemàtiques, llengua, biologia, zoologia, geografia, música, arts plàstiques...) i un mestre que guia l'infant en el seu camí d'aprenentatge.

El mètode posa l'èmfasi en el desenvolupament global de l’infant i el situa en el centre de tota acció educativa; persegueix una formació de la persona en l'aspecte intel·lectual i en l'aspecte de la personalitat i té com a darrera finalitat ajudar-lo a créixer.

El mètode Montessori es fa servir a milers d'escoles a tot el món i també es va introduint a poc a poc a Catalunya.[10] Un dels impulsors del mètode va ser el pedagog Alexandre Galí i Coll.

Filosofia Montessori[modifica]

Un dels objectius més importants que volia aconseguir Maria Montessori era que tothom tingués l'oportunitat d'estudiar, encara que no fossin de la mateixa cultura, i no tinguessin el mateix pensament. Això li va ser complicat perquè es trobaven en una època en la qual hi havia moltes desigualtats.

També es pot dir que Montessori tenia una filosofia teosòfica, creença en una divinitat, per aquesta raó volia que tots estiguessin agrupats com una gran família, per tenir una societat més justa.

L'infant ha de ser lliure per escollir les seves pròpies decisions, sense que una persona li hagi de dir què ha de fer. Encara que sembli estrany, l'educand és capaç de detectar que vol aprendre perquè ha tingut el temps suficient per desenvolupar la seva intel·ligència cap al seu medi i buscar les seves pròpies respostes.

Montessori troba que la funció principal dels mestres no és solament parlar i donar una gran quantitat d'informació sinó que el que haurien de fer és preparar i disposar de motivacions en un ambient preparat per als infants. Aquesta metodologia, segons Montessori, servia per a tots els infants independentment de l'edat que tinguessin.

Montessori era defensora del paidocentrisme, ja que creia que el centre de l'educació ha de ser l'infant i que ell mateix ha de ser qui ha de desenvolupar la seva pròpia personalitat.

Un dels punts més destacables és que el desenvolupament de les persones no s'assoleix un cop entres a la universitat, sinó que es comença a desenvolupar des del moment que naixem i els anys clau són els tres primers. És per aquest motiu pel qual Montessori li dóna una gran importància a aquest període.(Morales Ruiz, 2016)[11]

La concepció de les voluntats dels infants de Montessori implica no només triar elements basats en preferències, sinó treballar amb cura, respectar els altres, persistir en el treball, esperar pacientment, restringir els impulsos pel bé de béns més grans i fins i tot un sentit de la dignitat pròpia.(Frierson, 2016, p.341)[12]

Principis bàsics del mètode Montessori[modifica]

El paradís de l'explorador[modifica]

Quan l'infant arriba al medi ambient preparat per l'escola Montessori, es troba en un lloc d'on parteixen en totes direccions senders meravellosos a explorar. Aquí és on el mestre fa de guia i amb una bona disposició per explicar els diferents camins. També el prepara amb la instrucció i els materials necessaris perquè pugui emprendre el camí per si mateix.

És primordial ensenyar a l'infant quins són aquests diversos senders i presentar-li la informació necessària perquè pugui recordar-los. És important que el mestre doni a l'infant la suficient informació per a estimular el seu interès i perquè pugui utilitzar la matèria, però al mateix temps, és igualment important que només li doni el mínim necessari, de manera que quedi el camp més gran possible per a la investigació individual.

Períodes sensibles[modifica]

Dins del mètode es reconeix que "l'infant es troba en un estat de transformació contínua i intensa... mentre que l'adult ha arribat a la norma de l'espècie".

L'expressió de "període sensitiu" s'ha pres de l'àmbit de la biologia i és reconegut pel biòleg holandès Hugo de Vries per descriure els resultats de les seves investigacions en el desenvolupament d'alguns organismes.

L'infant passa per unes etapes on es diferenciarà unes aptituds i possibilitats en l'ordre psicològic, que més tard desapareixen. Quan l'infant passa per aquest període sensitiu s'afeccionarà a certs exercicis, activitats o ocupacions amb un interès i una concentració que mai podrà de nou tornar a desplegar cap a aquest tipus particular de treball.

Des d'un punt de vista educatiu aquests períodes sensitius tenen una gran importància i és objectiu de l'adult reconèixer-los, utilitzar-los i servir-los perquè després l'infant pugui fer servir per donar-li satisfaccions.

Ambient preparat[modifica]

Montessori afirmava que per als infants un ambient hostil constituïa una barrera per al cultiu de les seves habilitats i el desenvolupament de les seves capacitats. El món a la mida dels adults era un obstacle, pel que calia adaptar-lo per als menors.

Alumnes d'una escola Montessori de Berlín.

Així, els mobles van ser transformats en forma, mida i pes, d'acord amb les mesures dels que farien ús. Els espais van ser redissenyats per a un aprofitament més racional, funcional i lliure: finestrals fins al pis, prestatges a l'alçada convenient, eines en miniatura i petits sanitaris van passar a ser part de l'àmbit quotidià. D'aquesta manera els infants aconseguirien concentrar-se en la seva feina, respectar-se entre si i tenir cura per si sols els materials didàctics.

D'aquesta manera l'entorn d'una escola que segueixi la filosofia Montessori ha de ser feta per als infants. En ella, doncs, trobarem tots aquells materials i espais que siguin útils i necessaris per als nens i nenes. Trobarem mobles de la seva mida, espais d'emmagatzematge al seu abast i zones que permetessin el desenvolupament integral de tots els alumnes.

El rol de l'adult[modifica]

L'adult passa a segon pla, i adopta la postura d'observador i guia. En aquest sentit, serà el nen qui s'anirà movent per l'espai i el mestre serà l'encarregat de proporcionar-li tot el material i totes les activitats que l'infant necessiti pel seu desenvolupament. La funció de l'adult no és altra que satisfer les necessitats constants de l'infant, sense dirigir-les, marcar-les ni limitar-les.

Per una banda el nen ha de fer la seva feina per si mateix i els adults no poden fer-ho per ell, i per l'altre l'educació real ha de ser en aquest sentit d'autoeducació. Això no vol dir que l'adult mai hagi d'ajudar a l'infant, sinó que significa que l'adult només ha d'evitar amb vigilància constant, qualsevol interferència innecessària en el treball del nen. L'adult podrà intervenir per corregir certs errors i poder eliminar a l'infant dificultats insuperables.

Aquest rol farà que els infants actuïn, cada vegada, amb més espontaneïtat, i amb una major independència. I en canvi l'adult tindrà un rol més passiu, més observador però sempre preparat per poder intervenir en el cas que sigui necessari. (Standing, 1915)[13]

Aplicacions i tècniques Montessori en l'educació diferencial[modifica]

Una de les contribucions més importants de Montessori en l'educació va ser el desenvolupament mitjançant l'observació i l'experimentació.

Alguness de les activitats proposades per Montessori van ser:

"Caminar sobre la línea": és un exercici que ajuda als nens a tenir una millor coordinació muscular. Consisteix a dibuixar sobre el terra una línia en forma d'oval amb un guix o cinta adhesiva. Aquesta línia ha de tenir aproximadament dos centímetres i mig d'amplada i pot abastar un espai tan gran com sigui possible

Una altra seria el joc del silenci consisteix a fer soroll amb una petita campana per cridar l'atenció dels nens encara que es pot fer servir qualsevol altre objecte per cridar la seva atenció. A poc a poc, a mesura que la cambra es queda en silenci, els nens se senten en les seves taules, mouen les seves cadires sense fer soroll, es relaxen en una posició còmode, sense moure's.

Lentament, el nen es relaxa i es queda quiet, i és conscient de la varietat de sorolls que li envolten, per exemple: el tic tac d'un rellotge, el frec de la cortina, el refilo d'un ocell, etc. Aquesta activitat compleix diversos requisits, ja que el nen aprèn a controlar els seus músculs i els moviments del seu cos.

"La lección en tres etapas: un ejemplo": consisteix a dividir l'aprenentatge de material nou en tres passos.

La primera etapa per exemple quan s'ensenyen les dues primeres lletres de l'abecedari "A i B" es posen només aquestes dues lletres davant del nen mentre s'enuncien clarament i lentament AAA, BBB.

En la segona etapa amb les dues lletres "A i B" sobre la taula, se li demana al nen una d'elles, es tornen a reordenar i es torna a demanar una d'elles per saber si li ha quedat clar.

Quan el nen ja pot complir la primera i la segona etapa sense equivocar-se estarà preparat per a la tercera en la qual solament ha de recordar el nom i pronunciar-ho correctament.

Els materials Montessori[modifica]

El mètode Montessori comprèn tres parts: l'educació dels sentits a través de materials i una metodologia sistemàtica; l'educació motriu o muscular, i l'educació intel·lectual, que dóna importància al desenvolupament del llenguatge.

Nens fent servir materials esmentats al mètode.

El material didàctic que Montessori va desenvolupar quan feia experiments amb els nens, pot ser considerat com un conjunt "d'abstraccions materialitzades", és a dir, els materials proporcionen, de manera ordenada, models de forma, mida, pes, color, textura, etc. que el nen pot fer servir com referència per les seves observacions i percepcions.

El material Montessori va ser creat científicament en una experimentació a l'aula, partint dels interessos dels infants i de la seva etapa evolutiva. Aquests materials els podem descriure com eines per desenvolupar el coneixement i el pensament abstracte dels infants. Cada material està elaborat per a complir uns objectius establerts, per tal que l'infant desenvolupi el seu propi aprenentatge mitjançant els recursos físics, psicològics i socials, i a més, potencií la seva concentració.

La forma de presentar els materials Montessori als infants és molt important, i és un dels avantatges i beneficis que té aquest mètode. Una bona presentació garanteix l'atracció de l'infant cap als materials, ja que si això no passa, hi ha perill de què no aprengui a utilitzar-los de forma correcta, i a més, no aprenguin els objectius establerts.

Cal dir que els materials no es deixen a disposició de l'infant perquè faci amb ells el que ell vulgui, sinó que se'ls hi van presentant segons el període sensoriomotriu en el qual es trobi.

Tipus de materials[modifica]

Materials de vida pràctica[modifica]

Aquests materials o activitats tenen com a objectiu desenvolupar les capacitats físiques i mentals en els nens i ajuden a augmentar la independència i autonomia en l'infant. Alguns exemples d'aquests materials o activitats serien: vestir-se, endreçar, regar l'hort, escombrar...

Sensorials[modifica]

Se solen presentar un cop l'infant hagi adquirit algunes activitats de la vida pràctica. Els materials sensorials tenen com a objectiu augmentar i desenvolupar el potencial dels cinc sentits del nen. Aquests materials se solen dividir dependent del sentit que potencií. Trobem molts tipus de materials sensorials creats per Montessori, però alguns exemples serien: la caixa de colors (trobem tres caixes de tres colors diferents i l'infant ha d'introduir els objectes en les caixes depenent del color que sigui), uns altres també serien els trencaclosques de formes geomètriques, la taula de llum, etc.

Materials del llenguatge[modifica]

Aquests materials tenen com a objectiu potenciar la lectoescriptura. Montessori va crear alguns materials com: els contes, joc simbòlic fent servir titelles... per desenvolupar l'àrea del llenguatge.

Materials d'Educació Còsmica[modifica]

Dins d'aquesta categoria podem trobar materials i activitats destinats al coneixement d'història, geografia, botànica, música... Alguns exemples serien el globus del món, per a la botànica es podria crear i elaborar un hort, i pel coneixement de la ciència podríem realitzar experiments científics, etc.

Material Montessori per a aprendre a calcular.

Materials per a les Matemàtiques

Montessori va crear aquesta classe de material amb l'objectiu de què els nens poguessin aprendre de forma més senzilla i dinàmica els conceptes de les matemàtiques, ja que la majoria són conceptes abstractes i amb gran dificultat per al nen.

Alguns exemples per aquest grup de treball són: jocs de taula, tallers de números, bales... Amb aquests tipus de material poden arribar, fins i tot, a aprendre les fraccions i els decimals. (Orem, 1980)[14]

Exemples de jocs[modifica]

  • Els cilindres: deu cilindres de diferents mesures que s'han d'introduir en una base de fusta amb forats que corresponen a les mides dels cilindres. Consisteix a desordenar-los per a després tornar-los a col·locar en els seus espais corresponents.
  • La torre rosa: formada per deu cubs amb mesures compreses entre 10 i 1 centímetre cúbic. El nen haurà de col·locar-los de més gran a més petit.
  • Els prismes: són tots de la mateixa longitud (20 cm), però de diferent gruix. El nen els ha d'ordenar formant una escala desigual.
  • Les barres: serveixen per a observar longituds. Totes tenen la mateixa secció però en varia la longitud.
  • Làmines de superfície llisa i rugosa: serveixen per a desenvolupar el sentit del tacte.

Alumnes coneguts del mètode Montessori[modifica]

Escoles de Catalunya amb Mètode Montessori[modifica]

El Mètode Montessori ha tingut un gran impacte en l'educació d'avui en dia. Una gran quantitat d'escoles segueixen el model de Montessori.

A continuació, un llistat d'escoles i llars d'infants de Catalunya que segueixen aquest mètode:

  • Escola Montessori Palau, Girona.
  • Escola Montessori, Collblanc-Torrassa, de l’Hospitalet de Llobregat. Centre d'educació infantil, primaria i secundaria.
  • Escola Infantil Montessori, Cambrils, Tarragona.
  • Escola Montessori Olot, Girona. Escola trilingüe basada en el mètode Montessori.
  • Col·legi San Pedro, Gavà, Barcelona.
  • MA Espai Educatiu, Barcelona. Projecte Montessori trilingüe per a infants d'1 a 6 anys.
  • MamaSsori, Santa Coloma de Farners, Girona. Projecte Montessori de 3 a 6 anys.
  • Moderato Montessori, Barcelona. Primera escola Montessori francesa de Barcelona.
  • Montessori Village Maresme, Alella, Barcelona. Escola Infantil Montessori.
  • Nido Montessori, Barcelona. Centro Montessori bilingüe catalán-inglés.

Referències[modifica]

  1. Pardal, I. (1979). Manual del método Montessori (1ª ed.).Buenos Aires: Paidos
  2. Orem, R. C. (1980). El método Montessori de educación diferencial. Barcelona: Paidos
  3. Hellming, H. (1972). El sistema Montessori. Barcelona: Lluís Miracle S.A.
  4. Britton, L. (1992). Jugar y aprender. El método Montessori. Barcelona: Paidos
  5. «MIAR 2017. Information Matrix for the Analysis of Journals» (en es). [Consulta: 7 novembre 2017].
  6. Montessori, M. (1987). La descoberta de l'infant (2ª ed.). Valls: Eumo editorial
  7. Bosna, V. (2015). Maria Montessori uno sgucudo diverso sull'infanzia. For de Educación,13(18), 35-50. doi: 10.14516/fde.2015.013.018.002
  8. Isaacs, B. (2010). Bringing the Montessori Approach to your Early Years Practice (2a ed.). Routledge
  9. Lubienska de Lenval, H. (1968). El método Montessori (2a ed.). Madrid: Editorial Magisterio Español S.A.
  10. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 61.
  11. Morales Ruiz, J. J. (2016). María Montessoria y la educación cósmica. Revista de Estudios Históricos de la Masonería Latinoamericana y Caribeña.
  12. Frierson, P. R.(2016). Making Room for Children's Autonomy: Maria Montessori's Case for Seeing Children's Incapacity for Autonomy as an External Failing. Journal of philosophy of education, 50(3), 332 -350.
  13. Standing, E.M. (1915). La revolución Montessori en la educación. Madrid: Siglo XXI
  14. Orem, R.C. (1980). El método Montessori de educación diferencial. Barcelona: Paidos
  15. Maureen Paton. Alan Rickman – The Unauthorised Biography. Virgin Books, 1996. ISBN 0-7535-0754-4. 

Bibliografia[modifica]

  • Orem, R.C. (1980). El método Montessori de educación diferencial. Barcelona: Paidos
  • El método de la Pedagogía científica aplicado a la educación de la infancia en las Case dei Bambini (Casa de los niños). Araluce, Barcelona. Traducción de Juan Palau Vera, Licenciado en Filosofía. No consta data de edición.
  • Hellming, H. (1972). El sistema Montessori. Barcelona: Lluís Miracle S.A.
  • Pardal, I. (1979). Manual del método Montessori (1ª ed.).Buenos Aires: Paidos
  • Montessori, M. (1987). La descoberta de l'infant (2ª ed.). Valls: Eumo editorial
  • Standing, E.M. (1915). La revolución Montessori en la educación. Madrid: Siglo XXI
  • Britton, L. (1992). Jugar y aprender. El método Montessori. Barcelona: Paidos
  • Lillard, Angeline: Montessori: The Science behind the Genius ISBN 0-19-516868-2.
  • Loeffler, Margaret Howard: Montessori in Contemporary American Culture, ISBN 0-435-08709-6.
  • Montessori, Maria: The Discovery of the Child, ISBN 0-345-33656-9.
  • Montessori, Maria: The Montessori Method, ISBN 0-8052-0922-0.
  • Montessori, Maria: The Secret of Childhood, ISBN 0-345-30583-3.
  • Lubienska de Lenval, H. (1968). El método Montessori (2a ed.). Madrid: Editorial Magisterio Español S.A.
  • Morales Ruiz, J. J. (2016). María Montessoria y la educación cósmica. Revista de Estudios Históricos de la Masonería Latinoamericana y Caribeña.
  • Bosna, V. (2015). Maria Montessori uno sgucudo diverso sull'infanzia. For de Educación,13(18), 35-50. doi: 10.14516/fde.2015.013.018.002
  • Isaacs, B. (2010). Bringing the Montessori Approach to your Early Years Practice (2a ed.). Routledge
  • Frierson, P. R.(2016). Making Room for Children's Autonomy: Maria Montessori's Case for Seeing Children's Incapacity for Autonomy as an External Failing. Journal of philosophy of education, 50(3), 332 -350.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mètode Montessori Modifica l'enllaç a Wikidata