Mònaco

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMònaco
Principauté de Monaco (fr)
Principatu de Múnegu (lij)
Monaco (fr) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Mònaco Escut de Mònaco
Bandera de Mònaco Modifica el valor a Wikidata Escut de Mònaco Modifica el valor a Wikidata

HimneImne Monegasc (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lema«Deo juvante» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Location Monaco Europe.png Modifica el valor a Wikidata
 43° 44′ N, 7° 25′ E / 43.73°N,7.42°E / 43.73; 7.42

CapitalVila de Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Ciutat més granMònaco
Població
Total38.695 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat19.155,94 hab/km²
Gentilicimonegasc, monegasca Modifica el valor a Wikidata
Idiomafrancès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2,02 km² Modifica el valor a Wikidata
• Aigua0%
Banyat perMar Mediterrània i mar Lígur Modifica el valor a Wikidata
Punt més altChemin des Révoires (en) Tradueix (161 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixMar Mediterrània (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Independència 
de la Casa dels Grimaldi8 gener 1297
PatrociniDevota de Còrsega Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia constitucional i monarquia hereditària Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuCouncil of Government (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuConsell Nacional de Mònaco Modifica el valor a Wikidata
• PríncepAlbert II de Mònaco (6 abril 2005) Modifica el valor a Wikidata
• Minister of State (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataSerge Telle (1r febrer 2016) Modifica el valor a Wikidata
Economia
PIB nominal6.074.884.388,5894 $ (2011) Modifica el valor a Wikidata
PIB per càpita168.010 $ (2016) Modifica el valor a Wikidata
Monedaeuro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal98000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Domini de primer nivell.mc Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+377 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112, 17 i 18 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísMC Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webvisitmonaco.com… Modifica el valor a Wikidata

El Principat de Mònaco (Mónec o Mònec[1] en català antic, Mónegue o Morgues en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina). Se situa a la Costa d'Atzur, entre les ciutats franceses de Niça i Menton. Té una superfície d'1,95 km² i una població de 36.950 habitants (2013).

Geografia[modifica]

Mapa de Mònaco

Mònaco no té grans accidents geogràfics, ja que el principat no fa més que 1,95 km². El territori és una franja costanera enclavada dins la regió francesa de Provença-Alps-Costa d'Atzur i està composta per turons, cales i una platja.

El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5 °C a l’estiu i a l’hivern, 5,5 °C de mínima. El seu clima és de tipus mediterrani temperat, és a dir, la seua estació més seca i càlida és l'estiu mentre que la més freda és l’hivern entre els mesos de novembre i gener, i és comparable amb el clima mediterrani de la costa gironina.

Història[modifica]

Article principal: Història de Mònaco
Vista de Mònaco

Antiga colònia grega fundada pels grecs de Messàlia amb el nom Monoikos, la ciutat tenia un temple dedicat a Hèrcules i sota els romans es va dir Monoeci Portus (Μονοίκου λιμήν) o més exactament Portus Herculis Monoeci (a vegades només Portus Herculis). Fou una base naval romana de segon ordre.

A les muntanyes properes es va erigir un monument per commemorar la submissió de les tribus lígurs, la inscripció del qual fou conservada per Plini el Vell. Encara es conserven les seves ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de Tropaea Augusti (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o Tropaea Alpium.

Mònaco passà a ser governada per la família Grimaldi el 1297 i atacada per Guillem de Cervelló i de Banyeres en 1331,[2] i a partir de 1419 la conserven fins avui en dia. Després d'haver estat reconegut per França, el 1793, Napoleó annexionà el principat a l'estat francès fins al 1814, en què es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substituït per un règim liberal a partir de la constitució de 1911. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.

Esdevingut un paradís fiscal on els ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mònaco ingressà el 1993 a l'ONU i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El 2002, tot i no formar part de la Unió Europea, Mònaco adoptà l'euro com a moneda única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tron dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu Albert, ja que fins aleshores l'estat francès era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.

De totes maneres, aquesta constitució deixa sense drets dinàstics Alexandre Coste i Jazmin Grace Rotolo, fills del príncep però concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.

Política[modifica]

Mònaco ha estat governat per una monarquia constitucional des de 1911, amb el Príncep com a Cap d'Estat. La branca executiva consisteix en un Ministre d'Estat (Cap del Govern), qui presideix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francès designat pel príncep, qui l'escullen d'entre candidats proposats pel govern de França, que s'encarrega dels afers de defensa i seguretat del principat.

Sota la Constitució de 1962, el Príncep comparteix el seu poder amb un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos legislatiu són escollits mitjançant votació directa i democràtica, i tenen un període de 5 anys. Tots ells compleixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reials. Els principals afers locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual es compon de 15 membres escollits i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa el paper d'ajuntament i compleix la funció de fer gestions locals pel seu desenvolupament.

Mònaco no és un Estat membre de la Unió Europea però hi manté relacions comercials.

Organització politicoadministrativa[modifica]

La distinció entre l'estat i la ciutat de Mònaco és purament teòrica. L'estat, de fet, consisteix en només un sol municipi i 10 districtes (el 2014 n'hi haurà 11).

Segons la constitució de 1911, el principat va ser subdividit en tres municipis:

  • la Vila de Mònaco (la Vila de Mónegue) és la ciutat vella i està situada en un turó tocant la mediterrània, anomenat la Roca. S'hi situen el Palau del Príncep, la catedral de Sant Nicolau i el Museu Oceanogràfic Jacques Cousteau
  • Montcarles és l'àrea residencial principal i l'àrea turística per excel·lència de Mònaco amb el Casino
  • la Condamina és una cala situada entre la Vila i Montcarles. Hi ha el port.
Mapa de Mònaco

El 1917, aquests tres municipis es tornaren en un sol a causa de les acusacions al govern de seguir el lema de "divideix i venceràs", i aquests obtingueren llavors l'estatus de districte.

Subseqüentment, s'afegiren tres districtes més:

El 2014, s'afegirà un onzè districte:

Llengües[modifica]

A Mònaco hi ha una llengua autòctona: el monegasc (una varietat del nord-italià i més especialment del lígur) i també s'hi ha parlat l'occità, segons els estudis fets localment pels lingüistes Raymond Arveiller (Étude sur le parler de Monaco, 1967, Comité National des Traditions Monégasques, paràgraf 1) i Charles de Tourtoulon (fi del segle XIX, citat per Arveiller). En realitat l'occità monegasc, que segons R. Arveiller era una llengua híbrida i poc fixada, barreja de monegasc, dels parlars de la Riviera italiana, de niçard, de piemontès i de francès, va ser portat pels nombrosos immigrants que s'instal·laren al Principat arran de la construcció del Gran Casino i l'enorme creixement urbà i turístic. En la dècada de 1940, encara era un llenguatge molt viu, la "llengua dels carrers", però els monegascs d'origen la rebutjaven i preferien el francès, de fet en aquells anys ja s'havia consumat la substitució lingüística del monegasc pel francès. Possiblement encara queden parlants d'aquell occità tan particular, però no hi ha dades i és un llenguatge que ja no s'utilitza.

El parlar de Menton i Rocàbruna, que fins al 1848 depengueren de Mònaco, sí que és molt més acostat al niçard, amb elements lígurs. S'anomena mentonasc.

El francès és l'única llengua oficial del Principat, però no és l’autòctona. També una part de la població parla anglès i italià. El monegasc s'ensenya les escoles i té un cert ús cerimonial (Imnu munegascu, discursos del Príncep). El Comité National des Traditions Monégasques vetlla pel manteniment i difusió de la cultura i llengua autòctones, amb publicacions diverses.[3]

Turisme[modifica]

Vista aèria de Mònaco

El Principat de Mònaco és un lloc de gran atractiu turístic. Hi destaquen el famós Casino de Montecarlo, el Museu Oceanogràfic de Jacques Cousteau i el Gran Premi de Fórmula 1 que s'hi celebra cada any, al Circuit de Montecarlo.

Referències[modifica]

  1. (...) lo catalan classic disiá Mònec, tan pròche de l’occitan Mónegue/Mònegue e dau monegasc Mònego (Petita enciclopèdia catalana 2000). L’occitan, lenga fantasmada : l’exemple de la toponimia, Domergue Sumien, books.openedition.org. El llibre d'estil de Vilaweb preconitza l'ús de Mònegue http://www.uic.es/sites/default/files/uic/llibreestil-vilaweb1.pdf
  2. Llobet i Vall-llosera, Antoni. Cataluña antigua y Cataluña moderna: obra que se trata del comercio de los catalanes de la edad media en el levante y el porvenir de Barcelona (en castellà). Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1836, p. 101. 
  3. «Comité National des Traditions Monégasques».

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]