Mònim de Siracusa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
«Mònim» redirigeix aquí. Si cerqueu el general macedoni, vegeu «Mònim de Macedònia».
Infotaula de personaMònim de Siracusa
Monimus Zapf.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Siracusa (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata

Mònim de Siracusa (grec antic: Μόνιμος, Mónimos; Siracusa, 399 - 300 aC) va ser un filòsof grec del segle iv aC pertanyent a l'escola cínica. Va ser deixeble de Diògenes de Sinope i de Crates de Tebes.[1]

Va ser esclau d'un banquer corinti que tenia tracte freqüent amb Xeníades, que en aquells dies era l'amo de Diògenes de Sinope, que també havia estat reduït a l'esclavitud. Mitjançant el contacte amb Diògenes, Mònim va conèixer la filosofia de l'escola cínica i va decidir assumir la seva forma de vida.[2]

Va escriure poesies curtes de to satíric, encara que d'argument seriós, i dos llibres en prosa. Se sap de la seva doctrina que oposava el domini de l'evidència (la naturalesa), en la qual subjau el savi, al domini de la il·lusió.

« Tot el que imaginem és vanitat (τῦφος, literalment "boira" o "fum"). »
— Mònim

Referències[modifica]

  1. Diògenes Laerci. «Vida de Mònim». A: Vides i opinions de filòsofs eminents. 
  2. Los filósofos cínicos: antología de textos, 2019, p. 223-226. ISBN 978-84-309-7790-1.