Esbarzer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Móra (esbarzer))
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaEsbarzer
Rubus ulmifolius
Esbarzer.jpg
Fulles d'un esbarzer.
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereRubus
EspècieRubus ulmifolius
Schott
Espècies
Nombroses, però principalment, R. ulmifolius i R. caesius
Modifica dades a Wikidata

L'esbarzer,[1] (al)barzer, abatzer,[2] arça,[2] roma, romeguer[3] o romeguera,[4] morera salvatge[5] en valencià també dit tollaga i sarso/-a és una planta del subgènere Rubus[6] (també anomenat Eubatus) (batzer a Mallorca designa un romeguer entremesclat amb altres plantes)[7] dins del gènere Rubus i la família de les rosàcies. El seu fruit és la móra.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arcades, anguloses i amb forts aculis amb forma de falç. És perenne semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de la fi de la primavera fins a començ d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Els fruits, formen una pluridrupa dita móra, verda al la primeria, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible i astringent. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.[6]

Usos[modifica]

La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.

Els fruits, les móres, són molt populars, i s'utilitzen per a preparar pastissos i confitures. Les flors són mel·líferes.

Fitoquímica[modifica]

Les móres contenen nombrosos compostos fitoquímics tals com Polifenols, flavonoides, antocianina, àcid salicílic, àcid el·làgic i fibra.[8][9] L'antocianina produeix el color fosc del fruit.

Ecologia[modifica]

És la planta dominant de la majoria de bardisses.[10] Les espècies que trobem a les contrades mediterrànies del nostre país són Rubus caessius i, sobretot, Rubus ulmifolius, però als Països Catalans se'n troben catorze espècies autòctones,[6] si bé, com que hi ha molts híbrids naturals la classificació exacta n'és problemàtica fins i tot per als botànics especialistes.

Ultra la reproducció sexual per via de les llavors de les móres, també s'estén vegetativament, ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.

És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil d'eliminar-la amb herbicides, però puix que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins.

Espècies autòctones[modifica]

Romegueró (Rubus caesius)

Als Països Catalans en trobem les espècies següents:[6]

  • Rubus caesius - romegueró[6]
  • Rubus sulcatus
  • Rubus pedatifolius
  • Rubus chaerophyllus
  • Rubus ulmifolius
  • Rubus godronii
  • Rubus candicans
  • Rubus bifrons
  • Rubus discolor
  • Rubus canescens
  • Rubus fuscus
  • Rubus scaber
  • Rubus serpens
  • Rubus hirtus

Totes tenen la distribució limitada al Pirineu, excepte R. ulmifolius i R. caesius, que les trobem a tot el territori per sota dels 1600 m. Les úniques espècies comunes són R. godronii (com ja hem dit, limitada al Pirineu) i, sobretot, R. ulmifolius.[6]

Les dues espècies presents a la terra baixa (R. ulmifolius i R. caesius) es distingeixen pels següents caràcters:[6]

  • R. ulmifolius té les fulles blanquinoses al revers i amb cinc folíols mentre que R. caesius les té verdes per ambdues cares i amb tres folíols.
  • Les flors de R. ulmifolius són rosades i les de R. caesius són blanques.
  • Les móres de R. ulmifolius tenen nombroses drupes i són comestibles, mentre que les de R. caesius en tenen molt poques i de gust àcid.

Llista completa d'espècies[modifica]

Llista d'espècies del subgènere Rubus (sinònim subgènere Eubatus), ordenades per seccions:

Referències[modifica]

  1. «esbarzer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear Consultar
  3. «romeguer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «romeguera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. https://www.forgottenbooks.com/en/download/RevueCatalane1908_10647369.pdf
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  7. https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/05_aguilo_0.PDF
  8. Sellappan S, Akoh CC, Krewer G. «Phenolic compounds and antioxidant capacity of Georgia-grown blueberries and blackberries.». J Agric Food Chem, Vol. 50, num.8, 2002, pàg. 2432-8. DOI: 10.1021/jf011097r. PMID: 11929309.
  9. «Nutrition facts for raw blackberries». Conde Nast, 2012.
  10. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esbarzer Modifica l'enllaç a Wikidata