Múscul estiloglòs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEstiloglòs
Styloglossus.png
Músculs extrínsecs de la llengua (costat esquerre). El múscul estiloglòs està en vermell.
Gray1020.png
Secció coronal de la llengua, mostrant els músculs intrínsecs. L'estiloglòs apareix al centre, a l'esquerra.
Detalls
Llatí Musculus styloglossus
Origen En l'extrem inferior de l'apòfisi estiloide del temporal.[1]
Inserció En els marges de la llengua.[1]
Innervació Branques del nervi facial i de l'hipoglòs.[1]
Identificadors
Gray p.1130
Dorlands
/Elsevier
m_22/12550968
TA A05.1.04.105
FMA 46692
Termes anatòmics dels músculs
Modifica dades a Wikidata

El múscul estiloglòs (musculus styloglossus) és un múscul de la llengua prim i parell (s'estén a cada costat), que eixampla la llengua i la porta cap amunt i cap enrere. És el múscul més curt dels tres músculs estilohioïdals (estilohioïdal, estilofaringi, estiloglòs), i s'estén des de l'apòfisi estiloide fins a les parts laterals de la llengua.[nota 1][2]

Origen i inserció[modifica]

El múscul estiloglòs neix als costats anterior i extern de l'apòfisi estiloide de l'os temporal, prop de la seva punta, en la part més alta de la inserció del lligament estilomaxil·lar. Des del seu origen, el múscul es dirigeix ​​obliquament cap avall i endavant, eixamplant en el seu trajecte i doblegant-se lleugerament sobre si mateix de tal manera que la seva cara anterior tendeix a fer-se externa. En aquesta direcció passa entre les artèries caròtide interna i externa.

Ja en el costat de la llengua, i immediatament per darrere del pilar anterior del vel del paladar, el múscul es divideix en tres fascicles, que segons la seva situació es distingeixen en: inferiors, mitjans i superiors. Els fascicles inferiors, oblics cap avall i endavant, s'introdueixen entre les dues porcions del múscul hioglòs i es continuen, per sota d'aquest múscul, en part amb uns feixos del múscul lingual inferior i, en part, amb els del genioglòs. Els fascicles mitjans segueixen la vora corresponent de la llengua i descriuen una lleugera corba en forma de concavitat interna. Finalment, els fascicles superiors o interns s'inclinen cap a dins i es dirigeixen horitzontalment cap al septe mitjà de la llengua, en el qual acaben per fora dels músculs interínsecs (lingual superior, lingual inferior, vertical, i transvers de la llengua).

Relació amb altres estructures[modifica]

L'estiloglòs corre per dins de la glàndula paròtide, el múscul pterigoïdal intern, la mucosa lingual -que el recobreix-, i ​​el nervi lingual. En el seu trajecte per l'espai submandibular, se situa per fora del lligament estilohioïdal, el constrictor superior de la faringe i el múscul hioglòs.[3]

Anatòmicament, existeix una regió al coll anomenada espai parafaringi, descrit amb la forma d'una piràmide, amb la base cap al crani i el vèrtex fent contacte amb la banya major de l'os hioide. Se separa de la columna cervical, cap enrere, mitjançant els músculs paravertebrals; limita cap endavant amb els feixos del múscul pterigoïdal, medialment limita amb la nasofaringe per mitjà del múscul tensor del vel del paladar. És en aquest espai parafaringi on se situen els músculs estilohioïdals, que juntament amb el múscul digàstric són també anomenats diafragma estiloide),[nota 2][4] incloent l'estiloglòs.[5]

Acció i innervació[modifica]

Dirigeix ​​la llengua cap amunt i enrere contribuint al moviment de la deglució. En conjunt, amb l'acció del múscul homòleg del costat oposat, tendeix a situar la llengua amb força contra el vel del paladar.

Igual que la resta dels músculs de la llengua, l'estiloglòs és innervat pel nervi hipoglòs, provinent del nervi cranial XII. La irrigació sanguínia va a càrrec de l'artèria lingual, una branca de l'artèria caròtide externa, i de la vena lingual que drena en la vena jugular interna per mitjà de la vena tirolinguofaringofacial.

Notes[modifica]

  1. Una apòfisi que es desprèn cap endavant i dins l'apòfisi mastoide: l'apòfisi estiloide, de la qual es desprèn el ramell de Riolan, conjunt format pels lligaments estilomaxil·lar i estilohioïdal i els tres músculs: estilohioïdal, estiloglòs i estilofaringi. Aquesta apòfisi, en realitat, no forma part del temporal sinó de l'aparell hioidal, i es solda al temporal durant el desenvolupament.
  2. Una cortina osteo-musculo-aponeuròtica que divideix l'espai laterofaringi en una part anterior o espai preestiloïdal i una altra posterior o espai retroestiloïdal. Està constituït per músculs (ventre posterior del digàstric i músculs estiloïdals), una aponeurosi que envolta aquests músculs i els uneix entre si a la faringe i pels lligaments estiloïdals que la reforcen i engrosseixen.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 27 gener 2014].
  2. [Neuroanatomía.com]. «Base de craneo, huesos, orificios e impresiones» (en castellà). Manual de Neuroanatomia On Line. [Consulta: 23 desembre 2007].
  3. [del Instituto Químico Biológico]. «Músculos de la lengua» (en castellà). Músculos de cabeza y cuello. [Consulta: 21 desembre 2007].
  4. [OtorrinoWeb.com]. «Diafragma Estíleo» (en castellà), 22-12-2007. [Consulta: 23 desembre 2007].
  5. Santos-Franco, J.A., Barragan, A., Mercado-Pimentel, R. et al. "Schwannoma trigeminal intracraneal con extensión a la fosa infratemporal, espacio parafaríngeo, órbita, seno maxilar y fosa nasal: A propósito de un caso". Neurocirugía. [online]. 2005, vol. 16, no. 1 [citat el 21-12-2007], p. 67-74. Disponible a: isciii.es. ISSN 1130-1473.
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]