Música 8D

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La música o so 8D és un tipus de so que produeix un so envoltant en escoltar-ho amb auriculars, es crea la sensació de que la música s'expandeix al nostre al voltant. Lluny de ser un tipus de música, el so 8D és una tecnologia també coneguda pel nom d' "àudio ambisònic".[1] El nom de música 8D s'ha classificat com una tècnica de màrqueting, ja que el que en realitat aconsegueixen aquestes cançons és una sensació de 3D.[2]

Història[modifica]

L'inventor de la denominada música 8D va ser Hugo Zuccarelli, d'origen argentí, i va inventar el que científicament es coneix com a holofonia en els anys 80. El descobriment es va dur a terme a través d'un maniquí en tres dimensions, a qui se li va posar el nom de Ringo, el qual Zuccarelli va utilitzar per imitar l'esmentat efecte fonamentat sobre quatre principis físics que tenen a veure amb el so: l'efecte Haas, l'emmascarament, la longitud de l'ona i el retard temporal. L'efecte Haas és el que explica de forma més directa el que caracteritza a aquest tipus de música.[3]

L'efecte Haas[modifica]

Aquest fenomen va ser exposat pel metge Helmut Haas, al qual deu el seu nom. També es coneix com a efecte de prioritat o efecte de precedència, afectant a la percepció que els éssers humans tenim del so, aquest descriu com, a un nivell de percepció, si al nostre cervell arriben diversos sons independents en un interval inferior a 50 mili segons, aquest els fusiona i els capta com un només. Això es produeix com a conseqüència que el cervell deixi de percebre la direcció i interpreti els sons anteriors com una reverberació o un ressò del primer.

El cervell fa dos tipus d'interpretació:

  • Tenint en compte que el retard arriba en un interval inferior a 5 ms, aquest localitzaria el so tenint en compte l'adreça de la qual procedís el primer dels estímuls, a pesar que els restants provinguin d'adreces diametralment oposades.
  • Si el retard es troba entre els 5 i els 50 ms, l'oient escolta un sol so, però amb el doble d'intensitat i localitza la font a mig camí entre totes.

Perquè es percebi el so des d'un punt central, el senyal que va amb retard ha d'oferir un volum més elevat que el primer.

La corba de Haas indica la intensitat, expressada en dB, que es necessita per aconseguir una equivalència respecte al retard de ms que hi ha entre dos senyals. Aquesta corba s'utilitza en àmbits com l'acústica, entre altres coses, per garantir l'estèreo dels recintes.

Actualitat[modifica]

Aquesta anomenada música 8D ha agafat molta força en l'actualitat a través de xarxes socials com Twitter i està causant una gran impressió (per a bé o per a mal) entre els seus oients.[3]

Referències[modifica]