Música per a infants i joves

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de gènere musicalMúsica per a infants i joves
Cançons per la mainada, Guimerà-Mas Serracant.jpg
OrigenEstats Units d'Amèrica modifica
Creaciódècada del 1900 modifica
Part demúsica modifica

La música per a infants i joves o música infantil és un gènere caracteritzat d'obres d'un vocabulari musical accessible per a joves. Es caracteritza entre d'altres per melodies a primera vista relativament senzilles[1] i una lletra amb tornades freqüents.

Conté entre altres obres del folklore tradicional com a cançons de bressol, cançons per tirar sort i obres de compositors coneguts. Té diferents formes i funcions. Primer hi ha el plaer de crear un estat de flux de mer plaer de reproduir un tema conegut. Com el plaer de cantar una cançó aprés a l'escola i de descobrir per exemple, que éls avis la coneixen també. També té un funció de joc pedagògic destinat al desenvolupament general en estimular la imaginació i creativitat i oferir un ventall de recursos que aporten un descobriment de les pròpies possibilitats en el ritme, la veu, la psicomotricitat i l’audició.[2] La melodia igualment pot ajudar a memoritzar el nom de les parts del cós, els numeros, l'abc. Altra música es compon més aviat per aprendre a tocar un instrument o tocar en grup. Grans i petits compositors s'hi dediquen pel mer plaer de crear obres que plauen a infants i joves, sense cap menyspreu o complex de no compondre per a adults.[1]

Amb l'obra Schulwerk, Carl Orff (1895-1982) va revolucionar l'ensenyament de la música als joves des dels quatre anys, basat en la idea que fer música des de l'inici és més important que llegir i el tradicional solfeig avorrit.[3] Molts compositors van cedir obres per incorporar al seu mètode. Catalunya té una llarga tradició de música per a infants. De fet, a l'edat mitjana, com el Sínode d'Antioquia va prohibir el 379 a les dones de cantar a l'església catòlica, calia nois o castrats per la veu soprano.[4] Al segle XII l'Escolania de Montserrat és una de les escoles de música per a joves més antiga a Occident. A Girona el 1478 el cardenal Joan Margarit i Pau (1420-1484) va crear una escola de música per a infants a la Catedral de Girona.[5] En aquesta tradició van continuar entre molts d'altres Domènec Mas i Serracant i Ireneu Segarra que va desenvolupar mètodes d'ensenyament musical imaginatius i innovadors.[6]

Composicions destacades[modifica]

Grups catalans destacats[modifica]

No necessàriament toquen música infantil al sentit propi, però realitzen programes amb música accessible per a joves en un context més adaptat que la tradicional sala de concert amb els seu ritus de silenci respectuós. Segons Enderrock hi ha a Catalunya creacions de música per a infants «que no tenen res a envejar a les creacions que es fan per a públic adult en la invenció i la qualitat sonora i interpretativa».[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Puigdemont, Pep «La música infantil». Enderrock, 10 febrer del 2012.
  2. «Sensibilització i Aprenentatge de la Música per a Infants (SAMI)». Esclat. [Consulta: 19 desembre 2017].
  3. «Apunts del mètode Orff-Schulwerk». Blanquerna. [Consulta: 19 desembre 2017].
  4. Gimeno, Ferran. «La visió del mestre de cant. Consideracions sobre la tècnica vocal.». A: Josep Rumbau i Serra (ed.). La medicina del Cant, 2004, p. 73. 
  5. «Joan Margarit i Pau: Cronologia». A: El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista: actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006. Roma: L'Erma di Bretschneider, 2008, p. 253 (Vol 3 de Hispania antigua: Serie historica). ISBN 9788882655129. 
  6. Torras Belmonte, Roger. Fent vibrar d'amour l'espai : homenatge al P. Ireneu Segarra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007. ISBN 9788484158929. 
  7. «Mainasons, Canta i balla amb la Nia, la Mel i en Ton». Mainasons. [Consulta: 19 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

«Cançoner infantil».