Música per a piano de Gabriel Fauré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióMúsica per a piano de Gabriel Fauré
Forma musical grup d'obres
Compositor Gabriel Fauré
Modifica les dades a Wikidata

El compositor francès Gabriel Fauré (1845–1924) va treballar molts gèneres, incloent-hi cançons, música de cambra, peces orquestrals, i feines corals.[1] Les seves composicions per a piano inclouen algunes de les seves feines més conegudes.

El conjunt més important d'obres per a piano de Fauré són tretze nocturns, tretze barcarolles, sis impromptus, i quatre valsos-capricis. Aquest conjunt de peces va ser compost durant diverses dècades al llarg de la seva vida, i s'hi pot observar els canvis en el seu estil. Les seves altres obres per a piano, també notables, inclouen peces breus sovint publicades en forma de reculls o col·leccions. En aquest grup hi trobem Romances sans paroles, Balada en Fa#M, Mazurka en Si♭M, Thème et variacions en Do#M, i Huit pièces brèves. Per duet de piano, Fauré també va compondre la Dolly Suite i, juntament amb el seu amic i alumne André Messager, una paròdia de Wagner en la suite curta Souvenirs de Bayreuth.

Molta de la música per a piano de Fauré és difícil d'interpretar, però rarament es pot considerar virtuosístca. A Fauré li desagradava la música excessivament vistosa, i la característica predominant de la seva obra per a piano és una contenció i reteniment clàssics.

Introducció[modifica]

Tot i que va viure gran part de la seva vida de la seva feina com a organista d'església, a Fauré li interessava molt el piano.[2] En paraules seves "La música per a piano no té lloc per al farciment. Hom ha de ser honest i fer-la interessant constantment. És potser el mitjà més difícil de tots."[3] Els seus treballs per a piano estan marcats per una lucidesa clàssica; Fauré no estava gens impressionat pels pianistes virtuosos, dels quals comentava que "com millors són, pitjor toquen les meves peces."[4][5] Fins i tot un virtuós com Franz Liszt va dir que trobava la música de Fauré difícil de tocar: La primera vegada que va tocar una peça seva digué, "m'he quedat sense dits".

L'experiència de Fauré com a organista van influir en la seva manera d'escriure per a teclat, sovint utilitzant figures arpegiades, amb els temes distribuïts entre les dues mans, requerint digitacions més habituals per a organistes que per a pianistes.[6][7] Aquesta tendència podria ser a més incentivada pel fet que Fauré era ambidextre, i no solia seguir la convenció que la melodia es toca amb la mà dreta i l'acompanyament amb l'esquerra. 

Les seves obres primerenques per a piano mostren influències de Chopin i, al llarg de la seva vida, va utilitzar per a les peces que escrivia títols similars als de Chopin, especialment nocturns i barcarolles.[8][9] Una influència també destacable fou la de Schumann, la música per a piano del qual era la preferida per Fauré.[10] 

Quan Fauré era un estudiant a l'École Niedermeyer va iniciar-se a conceptes nous d'harmonia, deixant de considerar certs acords com a "dissonants".Amb el seu ús de discòrdies suaus i efectes coloristes, Fauré es va anticipar les tècniques dels compositors Impressionistes.[4]

En els seus darrers anys la música de Fauré va ser escrita sota l'ombra de la sordesa creixent del compositor, fet que el va portar a escriure una música cada vegada menys encisadora i més austera, que més tard el compositor Aaron Copland titllaria de "intensitat en un fons de calma."[11] El crític Bryce Morrison ha fet notar que els pianistes generalment prefereixen tocar les obres més primerenques i accessibles, en detriment de la música més tardana, que expressa "una passió passió privada i un aïllament, una ràbia alternada amb resignació" que deixa als oients inquiets.[12]

Nocturns[modifica]

Els nocturns, juntament amb les barcaroles, es consideren en general les peces per a piano més importants del compositor.[9] Fauré admirava la música de Chopin, i era feliç de compondre en les mateixes formes i els patrons que havia establert prèviament el compositor polonès.[13] Morrison Anota que els nocturns de Fauré segueixen el model de Chopin contrastant serenes seccions exteriors amb episodis centrals més vius o turbulents.[9] El fill del compositor, Philippe, va comentar que els nocturns "no estan basats necessàriament en reflexions o en emocions inspirades per la nit. Són generakment peces líriques i apassionades, de vegades angoixades o completament elegíaques."[14]

Llistat dels Nocturns de Fauré
  • Nocturn num.1 en Mi b menor Op.33/1 (c.1875)
  • Nocturn num.2 en Si major Op.33/2 (c.1880)
  • Nocturn num.3 en La b major Op.33/3 (c.1882)
  • Nocturn num.4 en Mi b major Op.36 (c.1884)
  • Nocturn num.5 en Si b major, Op.37 (c.1884)
  • Nocturn num.6 en Re b major, Op.63 (1894)
  • Nocturn num.7 en Do # menor, Op.74 (1898)
  • Nocturn num.8 en Re b major, Op.84/8 (1902)
  • Nocturn num.9 en Si menor, Op.97 (1908)
  • Nocturn num.10 en Mi menor, Op.99 (1908)
  • Nocturn num.11 en Fa # menor, Op.104/1 (1913)
  • Nocturn num.12 en Mi menor, Op.107 (1915)
  • Nocturn num.13 en Si menor, Op.119 (1921)
Portrait of a middle-aged man, in semi right profile
retrat de G. Fauré segons John Singer Sargent, 1896




Barcaroles[modifica]

Les Barcaroles van néixer com a cançons populars cantades pels gondolers de Venècia. En paraules de Morrison, l'ús del terme per part de Fauré era més convenient que precís.[9] Fauré no se sentia còmode posant títols atractius a les peces musicals, i va dir que ni tan sols utilitzaria títols genèrics com "barcarolle" si els seus editors no hi insistien. El seu fill Philippe digué que " Per part d'ell els seus Nocturns, Impromptus, i fins i tot les Barcaroles s'haurien titulat  senzillament Peça de Piano num.X.".[15]

Igual que els nocturns, les barcaroles s'estenen gairebé durant tota la carrera compositiva de Fauré, i s'ho pot observar l'evolució del seu estil des del senzill encant de les peces primerenques a l'enigmàtica qualitat de les obres tardanes.[16] 

Llista de Barcaroles de Fauré
  • Barcarolle num.1 en La menor, Op.26 (1880)
  • Barcarolle num.2 en Sol major, Op.41 (1885)
  • Barcarolle num.3 en Sol b major Op.42 (1885)
  • Barcarolle num.4 en La b major, Op.44 (1886)
  • Barcarolle num.5 en Fa # menor, Op.66 (1894)
  • Barcarolle num.6 en Mi b major, Op.70 (1896)
  • Barcarolle num.7 en Re menor, Op.90 (1905)
  • Barcarolle num.8 en Re b major, Op.96 (1906)
  • Barcarolle num.9 en La menor, Op.101 (1909)
  • Barcarolle num.10 en La menor, Op.104/2 (1913)
  • Barcarolle num.11 en Sol menor, Op.105 (1913)
  • Barcarolle num.12 en Mi b major, Op.106bis (1915)
  • Barcarolle num.13 en Do major, Op.116 (1921)

Notes i referències[modifica]

Referències
  1. Jones, p. 8
  2. Nectoux (1991), p. 41
  3. Quoted in Howat (2009), p. 324
  4. 4,0 4,1 Slonimsky, Nicholas.
  5. Nectoux (1991), p. 379
  6. Nectoux (1991), p. 51
  7. Jones, p. 51.
  8. Nectoux (1991), p. 49
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Morrison, p. 12
  10. Nectoux (1991), p. 43
  11. Morrison, p. 14
  12. Morrison, p. 7
  13. Nectoux, Jean-Michel.
  14. Quoted in Nectoux (1991), p. 48
  15. Nectoux (1991), p. 48
  16. Morrison, p. 10

Fonts[modifica]

  • Anderson, Keith (1993). Anderson, Keith. Notes to Fauré Nocturnes, Volume 2. Hong Kong: Naxos Records, 1993. OCLC 32147707.  Anderson, Keith. Notes to Fauré Nocturnes, Volume 2. Hong Kong: Naxos Records, 1993. OCLC 32147707.  
  • Anderson, Keith (1996). Anderson, Keith. Notes to Fauré Barcarolles. Hong Kong: Naxos Records, 1996. OCLC 178968388.  Anderson, Keith. Notes to Fauré Barcarolles. Hong Kong: Naxos Records, 1996. OCLC 178968388.  
  • Anderson, Keith (2000). Anderson, Keith. Notes to Fauré Four-hand Piano Music. Hong Kong: Naxos Records, 2000. OCLC 163133009.  Anderson, Keith. Notes to Fauré Four-hand Piano Music. Hong Kong: Naxos Records, 2000. OCLC 163133009.  
  • Bricard, Nancy (2006). Bricard, Nancy. Fauré – Selected Piano Works. Van Nuys: Alfred Publishing, 2006. ISBN 0-7390-3415-4.  Bricard, Nancy. Fauré – Selected Piano Works. Van Nuys: Alfred Publishing, 2006. ISBN 0-7390-3415-4.  
  • Cochard, Alain (1997). Cochard, Alain. Notes to Fauré Préludes and Impromptus. Hong Kong: Naxos Records, 1997. OCLC 40173081.  Cochard, Alain. Notes to Fauré Préludes and Impromptus. Hong Kong: Naxos Records, 1997. OCLC 40173081.  
  • Doyle, Roger (2003). Doyle, Roger. «Boulanger, Nadia (1887–1979)». A: Martha Furman Schleifer (ed). Women Composers 7. New York: G.K. Hall, 2003. ISBN 0-7838-8192-4.  Doyle, Roger. «Boulanger, Nadia (1887–1979)». A: Martha Furman Schleifer (ed). Women Composers 7. New York: G.K. Hall, 2003. ISBN 0-7838-8192-4.  
  • Duchen, Jessica (2000). Duchen, Jessica. Gabriel Fauré. London: Phaidon, 2000. ISBN 0-7148-3932-9.  Duchen, Jessica. Gabriel Fauré. London: Phaidon, 2000. ISBN 0-7148-3932-9.  
  • Duchen, Jessica (2011). Duchen, Jessica. Notes to Fauré – The Complete Barcarolles. London: Avie Records, 2011. OCLC 730423306.  Duchen, Jessica. Notes to Fauré – The Complete Barcarolles. London: Avie Records, 2011. OCLC 730423306.  
  • Hinson, Maurice (1993). Hinson, Maurice. Mendelssohn – Songs without Words. Van Nuys: Alfred Publishing, 1993. OCLC 30302722.  Hinson, Maurice. Mendelssohn – Songs without Words. Van Nuys: Alfred Publishing, 1993. OCLC 30302722.  
  • Howat, Roy (2009). Howat, Roy. The Art of French Piano Music. New Haven and London: Yale University Press, 2009. ISBN 0-300-14547-0.  Howat, Roy. The Art of French Piano Music. New Haven and London: Yale University Press, 2009. ISBN 0-300-14547-0.  
  • Howat, Roy (2011). Howat, Roy. Notes to Piano Works by Gabriel Fauré. Stuttgart: Oehms Classics, 2011. OCLC 758441499.  Howat, Roy. Notes to Piano Works by Gabriel Fauré. Stuttgart: Oehms Classics, 2011. OCLC 758441499.  
  • Howat, Roy (2011). Howat, Roy. «Russian Imprints in Debussy's Music». A: Elliott Antokoletz and Marianne Wheeldon (eds). Rethinking Debussy. Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-975564-6.  Howat, Roy. «Russian Imprints in Debussy's Music». A: Elliott Antokoletz and Marianne Wheeldon (eds). Rethinking Debussy. Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-975564-6.  
  • Koechlin, Charles (1946). Koechlin, Charles. Gabriel Fauré (1845–1924). London: Dobson, 1946. OCLC 232498.  Koechlin, Charles. Gabriel Fauré (1845–1924). London: Dobson, 1946. OCLC 232498.  
  • Jones, J Barrie (1989). Jones, J Barrie. Gabriel Fauré – A Life in Letters. London: B. T. Batsford Ltd, 1989. ISBN 0-7134-5468-7.  Jones, J Barrie. Gabriel Fauré – A Life in Letters. London: B. T. Batsford Ltd, 1989. ISBN 0-7134-5468-7.  
  • Morrison, Bryce (1995). Morrison, Bryce. Notes to The Complete Piano Music of Gabriel Fauré. London: Hyperion Records, 1995. OCLC 224489565.  Morrison, Bryce. Notes to The Complete Piano Music of Gabriel Fauré. London: Hyperion Records, 1995. OCLC 224489565.  
  • Nectoux, Jean-Michel (ed) (1984). Nectoux, Jean-Michel (ed). Gabriel Fauré – His life through his letters. London: Marion Boyars, 1984. ISBN 0714527688.  Nectoux, Jean-Michel (ed). Gabriel Fauré – His life through his letters. London: Marion Boyars, 1984. ISBN 0714527688.  
  • Nectoux, Jean-Michel (1991). Nectoux, Jean-Michel. Gabriel Fauré – A Musical Life. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-23524-3.  Nectoux, Jean-Michel. Gabriel Fauré – A Musical Life. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-23524-3.  
  • Nectoux, Jean-Michel (ed) (2004). Nectoux, Jean-Michel (ed). The correspondence of Camille Saint-Saëns and Gabriel Fauré – sixty years of friendship. Aldershot, UK and Burlington, VT, USA: Ashgate, 2004. ISBN 0-7546-3280-6.  Nectoux, Jean-Michel (ed). The correspondence of Camille Saint-Saëns and Gabriel Fauré – sixty years of friendship. Aldershot, UK and Burlington, VT, USA: Ashgate, 2004. ISBN 0-7546-3280-6.  
  • Orledge, Robert (1979). Orledge, Robert. Gabriel Fauré. London: Eulenburg Books, 1979. ISBN 0-903873-40-0.  Orledge, Robert. Gabriel Fauré. London: Eulenburg Books, 1979. ISBN 0-903873-40-0.  
  • Phillips, G M (1999). Phillips, G M. Gabriel Fauré – A guide to research. Connecticut: Garland Publishing, 1999. ISBN 0-8240-7073-9.  Phillips, G M. Gabriel Fauré – A guide to research. Connecticut: Garland Publishing, 1999. ISBN 0-8240-7073-9.  
  • Pinkas, Sally (2002). Pinkas, Sally. Notes to Gabriel Fauré – Nocturnes. Cambridge, MA: Musica Omnia, 2002. OCLC 50655489.  Pinkas, Sally. Notes to Gabriel Fauré – Nocturnes. Cambridge, MA: Musica Omnia, 2002. OCLC 50655489.  
  • Sackville-De l'oest, Edward; Desmond Shawe-Taylor (1955). Sackville-West, Edward; Desmond Shawe-Taylor. The Record Guide. London: Collins, 1955. OCLC 5686577.  Sackville-West, Edward; Desmond Shawe-Taylor. The Record Guide. London: Collins, 1955. OCLC 5686577.