Música rap

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El rap (nom originat en l'acrònim de l'anglès Rhythm And Poetry o Rage Against Police) és un estil musical basat en ritmes que sorgeix als barris negres novaiorquesos vinculat des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip hop.

Si el hip-hop es va distingir per evolucionar a partir de les formes primigènies de la música religiosa de la comunitat negra dels Estats Units, a través d'una expressivitat laica i popular que es va conciliar molt sovint amb el funk, el rap es desenvolupa sobretot per dues vies: trenca els seus llaços amb el funk i la música disco de consum, accentua la seva relació amb el break dance alhora que radicalitza els seus signes d'identitat de la cultura del carrer, mitjançant formes autònomes i un llenguatge específic i combatiu.

Una de les característiques més importants del rap, és que està compost per 1 o més "rappers" que van explicant de forma musical, històries semi-autobiogràfiques, d'una manera lírica. En general, el rapper aquesta acompanyat per un cop (beat) que ho fa el DJ acompanyant. Un dels talents usuals de l'artista que canta rap consisteix a generar un flow artístic, referit a la fusió constant i melòdica de les paraules. S'aconsegueix mitjançant l'ús de al·literacions, canviant els accents, fusionant unes paraules amb unes altres. Hi igual, un subgènere en el rap, anomenat rap instrumental, en aquest subgènere de rap, els DJs i productors són lliures experimentant i creant pistes instrumentals on el instrumental i la lletra es donen la mà.

L'arribada de la bateria, va permetre que els músics del Rap, poguessin crear les seves notes musicals originalesLa importància de la qualitat de les seqüències de la bateria es va convertir en el focus més important dels músics de Rap perquè aquests ritmes eren la part més ballable. Així que va sorgir el més important; que van poder ficar botzines, baixos verticals, guitarres i pianos perquè sonessin juntament amb la bateria. Finalment el Rap havia reunit la seva banda completa.

Encara que moltes persones consideren que el Rap no podria ser anomenat com una veritable forma de "cantar" la veritat és que aquest gènere musical porta ritme ia més crea una petita melodia, encara que poc variada en tons.

En les seves primeres manifestacions, i seguint la pauta break, el rap va sorgir de les operacions que en les sales de ball executava un disc joquei utilitzant un o diversos temes, per tal d'aconseguir de les interrupcions i barreges resultants, una composició que servís com a vehicle sonor a la recitació del solista o, més sovint, a un nodrit conjunt d'intèrprets.

L'agulla del tocadiscs, en conseqüència, es convertia en un element fonamental dels temes rap i mitjançant les ràfegues breus i reiteratives, esquitxades d'arrossegades rítmiques, emfatitzant rimes que es nodreixen d'argots, efectes onomatopeics, bromes i consignes, es desencadenava un joc de rèpliques i contrarèpliques molt suggestiu, que al seu torn es complementava amb provocatives escenificacions.

Aquests trets essencials del rap, especialment tot el que es refereix a les seves lletres, tenen el seu origen en les fórmules publicitàries emeses per ràdio i televisió on dues o més persones conversaven col·loquialment sobre un producte, combinades amb les remescles de música disco que els joves negres, hispans i chicanos utilitzaven per ballar i divertir-se a l'aire lliure als ghettos.

Per això el rap va tenir en els seus començaments un àmbit limitat, ja que rares vegades penetrava en l'àmbit de les discoteques, copades per temes comercials també interpretats per negres.

El tema Rapper's delight, de Sugar Hill Gang, editat l'any 1979, va ser una de les composicions estrella d'aquest estil, que s'inscrivia en l'àmbit eclèctic practicat per bandes fundacionals com Afrika Bambaata and The Soul Sonic o el més radical de Grandmaster Flash and the Furious Five.

Però és a partir dels anys 90 quan els àlbums rap aconsegueixen una presència regular a les llistes d'èxits de la revista Billboard i l'estil es diversifica, atraient a les seves files d'adeptes a músics blancs.

L'alacantí Arkano va batre el rècord mundial de cant de rap improvisat amb una marca de 24 hores, 34 minuts i 27 segons a una càpsula que hi havia a la Puerta del Sol.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Payá, Juanjo «Arkano no se calla y bate el récord mundial». Información.es, 01-11-2016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Música rap Modifica l'enllaç a Wikidata