Música rap

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de gènere musicalMúsica rap
KRS-One by Wade Grayson.jpg
Origen Estats Units d'Amèrica
Creació 1978
Part de música popular i música afroamericana
Modifica les dades a Wikidata
Dos DJ de hip hop creant música nova barrejant cançons de diversos reproductors de discos. A la foto hi ha DJ Hypnotize (a l'esquerra) i Baby Cee (a la dreta).
MC Hero fa ritmes rítmics coneguts com "rapejar" a Huntsville, Alabama.

La música rap o música hip hop és un gènere musical que sorgeix als barris negres dels Estats Units a la dècada de 1970 i que consisteix en música rítmica estilitzada que generalment s'acompanya rapejant, un discurs rítmic amb rimes que es canta.[1] Es va desenvolupar cop a part de la cultura del hip hop, una subcultura definida per quatre elements estilístics claus: MC/rapejar, DJ/scratch amb platets, break dance, i grafiti.[2][3][4] Inclou altres elements com el toc de mostreig o la línia de baixos a partir d'enregistraments o sons del sintetitzador, així com la imitació de sons amb la boca de manera rítmica. Tot i que sovint s'utilitza per referir-se exclusivament al rap, hi ha quin considera que el hip-hop denota més correctament la pràctica de tota la subcultura.[5][6] [10] [11] El terme "hip hop" s'utilitza de forma sinònima amb el terme rap,[1][7] encara que rapejar no és un component imprescindible de la música hip-hop; el gènere també pot incorporar altres elements de la cultura del hip hop, com ara el DJ, turntablism, scratch, beatboxing i pistes instrumentals.[8][9]

El hip-hop va conformar un gènere musical i una cultura durant la dècada del 1970, quan els block party, les festes per barris, guanyaren popularitat a Nova York, particularment entre els joves afroamericans que residien al Bronx. Tanmateix, la música hip hop no va arribar a difondre's amb normalitat per ràdio o televisió fins al 1979, en gran mesura a causa de la pobresa durant el naixement del hip-hop i la manca d'acceptació fora de barris molt concrets.[10] En els block party, els DJ tocaven amb instruments de percussió algunes cançons populars fent servir dos platines i un mesclador de DJ per poder jugar a partir de dues còpies del mateix disc, alternant d'una a l'altra i ampliant el "break".[11] La primera evolució del hip hop es va produir quan la tecnologia de mostreig i la caixa de ritmes esdevingueren populars i assequibles. Es van desenvolupar tècniques de Turntablist com ara rascar els discos i beatmatching, juntament amb els trencaments i el torrat jamaicà, un estil vocal. El rap es va desenvolupar com un estil vocal en què l'artista parla o canta de manera rítmica amb un ritme instrumental o temps sintetitzat. Els artistes notables en aquest moment inclouen DJ Kool Herc, Grandmaster Flash and The Furious Five, Fab Five Freddy, Marley Marl, Afrika Bambaataa, Kool Moe Dee, Kurtis Blow, Doug E. Fresh, Whodini, Warp 9, The Fat Boys, i Spoonie Gee. La canço de 1979 de The Sugarhill Gang anomenada "Rapper's Delight" es considera com el primer disc que va guanyar una àmplia popularitat i es va difondre àmpliament.[12] La dècada del 1980 va marcar la diversificació del hip hop a mesura que el gènere desenvolupava estils més complexos.[13] No obstant això, durant la dècada del 1980, es va estendre a dotzenes de països, molts dels quals van barrejar el hip hop amb estils locals creant nous subgèneres.

La Nova escola de hip hop va ser la segona onada de música hip-hop, que es va iniciar el 1983-84 amb les primeres gravacions de Run-D.M.C. i LL Cool J. El període daurat del hip hop va ser un període innovador entre mitjan de la dècada del 1980 i principis de la dècada del 1990. Entre els artistes notables d'aquesta època hi ha Juice Crew, Public Enemy, Eric B. & Rakim, Boogie Down Productions and KRS-One, EPMD, Slick Rick, Beastie Boys, Kool G Rap, Big Daddy Kane, Ultramagnetic MCs, De La Soul, A Tribe Called Quest i Non Phixion.[14] El Gangsta rap és un subgènere de hip hop que sovint se centra en els estils de vida violents i les condicions empobrides de la joventut afroamericana dels barris. Schoolly D, N.W.A, Ice-T, Ice Cube, i els Geto Boys són els artistes fundadors fonamentals, coneguts per barrejar la crítica política i social amb els elements criminals i les històries de crims del Gangsta rap.[15] En el hip hop de la costa oest G-funk va dominar el panorama musical durant diversos anys a la dècada de 1990 amb Dr. Dre i Snoop Dogg. En el hip hop de la costa est a principis de la dècada de 1990 va destacar l'afrocèntric jazz rap i el hip hop alternatiu amb el col·lectiu Native Tongues, així com el rap hardcore d'artistes com Mobb Deep, Wu-Tang Clan, i Onyx. A la costa est també hi va haver músics de Gangsta rap com the Notorious B.I.G. i Lil' Kim.

A la dècada de 1990, el hip-hop va començar a diversificar-se amb altres estils regionals, com el rap del sud i el hip hop d'Atlanta. Al mateix temps, el hip-hop va continuar sent assimilat a altres gèneres de la música popular, com el neo soul (per exemple: Lauryn Hill, Erykah Badu) i el nu metal (per exemple: Korn, Limp Bizkit). El hip-hop es va convertir en un dels gèneres més venuts a mitjans de la dècada de 1990 i el gènere més venut cap a l'any 1999. La popularitat de la música de hip-hop va continuar durant els anys 2000, amb influències del hip-hop cada vegada més populars. Als Estats Units també van tenir èxit estils regionals cin ek n veure l'èxit d'estils regionals com ara crunk (per exemple: Lil Jon & the East Side Boys, the Ying Yang Twins), un gènere del sud que va emfatitzar els cops i la música més que les lletres. A principis de 2005, les vendes de música de hip-hop als Estats Units van començar a disminuir considerablement. Durant la dècada del 2000, el hip hop alternatiu va aconseguir posar-se al centre de les vendes, degut en part a l'èxit d'artistes com OutKast i Kanye West.[16] Durant la dècada del 2000 i principis del 2010, els rapers com Drake, Nicki Minaj, J. Cole, o Kendrick Lamar esdevingueren molt populars. El trap rap, un subgènere del hip hop, també arribà a ser popular durant la dècada del 2010 amb artistes i grups de música hip hop com Migos, Travis Scott, i Kodak Black.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Encyclopædia Britannica: rap music
  2. Kugelberg, Johan. Born in the Bronx. Nova York: Oxford University Press, 2007, p. 17. ISBN 978-0-7893-1540-3. 
  3. Brown, Lauren «Hip to the Game – Dance World vs. Music Industry, The Battle for Hip Hop's Legacy». Movmnt Magazine, 18-02-2009 [Consulta: 30 juliol 2009].
  4. Chang, Jeff. Can't Stop Won't Stop: A History of the Hip Hop Generation. Nova York: St. Martin's Press, 2005, p. 90. ISBN 0-312-30143-X. 
  5. Article de Hip Hop al Harvard Dictionary of Music, consultat de Google Books
  6. Article a AllMusic sobre el Hip-hop/Urban, consultat de AllMusic.com Arxivat 11 March 2012[Date mismatch] at the Wayback Machine.
  7. Encyclopædia Britannica: Hip-hop, consultat a britannica.com
  8. «Hip-hop». Merriam-Webster Dictionary. Merriam-Webster, Incorporated. [Consulta: 5 febrer 2017].
  9. «Hip-hop». Oxford English Dictionary. Oxford University Press. [Consulta: 6 octubre 2011].
  10. Dyson, Michael Eric, 2007, Know What I Mean?: Reflections on Hip-Hop, Basic Civitas Books, p. 6.
  11. McNamee, David. «Hey, what's that sound: Turntablism». The Guardian, 11-01-2010.
  12. «hip hop». The Encyclopedia of New York State. Syracuse University Press. [Consulta: 12 gener 2010].
  13. Benson, G. (2010).Lonely Planet USA, Lonely Planet
  14. Madani, Karim. Jewish Gangsta (en castellà). 1a ed.. Barcelona: Alpha Decay, 2018, p. 181. ISBN 978-84-948210-0-4. 
  15. Lamont, Michele. The Cultural Territories of Race: Black and White Boundaries. University of Chicago Press, 1999, p. 334 [Consulta: 18 gener 2015]. 
  16. Michel, Sia «Critics' Choice: New CD's». The New York Times, 18-09-2006 [Consulta: 10 maig 2008].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Música rap Modifica l'enllaç a Wikidata
  • David Toop (1984/1991). Rap Attack II: African Rap To Global Hip Hop. New York. New York: Serpent's Tail. ISBN 1-85242-243-2.
  • McLeod, Kembrew. Entrevista a Chuck D i Hank Shocklee. 2002. Stay Free Magazine.
  • Corvino, Daniel and Livernoche, Shawn (2000). A Brief History of Rhyme and Bass: Growing Up With Hip Hop. Tinicum, PA: Xlibris Corporation/The Lightning Source, Inc. ISBN 1-4010-2851-9
  • Hess, Mickey (2009). Hip Hop in America: A Regional Guide: Volume 1: East Coast and West Coast Greenwood. ISBN 0313343233
  • Rose, Tricia (1994). "Black Noise". Middletown, Connecticut: Wesleyan University Press. ISBN 0-8195-6275-0
  • Potter, Russell (1995) Spectacular Vernaculars: Hip-Hop and the Politics of Postmodernism. Albany: SUNY Press. ISBN 0-7914-2626-2
  • Light, Alan (ed). (1999). The VIBE History of Hip-Hop. New York: Three Rivers Press. ISBN 0-609-80503-7
  • George, Nelson (2000, rev. 2005). Hip-Hop America. New York: Penguin Books. ISBN 0-14-028022-7
  • Fricke, Jim and Ahearn, Charlie (eds). (2002). Yes Yes Y'All: The Experience Music Project Oral History of Hip Hop's First Decade. New York: Da Capo Press. ISBN 0-306-81184-7
  • Kitwana, Bakar (2004). The State of Hip-Hop Generation: how hip-hop's culture movement is evolving into political power. Consultat 4 desembre 2006. Base de dades Ohio Link
  • Chang, Jeff (2005). Can't Stop Won't Stop: A History of the Hip-Hop Generation. Picador, ISBN 0-312-42579-1.