Música rock

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb rock and roll.

La música rock, o rock (o rock and roll, segons alguns[1]) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui en dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s'ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats)

La música rock o només rock és un gènere musical contemporani encaminat a englobar cadascun dels diversos gèneres musicals derivats del rock and roll. Sol interpretar-se, entre altres molts instruments que ocasionalment s'addicionen, amb guitarra elèctrica, bateria i baix elèctric. Molts estils de música rock també empren instruments de teclat com l'orgue, el piano o els sintetitzadors. La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la guitarra, tant elèctrica com acústica.

Gèneres del rock[modifica | modifica el codi]

Anys 50
rock instrumental, surf rock, música pop, twist.
Anys 60
Garage rock, folk rock (i d'aquí als cantautors), rock psicodèlic, beat, punk
Anys 70
rock progressiu (que influirà en el progressive i el trance dins la música dance), heavy metal, funk, hard rock, reggae,rock industrial,soft rock, música new-wave (precursora del chill out).
Anys 80
rock melòdic, indie, hardcore
Anys 90
música grunge, rock alternatiu, neopunk

Història[modifica | modifica el codi]

El primitiu rock es deriva d'una gran quantitat de fonts, principalment blues, rhythm and blues i country, però també del gospel, pop tradicional, jazz i folk. Totes aquestes influències combinades en una simple estructura musical basada en blues "que era ràpida, dansable i encomanadissa".

Vora mitjans del segle XX, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l'acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock.

La història del rock and roll neix als Estats Units a finals de la dècada dels 40. Les arrels del nou gènere podem trobar-les al blues, una música negra nascuda a finals del segle XIX com a crit d'alliberament per part dels esclaus africans. En la seua forma més popular i estesa, el blues està estructurat en dotze compassos, i utilitza tres acords diferents. Les lletres contenen temàtiques de desamor, reflectint el dolor de l'autor i -originalment- la duresa de la vida dels afroamericans de les acaballes del segle, per mitjà d'una interpretació plena de sentiment. Entre els autors de blues més destacats que varen influenciar el primitiu rock and roll cal citar Robert Johnson o Charlie Patton. Tanmateix, no es pot oblidar la importància d'altres gèneres com el Rhythm and blues o el Country en l'origen del Rock & Roll.

Un predecessor directe del rock and roll, i que també comparteix forts lligams amb el blues, és el boogie-woogie. Va gaudir de plena popularitat ja a partir de les darreries dels anys 30. Presenta la mateixa estructura formal que el blues i n'és característic l'ostinato que practica la mà esquerra del piano sobre els seus acords. De fet, el piano era el protagonista del rock and roll més primitiu. Aquest paper fou pres, fins mitjans de la dècada dels 50, pel saxòfon, i finalment per la guitarra elèctrica.

El terme Rock & Roll fa potser referència als moviments rock, endavant i endarrere, i roll, d'un costat a l'altre, emprats pels mariners durant segles per a definir els moviments d'una embarcació. "Roll", però, també formava part de l'argot afroamericà per expressar els conceptes "ballar" i "sexe". El terme va entrar en la música Gospel i molt després va ser utilitzat per descriure la forma de ballar del Rock & Roll. Els primers grups interpretaven balades romàntiques suaus, però la vessant que va guanyar més popularitat va ser una barreja de Rock & Roll i Hillbilly, un estil de música practicat al Sud dels Estats Units que va donar lloc al Rockabilly. Elvis Presley va ser el màxim exponent d'aquest estil i un dels grans mites del Rock & Roll originari. L'any 1954 és considerat com el del naixement oficial del nou gènere musical

Rock and roll i música rock[modifica | modifica el codi]

El terme rock and roll ha englobat des de sempre tots els gèneres que en deriven d'ell en ésser l'única vertent i terme predominant. Però posteriorment, degut a la creixent popularitat de molts d'aquests gèneres derivats, s'ha creat un terme que és purament contemporani per englobar-los, amb la mateixa funció que complia el terme rock and roll, i que es diferencia a partir de la contracció derivada d'aquest (rock), música rock, pel que rock and roll és el sinònim històric de música rock i tots els gèneres avui englobats en música rock en deriven d'ell de forma directa o indirecta.

Cronologia i evolució[modifica | modifica el codi]

La música rock té les seves arrels en l'era del rock and roll i del rockabilly dels anys 50. A finals dels anys 60, la música rock es combinà amb la música folk per crear el folk rock, amb el blues per crear el blues rock i amb el jazz per crear el jazz rock fusió, i sense una marca de temps per crear el rock psicodèl·lic. En els anys 70, el rock va incorporar influències del soul, el funk i la música llatina. També en els anys 1970 el rock desenvolupà alguns subgèneres, com el soft rock, el hard rock, el rock progressiu, el heavy metal i el punk rock. Els subgèneres del rock dels anys 80 inclouen el glam metal, el synth-rock, el thrash metal, el hardcore punk i el rock alternatiu. Els subgèneres del rock dels anys 90 inclouen el rock estil grunge, el britpop, l'indie rock, el piano rock o el nu metal.

Anys '50[modifica | modifica el codi]

Anys '60[modifica | modifica el codi]

Anys '70[modifica | modifica el codi]

Anys '80[modifica | modifica el codi]

Manchester es transforma en madchester i assenta les bases del posterior britpop i de la música electrònica que realitzen grups com The Stone Roses, Happy Mondays, The Charlatans o Inspiral Carpets.

Es fusiona amb el heavy metal creant així el metal progressiu de la mà de grups com Tool, Dream Theater i Symphony X, continuant la tendència ja avançada en la passada dècada per músics com Billy Sheehan o Steve Vai.

Anys '90[modifica | modifica el codi]

Principals gèneres de rock[modifica | modifica el codi]

  • Rock Progressiu (progressive rock, prog-rock) és un subgènere del rock dels finals de la dècada dels setanta del segle XX. Va arribar a la seva màxima expressió durant la primera meitat de la dècada dels vuitanta.

L'adjectiu progressiu fa referència tant al caràcter innovador d'aquell temps, entès com un pas endavant al progrés de la música en general com també al caràcter que es volia que tingués l'obra musical: havia de transcendir l'estructura en estrofa i tornada, i mostrar un progrés, ben calculat i conduït, des de l'inici fins al final. La seva màxima característica és el pas gradual i progressiu de la sonoritat bucòlica, acústica, medievalitzada, folk, modal, del temps lent; fins a una altra sonoritat més urbana, elèctrica, tensa i més accelerada.

Les seves composicions també es caracteritzen per l'ús de moviments, com a les obres de música clàssica, l'addició de nous instruments que es van desenvolupant al conjunt de la peça. I també la improvisació, propera als cànons del jazz. Es consideren altres característiques importants com les cançons llargues, àlbums conceptuals, lletres ambicioses, el virtuosisme dels instrumentistes i un ús prominent de sintetitzadors i altres recursos electrònics. Tot i que totes aquestes característiques no es compleixen a formacions com Jethro Tull, Genesis, Pink Floyd, Emerson, Lake and Palmer i Yes.

  • Hard rock o heavy rock, és el fruit del desenvolupament i la barreja del blues i dels aspectes més innovadors del rock existent als anys 60
  • Heavy Metal (literalment en català metall pesant o metall dur) és un estil musical descendent del Rock,[2] molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundència del seu so, generalment obtinguda amb l'ús de guitarres elèctriques amb alt grau de distorsió, veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble pedal, i baixos pronunciats i contundents.[3] Es va crear a finals de la dècada dels '60 i a principis dels '70, al Regne Unit i als Estats Units.[4]
  • Reggae, sorgeix durant la darrera part dels anys seixanta, de la fusió de diversos ritmes del calipso, i el jazz, blues i rock-and-roll nord-americans.
  • punk rock (sovint referit a ella simplement com punk) és un gènere de música rock anti-establishment i moviment que es desenvolupava entre 1974 i 1976 al Regne Unit, els Estats Units i Austràlia.
  • garage rock es una forma senzilla y crua de rock and roll creada per diverses bandes dels Estats Units a mitjans delsanys seixanta. Inspirats per bandes de la Invasió Británica com The Kinks o The Who, aquestos grups tocaven una variació de aquestos estils de música.
  • Cello rock és un estil de rock compost principalment per instruments de corda -com el violoncel (nomenat cello, com en l'original italià), el violí i la viola- per crear un so i textura similar al de la música rock, però format de nou diferentment pels timbres únics i els gèneres més tradicionals del cello (particularment) i altres instruments de corda utilitzats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Per una discussió de fins a quin punt rock and roll i rock són sinònims o bé si rock and roll és el primer estil o l'antecedent del rock, vegeu l'article rock
  2. Du Noyer (2003), p. 96; Weinstein (2000), pp. 11–13
  3. Definició de la música heavy metal en la web All Music Guide
  4. Weinstein (2000), p. 14

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Música rock