MDMA

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacMDMA
MDMA animation.gif
MDMA.png
Dades clíniques
Risc per l'embaràs
  • C
Via Sublingual salla
Grup farmacològic methylenedioxyphenethylamines Tradueix i amphetamines Tradueix
Dades químiques i físiques
Fórmula C11H15NO2
Massa molecular 193,25 g·mol−1
Model 3D (Jmol) Imatge interactiva
Punt d'ebullició 155 °C i 115 °C
Estat legal
R. dispensació
Dades farmacocinètiques
Metabolisme Hepàtic, CYP molt implicat
Vida mitjana La seva vida mitjana depèn de la dosi, incrementant-se amb dosis més altes, és d'aproximadament de 6 a 10 hores en dosis de 40 a 125 mg
Excreció Renal
Identificadors
Número CAS

42542-10-9 66142-89-0 69610-10-2


81262-70-6
PubChem (CID) 1615
IUPHAR/BPS 4574
DrugBank 01454
ChemSpider 1556
UNII KE1SEN21RM
KEGG C07577
ChEBI 1391
ChEMBL CHEMBL43048
Modifica les dades a Wikidata

L'MDMA o metilendioximetanfetamina, també coneguda com a èxtasi (no s'ha de confondre amb l'èxtasi líquid) és una droga psicoactiva d'origen sintètic, amb propietats estimulants que va ser sintetitzada pel doctor alemany Anton Köllisch el 24 de desembre del 1912. La seva via d'administració és oral.

El consum d'MDMA pot induir eufòria, sensació d'intimitat amb els altres i disminució de l'ansietat. Produeix una pèrdua de la timidesa, tornant a l'individu més extravertit, una sensació d'alegria absoluta i d'hiperactivitat, augment de la tensió muscular, dilatació de les pupil·les, pot causar bruxisme i una pèrdua parcial del sentiment de dolor físic. Alguns estudis mèdics han trobat alguns beneficis terapèutics moderats per certs trastorns mentals, 3 però el seu ús a llarg termini s'associa a efectes adversos, com neurotoxicitat i deteriorament cognitivo.3 4 Es desconeix si els seus potencials beneficis compensen la seva neurotoxicidad.5 6 Tot i que es pot consumir de diverses formes, la via oral és la forma més habitual.


Descoberta en 1912 per Anton Köllisch, no cobraria importància fins gairebé mig segle després, quan en la dècada de 1970 es va començar a popularitzar el seu ús com a droga recreativa i com a fàrmac en psicoteràpia. A partir de llavors, la substància es va anar il·legalitzant a nivell internacional i en l'actualitat la possessió d'MDMA està prohibida en la majoria de països del món, amb algunes excepcions per a la investigació científica i mèdica. L'any 2016, l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte va estimar que uns 20 milions de persones van consumir MDMA a tot el món almenys una vegada en l'últim any, 7 aquestes xifres són similars a les dels usuaris de cocaïna, amfetamines substituïdes i opiacis, encara que considerablement menors que les d'usuaris de cannabis.8 El consum d'èxtasi està sovint associat a l'oci, sobretot a festes nocturnes de música electrònica -com ara raves-, lluny dels seus orígens psicoterapéuticos.9


No s'ha demostrat que produeixi una dependència física, però si psicològica.

Efectes del consum de MDMA[modifica]

Els primers efectes es produeixen aproximadament 30 minuts després de prendre'n, i són:

  • Tensió mandibular
  • Boca seca
  • Sudoració
  • Eufòria i ganes de ballar
  • Desaparició del cansament

Passades unes 6 hores els efectes de l'MDMA desapareixen i es manifesten per:

  • Cansament físic i mental
  • Insomni
  • Disminució de la gana
  • Baix estat d'ànim

El Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic de Barcelona ha constatat que un consum recreatiu d'aquesta substància els caps de setmana durant dos o tres anys pot provocar un deteriorament cognitiu per a la resta de la vida. Això significa que aquests consumidors perden capacitat d'atenció i de concentració a causa d'una degeneració neuronal. A més, aquest equip de professionals ha constatat que aquestes conseqüències són irreversibles a llarg termini.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MDMA Modifica l'enllaç a Wikidata