MDMA
 | |
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Risc per l'embaràs |
|
| Via | Sublingual salla |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C11H15NO2 |
| Massa molecular | 193.25 g/mol |
| Model 3D (Jmol) | Imatge interactiva |
| Punt d'ebullició | 155 °C i 115 °C |
|
CC(NC)CC1=CC=C(OCO2)C2=C1 | |
| Estat legal | |
| R. dispensació |
|
| Dades farmacocinètiques | |
| Metabolisme | Hepàtic, CYP molt implicat |
| Vida mitjana | La seva vida mitjana depèn de la dosi, incrementant-se amb dosis més altes, és d'aproximadament de 6 a 10 hores en dosis de 40 a 125 mg |
| Excreció | Renal |
| Identificadors | |
|
1-(benzo[d][1,3]dioxol-5-il)-N-metilpropan-2-amina
| |
| Número CAS |
42542-10-9 66142-89-0 69610-10-2 81262-70-6 |
| PubChem (CID) | 1615 |
| IUPHAR/BPS | 4574 |
| DrugBank | 01454 |
| ChemSpider | 1556 |
| UNII | KE1SEN21RM |
| KEGG | C07577 |
| ChEBI | 1391 |
| ChEMBL | CHEMBL43048 |
 | |
L'MDMA o metilendioximetanfetamina, també coneguda com a èxtasi (no s'ha de confondre amb l'èxtasi líquid) és una droga psicoactiva d'origen sintètic, amb propietats estimulants que va ser sintetitzada pel doctor alemany Anton Köllisch el 24 de desembre del 1912. La seva via d'administració és oral.
No s'ha demostrat que produeixi una dependència física, però si psicològica.
Efectes del consum de MDMA[modifica]
Els primers efectes es produeixen aproximadament 30 minuts després de prendre'n, i són:
- Tensió mandibular
- Boca seca
- Sudoració
- Eufòria i ganes de ballar
- Desaparició del cansament
Passades unes 6 hores els efectes de l'MDMA desapareixen i es manifesten per:
- Cansament físic i mental
- Insomni
- Disminució de la gana
- Baix estat d'ànim
El Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic de Barcelona ha constatat que un consum recreatiu d'aquesta substància els caps de setmana durant dos o tres anys pot provocar un deteriorament cognitiu per a la resta de la vida. Això significa que aquests consumidors perden capacitat d'atenció i de concentració a causa d'una degeneració neuronal. A més, aquest equip de professionals ha constatat que aquestes conseqüències són irreversibles a llarg termini.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Èxtasi i deteriorament cognitiu Hospital Clínic de Barcelona, 18 de febrer de 2008
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MDMA |
