Mab (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Mab
El cercle indica la ubicació de Mab
Descobriment
Descobert per Mark R. Showalter i Jack J. Lissauer
Data de descobriment 25 d'agost del 2003
Semieix major 97.736 km
Excentricitat 0,0025
Període orbital 0,923 d
Inclinació 0,1335° respecte a l'equador d'Urà
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Radi mitjà ~24 ;km[1]
Àrea de superfície ~1.900 km2
Volum ~8.000 km3
Massa ~1×1016 kg
Densitat mitjana ~1,3 g/cm³
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,0044 m/s²
Velocitat d'escapament ~0,011 km/s
Període de rotació zero (síncrona)
Obliqüitat 0
Albedo 0,103 (assumit)
Temperatura ~63 K
Magnitud aparent 14,5[2]

Mab, també conegut com Urà XXVI (designació provisional S/2003 U 1), és un satèl·lit natural interior d'Urà. Va ser descobert per Mark R. Showalter i Jack J. Lissauer el 2003 mitjançant el Telescopi Espacial Hubble.[3] Va ser anomenat en honor de la Reina Mab, una reina del folklore anglès que surt a l'obra de teatre de William Shakespeare Romeu i Julieta.[4]

Com que la lluna és petita i fosca no va ser vista en les imatges preses per la Voyager 2 durant el seu vol prop d'Urà del 1986. De totes maneres, és més brillant que una altra lluna, Perdita, que va ser descoberta en fotos de la Voyager el 1997. Això va dur als científics a revisar les fotos antigues i Mab va ser finalment retrobat.[1]

No es coneix exactament la mida de Mab. Si fos tan fosc com Puck tindria uns 24 km de diàmetre; per altra banda, si fos tan brillant com la seva veïna Miranda, seria més petit que Cupido i comparable amb els petits satèl·lits exteriors.[1]

Mab està extremament pertorbat, tot i que l'origen de la pertorbació no és clar.[1]

Mab orbita a la mateixa distància d'Urà que l'Anell μ, i està prop de tenir la mida òptima per ser un productor de pols.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Showalter, Mark R.; Lissauer, Jack J. «The Second Ring-Moon System of Uranus: Discovery and Dynamics». Science Express, 311, 5763, 22 desembre del 2005, pàg. 973. DOI: 10.1126/science.1122882. PMID: 16373533.
  2. «Classic Satellites of the Solar System». Observatorio ARVAL. [Consulta: 28 setembre del 2007].
  3. Showalter, M. R.; Lissauer, J. J. «IAU Circular No. 8209», 25 setembre del 2003. [Consulta: 5 agost 2006].
  4. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 5 agost del 2006].
  5. Laura Layton. «Uranus' second ring-moon system». Astronomy Magazine, 28 desembre del 2005. [Consulta: 10 maig del 2008].

Enllaços externs[modifica]