Mabre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMabre
Lithognathus mormyrus Modifica el valor a Wikidata
Mormora.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN170160 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereLithognathus
EspècieLithognathus mormyrus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims

El mabre, marbre o mabret, i mabritjol quan és jove (Lithognathus mormyrus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[2][3]

Morfologia[modifica]

  • Pot arribar als 55 cm de llargària total.
  • El cos és ovalat i comprimit lateralment.
  • El cap és gros i allargat amb el morro agut.
  • Les mandíbules són protràctils i tenen els llavis gruixats.
  • dents incisives i molars.
  • Els ulls són petits.
  • Té una aleta dorsal. Les pectorals són curtes. L'anal és curta i petita. La caudal és escotada.
  • És de color gris platejat amb reflexos daurats.
  • Té 10-13 línies verticals negres, alternant-se una llarga amb una curta.[4][5]

Reproducció[modifica]

És hermafrodita proteràndric. La maduresa sexual arriba als 2 anys (15 cm). Es reprodueix a principi d'estiu.[6]

Alimentació[modifica]

Menja animals bentònics de sorra i de fang, especialment cucs, mol·luscs i petits crustacis.[7]

Hàbitat[modifica]

Viu al litoral sorrenc o fangós fins als 20 m. També apareix a les vaires (clariana de sorra a la praderia de Posidonia). És eurihalí, resisteix elevades concentracions salines i pot trobar-se a aigües salabroses.[8]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica, Estret de Gibraltar, Mediterrània, Mar Negra i Mar d'Azov fins al Cap de Bona Esperança i el Canal de Moçambic, incloent-hi les Illes Canàries i Cap Verd però absent a l'Arxipèlag de Madeira) i a l'Oceà Índic occidental (Mar Roig i des del sud de Moçambic fins al Cap de Bona Esperança, però és absent de les costes de l'Àfrica Oriental de clima tropical).[4]

Costums[modifica]

És una espècie gregària que forma grups molt nombrosos en el cas dels juvenils. Quan són adults es tornen més solitaris.[7]

Interès pesquer i gastronòmic[modifica]

És un peix de carn excel·lent que es ven fresc o assecat al sol i es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls i esportivament amb canya i volantí a prop de la costa.[9][8]

Referències[modifica]

  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 FishBase (anglès)
  5. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 182.
  6. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. Planes 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
  7. 7,0 7,1 FishBase (anglès)
  8. 8,0 8,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 182.
  9. Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1986. Sparidae. Planes 580-594. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín, Alemanya.

Enllaços externs[modifica]