Macàon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Macàon atenent Menelau. Fuente: Wellcome's Medical Diary

A la mitologia grega, Macàon fou un heroi, fill d'Asclepi i de Lampècia (altres genealogies li atribueixen mares diferents). Casat amb Anticlea, fou pare de Gorgas i de Nicòmac.

Va regnar al costat del seu germà Podaliri sobre tres ciutats de Tessàlia (o la possible Messènia). Anà a la guerra de Troia, on es distingí com a metge del bàndol grec. Entre altres fets, se li atribueix la curació de Menelau i de Filoctetes. Fou mort per Eurípil.

Poders[modifica | modifica el codi]

Tenia el do, que havia rebut del seu pare, de guarir les ferides, fins a les més greus. Va guarir Menelau, que havia estat ferit per una fletxa de Pàndar,[1] i Filoctetes, que tenia una ferida ulcerada que s'havia causat en ferir-se accidentalment per una fletxa d'Hèracles feia deu anys.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser un pretendent d'Helena, per la qual cosa va participar en l'expedició contra Troia capitanejant al costat del seu germà Podaliri trenta naus provinents de Tricca, Ecalia i Éurito.[2]

Durant una de les batalles va ser ferit a l'esquena per una fletxa de Paris de Troia i rescatat per Nèstor.[3] Com relata Quint de Esmirna als seus Posthomèriques, Macàon va ser mort per Eurípil, fill de Tèlef, en el transcurs d'una batalla anterior al saqueig de Troia.[4] Fet, aquest, que entra en contradicció amb l'Eneida de Virgili, on s'exposa que Macàon va entrar a la ciutat dintre del Cavall de Troia.[5] Les seves cendres van ser dutes per Nèstor a un santuari de Gerenia on els malalts buscaven curar-se.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Homer, Ilíada iv.193
  2. Homer, Ilíada ii.731
  3. Homer, Ilíada xi.511
  4. Quint de Esmirna, Posthoméricas xi
  5. Virgili, Eneida ii.262

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macàon
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 141.