Macari d'Alexandria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Macari d'Alexandria,
Macari el Polític, o
Macari el Jove
Deir as Suriani.jpg
Monestir de Scetes, al desert de Nítria
Biografia
NaixementΜακάδριος Ἀλεξανδρεύς(Makárdrios)
ca. 293
Alexandria (província romana d'Egipte)
Mort395
Actual Wadi El Natrun (Egipte)
Activitat
OcupacióMonjo modifica
anacoreta
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa Copta, Església Ortodoxa Grega, Església Anglicana
CanonitzacióAntiga
Festivitat2 de gener (occident); 19 de gener (orient); 6 Pashons (coptes, l'1 de maig)
IconografiaVell, amb una gran barba

Macari d'Alexandria (Macarius, Μακάδριος Ἀλεξανδρεύς) també Macari Polític (Μακάδριος Πολιτικός) o Macari el Jove (Alexandria, ca. 293 - Desert de Nítria, 395) fou un eclesiàstic egipci. És venerat com a sant a tota la cristiandat. No s'ha de confondre amb Macari d'Alexandria el Prevere, personatge esmentat per Sòcrates i Sozomen, i acusat de violència sacrílega contra Isquires.

Biografia[modifica]

La seva vida és narrada per Pal·ladi, que va viure amb ell durant tres anys, si bé se centra en els seus miracles més que en la vida ordinària.

Era nadiu d'Alexandria d'una família de comerciants, però va deixar el comerç per dedicar-se a la vida monàstica. En quin moment va abraçar la vida en solitari, i per quant de temps, és desconegut. Va viure al desert de Wadi El Natrum on els solitaris eren anomenats cel·les (de cellae o cellulae, les seves residències); potser va arribar a arquimandrita de Nítria però la inscripció que ho deixa entendre és dubtosa. També visqué als monestirs de Scetes i Nítria. Va tenir fins a quatre cel·les: a Nítria, Kellia, Scetes i "al sud-oest". Pal·ladi diu que va ésser admès, d'incògnit, al monestir de Tabenna, on hi havia Pacomi de Tabenna, fins que el seu rigor ascètic el va delatar i Pacomi li demanà que marxés perquè els altres monjos es desencoratjaven en veure que no podien fer el mateix que Macari.

Fou amic i possiblement deixeble de Sant Antoni i company de Macari Major; dels miracles que explica Pal·ladi cap és extraordinari. Molt auster, va portar a l'extrem la seva ascesi: havent sentit que els monjos de Tabenna no menjaven res cuinat a la quaresma, ell passà set anys menjant només llegums crus i llenties remullades.

Fou desterrat com a ortodox durant el govern del patriarca Luci, arrià, juntament amb Macari Major i altres solitaris egipcis, que es van establir a una illa rodejada de maresmes, fins llavors només habitada per pagans.

Va morir vers el 393, molt vell, segurament prop dels cent anys. Declarat sant, és commemorat pels grecs el 19 de gener i pels llatins el 2 de gener.

Obres[modifica]

Se li atribueixen les següents obres:

  • I. Regula S. Macarii qui habuit sub Ordinatione sua quinque Millia Monachorum
  • II. Epistola B. Macarii data ad Monachos
  • III. Τοῦ ἁγίου Μακαριου τοῦ Ἀλεξανδρέως λόγος περὶ ἐξόδου ψυχῆς δικαίων καὶ ἁμαρτωλῶν: τὸ πῶς χωρίζονρται ἐκ τοῦ σώματος, καὶ πῶς εἰσιν, Sancti Macarii Alexandrini Sermo de Exitu Animae Justorum et Peccatorum: quotmodo separantur a Corpore, et in quo Statu manent

Tradició catalana de Sant Macari Aventí[modifica]

Segons narra Joan Amades,[1] el 2 de gener se celebrava el dia d'un sant fictici, Macari Aventí, format a partir de tradicions llegendàries vinculades al nom de Macari. Segons aquestes tradicions, Macari era pagès i va inventar la fanga, que va facilitar el conreu de la terra, raó per la qual era venerat pels pagesos de l'Empordà. Després es va fer pastisser i es convertí en el primer fideuer, ja que va inventar una pasta de fideus gruixuts que s'anomenaren macaris i després macarrons. Per això els fideuers el tenien per patró, com també els passamaners.

Finalment va abraçar la religió, fent vida eremítica al desert. Una nit va tenir una visió en la que la Mort demanava comptes a tothom, independentment de la seva classe social. Aquesta visió, difosa en pintures i estampes, fou anomenada dansa macària, que derivà en la coneguda dansa macabra o de la mort.

Iconografia[modifica]

Se'l representa vestit amb un hàbit negre com el dels monjos benedictins i portant un bàcul o crossa abacial, tot i que no va ser mai abat. Pot portar, així mateix, un llibre i tenir un petit dimoniet als peus (fent referència als seus poders contra el maligne)

Obresː

  • Algunes vegades s'ha identificat amb sant Macari un dels personatges de la predel·la del Retaule del Conestable, de Jaume Huguet, encara que habitualment es creu que es tracta de sant Benet.
  • Retaule atribuït a Pere Garcia de Benavarri, procedent de l'església de Sant Serni de Vall-llebrerola, finals del segle XV (Museu de Lleida) 

Bibliografia[modifica]

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.

Notes[modifica]

  1. J. Amades. Costumari català. v. 1, p. 393-394.