Macario Sakay

De Viquipèdia
Infotaula de personaMacario Sakay
Macario Sacay.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1870 Modifica el valor a Wikidata
Tondo (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1907 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Manila (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementeri del Nord de Manila Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitKatipunan Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

Macario Sakay y de León (Manila, 1870 - 13 de setembre de 1907) va ser un general filipí membre de la Katipunan que durant l'Ocupació estatunidenca de Filipines va defensar el dret a la lliure determinació. President de la República Tagala i combatent en la Guerra filipino-estatunidenca, va ser capturat i assassinat per les forces estatunidenques.

Biografia[modifica]

El president Macario Sakay i els seus oficials.

Macario Sácay va néixer al carrer Tabora, en el districte de Tondo de la ciutat de Manila (capital de Filipines). Va treballar com a aprenent en un taller, com a sastre i també com a actor.[1]

En 1894 es va incorporar al moviment Katipunan, lluitant al costat d'Andrés Bonifacio en la Revolució filipina contra els espanyols. En 1899, va continuar la lluita per la independència de Filipines, però aquesta vegada contra els Estats Units.

Al principi de la guerra filipino-estatunidenca, va ser empresonat per «activitats sedicioses», i posteriorment posat en llibertat com a part d'una amnistia.[2]

Resistència[modifica]

Bandera usada pels patriotes revolucionaris filipins. Des de la invasió estatunidenca, a Filipines l'idioma oficial va ser l'anglès.

La República va estar oficialment activa fins a la captura i arrest del president Emilio Aguinaldo per les tropes estatunidenques el 23 de març de 1901 en Palanán (província de Isabela).

Sakay, un veterà membre del Katipunan, va establir la República Tagala a les muntanyes de Dimasalang (avui, la província de Rizal). Francisco Carreón va ocupar la presidència de la república amb el títol de «vicepresident».[3]

El govern de la segona època (1902-1906) estava format per líders independentistes en contra l'ocupació estatunidenca. Eren:

Posició Nom
President Macario Sakay
Vicepresident Francisco Carreón
Ministre de Guerra Domingo Moriones
Ministre del Govern Alejandro Santiago
Ministre d'Estat Nicolás Rivera

A l'abril de 1904, Sakay va publicar un manifest declarant el dret filipí a la lliure determinació, en un moment en el qual el suport a la independència era considerat un crim per les forces d'ocupació estatunidenques.[4]

Caiguda[modifica]

Després d'aquest cop, la Primera República va quedar escapçada. Llavors Sakay va assumir la presidència, continuant la resistència fins a 1906. El «governador» estatunidenc va enganyar Macario Sakay i els seus guerrillers, afirmant que els concedirien una amnistia si es lliuraven.[5] El 14 de juliol de 1906, Sakay i els seus homes es van lliurar, no obstant això van ser jutjats com a bandits i sediciosos. El president va dir davant els seus captors:

« (castellà) La muerte nos llegará a todos tarde o temprano, así que me presentaré con calma ante el Señor Todopoderoso. Pero quiero decirles que no somos bandidos ni ladrones, como nos han acusado los americanos, sino miembros de la fuerza revolucionaria que defendió a nuestra madre patria, las Filipinas. ¡Viva la democracia y ojalá nuestra independencia renazca en el futuro! ¡Viva Filipinas! (català) La mort ens arribarà a tothom tard o d'hora, així que em presentaré amb calma davant del Senyor Totpoderós. Però vull dir-los que no som bandits ni lladres, com ens han acusat els americans, sinó membre de la força revolucionària que va defensar la nostra mare pàtria, les Filipines. Visca la democràcia i tant de bo la nostra independència reneixi en el futur! Visca Filipines! »
— Macario Sácay[6][7]

Sakay va ser penjat juntament amb els seus líders el 13 de setembre de 1907, a 36 anys d'edat.[8]

Referències[modifica]

  1. Kabigting Abad, Antonio. General Macario L. Sakay: was he a bandit or a patriot?. J. B. Feliciano and Sons Printers-Publishers, 1955. 
  2. C. Duka. Struggle for freedom' 2008 Ed.. Rex Bookstore, Inc., 2008, p. 200. ISBN 978-971-23-5045-0. 
  3. Kabigting Abad, Antonio (1955). General Macario L. Sakay: was he a bandit or a patriot?. J. B. Feliciano and Sons Printers-Publishers, 1955.
  4. Flores, Paul (1995). Macario Sakay: tulisán or patriot?. Philippine History Group of Los Angeles.
  5. Resolution No. 121, Philippine Senate.
  6. Constantino, Renato (1981). The Philippines: a past revisited. Renato Constantino, pág. 267. ISBN 978-971-8958-00-1.
  7. Pomeroy, William J. (1992). The Philippines: colonialism, collaboration, and resistance. International Publishers Co., pág. 50. ISBN 978-0-7178-0692-8.
  8. Resolution No. 623, Philippine Senate.