Machaeropterus
 manaquí d'ales blanques  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Pipridae |
| Gènere | Machaeropterus Bonaparte, 1854 |
.svg){kind=icon}
Machaeropterus és un gènere d'ocells de la família dels píprids (Pipridae). Agrupa a espècies natives d'Amèrica del Sud on es distribueixen des del nord del continent, (Veneçuela, Colòmbia, Equador), fins al nord de Bolívia, est del Perú, centre oest i costa sud-est del Brasil.[1]
Descripció
[modifica]Els ocells d'aquest gènere són petits píprids mesurant entre 9 i 9,5 cm de longitud, els mascles amb notable patró estriat i amb cants inusuals, que habiten selves humides muntanes. Són els únics píprids que presenten estriat.[2]
Taxonomia
[modifica]El complex Machaeropterus striolatus va ser considerat separat de M. regulus per Snow (2004);[3] el que va ser seguit per les principals classificacions. Aquesta separació va ser corroborada pels estudis de Lane et al. (2017),[4] i aprovada per la Proposta N° 761 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC).[5]
A la mateixa Proposta N° 761 es va reconèixer la nova espècie Machaeropterus eckelberryi, recentment descrita per a la ciència el 2017 en el mateix treball de Lane et al. (2017), restringida a una petita zona del nord del Perú, als departaments de San Martín i Loreto.[4]
Els estudis de filogènia molecular de Tello et al (2009)[6] i McKay et al (2010),[7] van verificar l'existència de dos clades ben diferenciats dins de la família Pipridae: una subfamília anomenda Neopelminae (Tello, Moyle, Marchese & Cracraft, 2009) agrupant els manaquís més semblants als tirànids dels gèneres Neopelma i Tyranneutes; i els altres gèneres anomenats «manaquís pròpiament dits», incloent-hi el present Machaeropterus, en un clade monofilètic Piprinae (Rafinesque, 1815). Això va ser plenament confirmat pels amplis estudis de filogènia molecular dels passeriformes suboscines realitzats per Ohlson et al (2013).[8]
El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) adopta aquesta última divisió i seqüència lineal dels gèneres, a partir de l'aprovació de la Proposta N° 591.[9] La classificació Clements Checklist v.2017,[10] el IOC,[11] l'HBW,[12] BLI[13] i el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CB)[14] adopten integralment aquesta seqüència i divisió.
El nom genèric Machaeropterus es compon de les paraules del grec antic «μαχαιρα (makhaira)» que significa “ganivet”, “daga”, i «πτερος (pteros)» que significa “d'ales”.[15]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per cinc espècies:[11]
- Machaeropterus deliciosus - manaquí alablanc.
- Machaeropterus regulus - manaquí estriat oriental.
- Machaeropterus striolatus - manaquí estriat occidental.
- Machaeropterus eckelberryi - manaquí pintat.
- Machaeropterus pyrocephalus - manaquí cap de foc.
Referències
[modifica]- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 494-495, làmines 65(1-3). ISBN 978-0-292-71748-0 [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ Snow, D.W. Family Pipridae (manakins) - Cotingas to pipits and wagtails. vol. 9. Barcelona: Lynx Edicions, 2004, p. 110-169 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-69-6.
- ↑ 4,0 4,1 Lane, Daniel F.; Kratter, Andrew W.; O’Neill, John P. «A new species of manakin (Aves: Pipridae; Machaeropterus) from Peru with a taxonomic reassessment of the Striped Manakin (M. regulus) complex». Zootaxa, 4320, 2, 15-09-2017. DOI: 10.11646/zootaxa.4320.2.11. ISSN: 1175-5334.
- ↑ «Proposal 761: Change species limits within Machaeropterus regulus including recognizing newly described Machaeropterus eckelberryi». South American Committee. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ Tello, Jose G.; Moyle, Robert G.; Marchese, Daniel J.; Cracraft, Joel «Phylogeny and phylogenetic classification of the tyrant flycatchers, cotingas, manakins, and their allies (Aves: Tyrannides)» (en anglès). Cladistics, 25, 5, 10-2009, pàg. 429–467. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00254.x. ISSN: 0748-3007.
- ↑ McKay, Bailey D.; Barker, F. Keith; Mays, Herman L.; Doucet, Stéphanie M.; Hill, Geoffrey E. «A molecular phylogenetic hypothesis for the manakins (Aves: Pipridae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 55, 2, 5-2010, pàg. 733–737. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.02.024.
- ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1. ISSN: 1175-5334.
- ↑ «Proposal 591: Revise the classification of the Pipridae». South American Classification Committee. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ «2017 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ 11,0 11,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ «Machaeropterus» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, pàg. 90–298. ISSN: 2178-7875.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 235. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 7 abril 2025].
