Machiguenga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaMachiguenga
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius6.200 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de Cusco, Departament de Madre de Dios i Departament d'Ucayali Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües arawak
llengües arawak meridionals
llengües campa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mcb Modifica el valor a Wikidata
Glottologmats1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemcb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO731 Modifica el valor a Wikidata
IETFmcb Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3022 Modifica el valor a Wikidata

El machiguenga o matsiguenga és una llengua arawak nativa de la selva amazònica del centre i sud del Perú pels matsigenka. En l'actualitat es calcula que prop de 13.000 persones pertanyen a aquest grup ètnic i, almenys 6.200 parlen la llengua. La major concentració està en la conca del riu Urubamba, al departament del Cusco, i una petita quantitat, en la conca del Manu, en el departament Madre de Dios.[1]

Característiques[modifica]

És una llengua polisintètica amb morfologia aglutinant. Alguns lingüistes la consideren gairebé exclusivament de caràcter nucli-marcador (head-marking). Els marcadors verbals de persona són arguments; tanmateix, no es pot afirmar que, per això, sigui un idioma de tipus argumento pronominal, perquè els marcadors de persona no són obligatoris, i és possible reemplaçar-los amb una frase nominal referencial.

Localització[modifica]

El machiguenga es parla en la conca del Urubamba i de l'Alto Madre de Dios. Es reconeixen tres varietats dialectals: Manu, Alt Urubamba, Baix Urubamba, completament intercomprensibles, encara que no completament estudiades. Fins al segle passat, la frontera ètnica entre quítxues i matsiguengas pel Urubamba era el poblat de Illapani. En l'actualitat, la presència de colons d'origen quítxua, ha avançat cap al nord; però no ha fet retrocedir poblacions tradicionals com Chirumbia i Koribeni, que són les comunitats més al sud en el territori matsiguenga. Pel Baix Urubamba, els matsiguenga van tenir per veïns als yine del Sepahua. Tal és el seu territori actual.

Existeixen gramàtiques i diccionaris preparats per SIL International una molt bona gramàtica de caràcter històric, de Fra José Pío Aza (primera edició, 1924; edició crítica, 2004), i un diccionari del mateix autor, amb una edició única de 1923, raríssima.[2] Hi ha també nous testaments, transcripcions de la tradició oral i manuals d'alfabetització. Encara que recentment s'ha volgut establir un alfabet de tall més fonològic, les persones de major edat empren l'alfabet ILV.

Referències[modifica]

  1. Machiguenga a ethnologue.com
  2. Estudio sobre la lengua machiguenga. By Fray José Pío Aza O.P. Edición, introducción y notas by, Guillermo Lorenzo González. Pamplona: Ediciones Eunate, 2005. Pp. xlvii + 206

Enllaços externs[modifica]