Macroom

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMacroom
Maigh Chromtha
Macroom 04.jpg
Macroom

Localització
 51° 54′ 16″ N, 8° 57′ 25″ O / 51.904354°N,8.956947°O / 51.904354; -8.956947
EstatRepública d'Irlanda
ProvínciaMunster
Comtatcomtat de Cork
Població
Total 3879 hab. (2011)
• Densitat 180 hab/km²
Geografia
Superfície 21,55 km²
Altitud 1 m
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica les dades a Wikidata

Macroom (en irlandès Maigh Chromtha o "planada torta") és una ciutat d'Irlanda, al comtat de Cork, a la província de Munster. Es troba als marges del riu Sullane i un kilòmetre i mig al sud es troba la reserva natural de Gearagh, força important per la seva diversitat biològica.

Història[modifica]

El territori és ple de dolmens, cercles de pedra i fiadh fulacht i durant l'època precristiana hi tenien lloc convencions bàrdiques dels druides de Munster.[1]

Les primeres referències de la ciutat daten del segle VI quan la vila era coneguda com a Achad Dorbchon i formava part del regne de Muscraighe Mitine.[2] Aleshores el clan dominant a Munster era la dinastia Eóganachta, mentre que la tribu dels Uí Floinn era el clan local predominant, que construí una fortificació a Achad Dorbchon per substituir Raithleann com a capital de Muskerry.

El reialme fou envaït per Murcheatach Uí Briain i Richard de Cogan en 1201 i 1207 respectivament, però finalment fou la família MacCarthy, qui ocupà el castell fins a final del segle XVII. En el segle XIV Achad Dorbchon fou acceptada com a capital de la baronia de Muskerry i esdevingué un important centre comercial i religiós.[3]

La ciutat començà a créixer durant el segle XVI arran de l'augment dels molins. Això va fer que el 1620 els MacCarthy organitzessin fires i mercats al voltant del castell i encoratjaren la colonització per tal de fomentar l'agricultura i les tècniques industrials a l'àrea, de tal manera que a mitjan segle XVII un terç de la població de Macroom eren colons anglesos.[4] Les famílies protestants introduïren la indústria de la mantega, el conreu intensiu i noves tècniques agràries.

Cap al 1650 va tenir lloc la batalla de Macroom com a part de la conquesta d'Irlanda per Oliver Cromwell. El bisbe Boetius McEgan defensà el castell contra les forces angleses, però fou fet presoner i penjat a Carrigadrohid.[5]

Cap al 1750 la ciutat tenia 134 edificis i 300 famílies, en una proporció entre catòlics i protestants de sis a un. El castell passaria a ser propietat de l'almirall sir William Penn, pare de William Penn, que hi va passar la seva infantesa. En honor seu, l'estat de Pennsilvània en va rebre el nom.

Durant la guerra angloirlandesa (1919-1921) Macroom fou la base a Cork de la Divisió Auxiliar Britànica. El 1920 hi ocorregué l'emboscada de Kilmichael en què 17 auxiliars van morir a la carretera entre Macroom i Dunmanway en un enfrontament amb l'IRA local dirigit per Tom Barry. El maig de 1922, entre la signatura del Tractat Angloirlandès i la Guerra Civil Irlandesa, quatre soldats foren segrestats i executats.[6] El castell de Macroom fou cremat fins a cinc vegades, l'última el 18 d'agost de 1922 després de l'evacuació de les tropes auxiliars britàniques de la vila. Les forces antitractat, dirigides per Erskine Childers i Frank O'Connor s'havien retirat de Cork a Macroom i cremaren el castell abans de deixar la vila. Mícheál Ó Coileáin fou assassinat el 1922 ien una emboscada vora Béal na Bláth.

El 1924 el castell i les possessions foren lliurades a la vila per Lady Ardilaun, una descendent dels caps McCarthy i vídua de Lord Ardilaun.

Galeria d'imatges[modifica]

Lectures[modifica]

  • Hart, Peter M. The I.R.A. and Its Enemies: Violence and Community in Cork, 1916-1923. Oxford: Clarendon Press, 1999
  • Ring, Denis Paul. A Historical Geography of Macroom C.500-1995. Castle House Publications, 1995.

Referències[modifica]

  1. "History of Macroom". apieceofireland.com. Consultat el 19 de març de 2007.
  2. Ring, 31
  3. Ring, 80
  4. Ring, 105
  5. "Macroom Castle". Failte Ireland, 2004. Consultat el 19 de març de 2007.
  6. Debate on soldiers' disappearance, July 1922

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macroom Modifica l'enllaç a Wikidata