Macrosfènids
Macrosphenidae  | |
|---|---|
 Sylvietta whytii | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Macrosphenidae Wolters, 1983 |
.svg){kind=icon}
Els macrosfènids (Macrosphenidae) són una família recentment creada d'ocells de l'ordre dels passeriformes, que tradicionalment eren incloses a la família dels sílvids (Sylviidae), coneguts com tallarols africans.
Descripció
[modifica]Els tallarols africans varien en mida des dels més petits, que mesuren 8 cm de llargada i pesen tan sols 6,5 g fins a l'herbera del Cap, que mesura entre 19 i 23 cm de llargada i l'herbera bigotuda que pesa entre 29 i 40 g. Hi ha una diferència considerable en l'aspecte entre els gèneres; per exemple, els dos tallarols herba i el matoller de Victorin tenen cues llargues i graduades, mentre que els crombecs (Sylvietta) les tenen que amb prou feines s'estenen més enllà de les cobertores caudals i les ales plegades.[1]
Distribució i hàbitat
[modifica]Els tallarols africans habiten en una varietat d'hàbitats a l'Àfrica subsahariana. Aquests van des de la selva tropical primària fins els límits del bosc i els hàbitats de boscos oberts pels becudets (Macrosphenus), la sabana boscosa fins a matolls àrids i boscos els crombecs, zones rocoses àrides de tarteres i prats per al roqueret de Damara, i prats per a l'herbera bigotuda i l'herbera del Cap. La família és majoritàriament no migratòria, tot i que l'herbera bigotuda i el crombec septentrional fan alguns moviments localitzats a l'Àfrica occidental relacionats amb l'estació de pluges.[1]
Comportament
[modifica]Els tallarols africans són insectívors i cacen diverses varietats d'insectes. Els becudets (Macrosphenus) i els crombecs (Sylvietta) s'alimenten a la capçada i als arbustos, sigui sols o en parelles i de vegades en grups petits, mentre que les altres espècies són més terrestres en els seus hàbits. Quan dues espècies coexisteixen, com el crombec cara-roig i el crombec becllarg en zones de la seva àrea de distribució, es produeix una partició de nínxols, amb una espècie alimentant-se a la capçada i l'altra espècie alimentant-se més avall als arbustos i arbres. S'ha comprovat que algunes espècies de crombecs i becudets s'uneixen a grups d'alimentació d'espècies mixtes.[1]
La cria és estacional i normalment coincideix amb el final de l'estació seca i el començament de l'estació de pluges; en espècies amb grans àrees de distribució, això pot conduir a una variació considerable pel que fa al moment exacte. No hi ha informació sobre moltes espècies, però per a les que s'han estudiat, els tallarols africans són territorials i monògams. El disseny del niu varia dins de la família; els crombecs construeixen nius profunds en forma de butxaca suspesos d'una branca; mentre que el matoller de Victorin, l'herbera del Cap i l'herbera bigotiuda construeixen nius en forma de copa i teixits d'herba.[1]
Taxonomia
[modifica]El nom de la família (com a subfamília Macrospheninae) va ser introduït per l'ornitòleg alemany Hans Wolters el 1983, però no es va definir formalment fins al 2012.[2][3][4]
La majoria de les espècies es van classificar en la família dels tallarols del Vell Món (Sylviidae), tot i que una espècie, el roqueret de Damara es va classificar en la família Timaliidae. Una sèrie d'estudis moleculars dels tallarols del Vell Món i altres famílies d'ocells de la superfamília Sylvioidea (que inclou les aloses, les orenetes i les mallerengues[5]) va trobar que els tallarols africans no formaven part de Sylviidae, sinó que eren una branca primerenca (basal) de tot el clade Sylvioidea.[6][7] Algunes autoritats taxonòmiques situen aquí tota la família dels hílids (Hyliidae).
La filogènia en l'àmbit de gènere que es mostra a continuació es basa en un estudi genètic de Silke Fregin et al. que es va publicar el 2012. El roqueret de Damara (Achaetops pycnopygius) no es va incloure en l'estudi:[4]
| Macrosphenidae |
| ||||||||||||||||||||||||
Llista de gèneres
[modifica]La família conté divuit espècies dividides en sis gèneres. Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 13.1, 2023), aquesta família conté 6 gèneres amb 18 espècies:[8]
- Gènere Melocichla, amb una espècie: herbera bigotuda (Melocichla mentalis).
- Gènere Sphenoeacus, amb una espècie: herbera del Cap (Sphenoeacus afer).
- Gènere Achaetops, amb una espècie: roqueret de Damara (Achaetops pycnopygius).
- Gènere Macrosphenus, amb 5 espècies.
- Gènere Sylvietta, amb 9 espècies.
- Gènere Cryptillas, amb una espècie: matoller de Victorin (Cryptillas victorini).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hoyo, Josep del; Elliott, Andrew; Sargatal, Jordi; Christie, David A.; Bock, Walter Joseph Family Sylviidae (Old World Warblers). vol.11. Barcelona: Lynx edicions, 2006 (Handbook of the birds of the world). ISBN 978-84-96553-06-4.
- ↑ Wolters, Hans Edmund. Die Vögel Europas im System der Vögel: eine Übersicht. Frankfurt am Main: Biotropic-Verl, 1983. ISBN 978-3-922465-04-1.
- ↑ Bock, Walter J. «History and Nomenclature of Avian Family-Group Names» p. 152, 265. Bulletin of the American Museum of Natural History, 1994. [Consulta: 30 abril 2025].
- ↑ 4,0 4,1 Fregin, Silke; Haase, Martin; Olsson, Urban; Alström, Per «New insights into family relationships within the avian superfamily Sylvioidea (Passeriformes) based on seven molecular markers» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 12, 1, 2012, pàg. 157. DOI: 10.1186/1471-2148-12-157. ISSN: 1471-2148. PMC: 3462691. PMID: 22920688.
- ↑ «Mallerenga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 abril 2025].(català)
- ↑ Beresford, P; Barker, F.K; Ryan, P.G; Crowe, T.M «African endemics span the tree of songbirds (Passeri): molecular systematics of several evolutionary ‘enigmas’» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 272, 1565, 22-04-2005, pàg. 849–858. DOI: 10.1098/rspb.2004.2997. ISSN: 0962-8452. PMC: 1599865. PMID: 15888418.
- ↑ Johansson, Ulf S.; Fjeldså, Jon; Bowie, Rauri C.K. «Phylogenetic relationships within Passerida (Aves: Passeriformes): A review and a new molecular phylogeny based on three nuclear intron markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 48, 3, 9-2008, pàg. 858–876. DOI: 10.1016/j.ympev.2008.05.029.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Cupwings, crombecs, cettiid bush warblers, Streaked Scrub Warbler, yellow flycatchers, hylias – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 30 abril 2025].
