Madame Butterfly
Aparença
| M. Butterfly | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | David Cronenberg |
| Protagonistes | Jeremy Irons John Lone Barbara Sukowa Ian Richardson |
| Director artístic | Carol Spier |
| Producció | Gabriella Martinelli |
| Guió | David Henry Hwang |
| Música | Howard Shore |
| Fotografia | Peter Suschitzky |
| Muntatge | Ronald Sanders |
| Productora | The Geffen Film Company |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1993 |
| Durada | 101 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català | |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | M. Butterfly (en) |
| Gènere | Drama |
| Tema | Bernard Boursicot, Shi Pei Pu i Madama Butterfly |
| Lloc de la narració | Pequín |
Madame Butterfly (títol original: M. Butterfly) és una pel·lícula estatunidenca del director canadenc David Cronenberg, estrenada el 1993. Ha eatat doblada al català[1]
Argument
[modifica]Segons l'obra de David Henry Hwang. El 1964, un comptable a l'ambaixada de França a la Xina (Rene Gallimard) s'enamora d'una diva (Song Liling) que, molts anys més tard, es revelarà ser un home. La història, treta d'un autèntic fet, és completament fundada en l'ambigüitat i l'ambivalència, tant psicològica com anatòmica.[2]
Repartiment
[modifica]- Jeremy Irons: René Gallimard
- John Lone: Song Liling
- Barbara Sukowa: Jeanne Gallimard
- Ian Richardson: l'ambaixador Toulon
- Annabel Leventon: Sra. Baden
- Shizuko Hoshi: Comrade Chin
- Richard Mcmillan: un col·lega de l'ambaixada
- Vernon Dobtcheff: l'agent Etancelin
- David Hemblen: un agent d'informació
- Damir Andrei: un agent d'informació
- Antony Parr: un agent d'informació
- Margaret Ma: la cantant
- Tristram Jellinek: l'advocat de la defensa
- Philip Mcgough: el procurador
- David Neal: el jutge
Referències
[modifica]- ↑ «Madame Butterfly». esadir.cat.
- ↑ The New York Times. Madame Butterfly (en anglès). The New York Times.