Madame Curie

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la científica, vegeu «Marie Curie».
Infotaula de pel·lículaMadame Curie
Madame-curie-1943.jpg
Fitxa
DireccióMervyn LeRoy
Protagonistes
Director artísticCedric Gibbons
ProduccióSidney Franklin
Dissenyador de produccióCedric Gibbons
GuióPaul Osborn i Paul H. Rameau adaptació del llibre d’Ève Curie
MúsicaHerbert Stothart
FotografiaJoseph Ruttenberg
MuntatgeHarold F. Kress
VestuariIrene, Irene Sharaff i Gile Steele
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1943
Durada124 min.
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre
Descripció
Basat enMadame Curie (en) Tradueix
Gènerepel·lícula biogràfica, drama i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narracióParís
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0036126 Filmaffinity: 374592 Allocine: 201220 Rottentomatoes: m/madame_curie Allmovie: v30677 TCM: 82296 TV.com: movies/madame-curie
Modifica les dades a Wikidata

Madame Curie és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mervyn LeRoy, estrenada el 1943. Mervyn LeRoy (Donetes, Sóc un fugitiu) va reemplaçar en la direcció a Albert Lewin, que anava a portar la batuta del film en un primer moment.

Argument[modifica]

Etapa de la vida de la científica polonesa Marie Curie que després de casar-se amb Pierre Curie, inicien junts experiments al seu laboratori, assolint fama mundial en aconseguir aïllar dos nous elements químics: el poloni i el radi. Va guanyar el Premi Nobel de Física el 1903 però anys després, Pierre va morir tràgicament en ser atropellat per un camió. Marie Curie va prosseguir les seves investigacions, assumint, a més, la càtedra del seu marit a la Universitat. Anys més tard va rebre el Premi Nobel de Química.[1]&pagewanted=print

Repartiment[modifica]

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. The New York Times. Madame Curie (en anglès). The New York Times.