Madina Salim

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Madina Salim era la capital musulmana d'al-Tagr al-Awsat (marca mitja), construïda sobre la Occilis romana,[1] actualment es diu Medinaceli.

La ciutat es va repoblar per Salim Ibn Waramai, un berber masmuda, reutilitzant-ne la muralla romana en ruïnes i aixecant una nova, i construint la porta de ponent. Era una posició estratègica pels omeies i al-Idrisi la descriu com una ciutat gran amb moltes cases, jardins i hortes. L'alcassaba de la vila, de doble recinte trapezoïdal amb torres semicirculars, es trobava a l'extrem occidental de la muralla romana, però avui només resten les corts per als cavalls del soterrani. Al segle IX es va començar a despoblar i estava quasi abandona quan fou restaurada pel califa Abd-ar-Rahman III (929-961), segons un testimoni citat per Ibn Idhari el 946. La reconstrucció la va fer el general Ghalib i hi van participar totes les guarnicions de la zona. Al segle X fou el lloc d'on sortien normalment les expedicions contra els cristians i quan convenia era el lloc on es replegaven. Ghalib va restar governador de la ciutat i de tota la Marca Mitjana fins a la pujada al poder d'Almansor que el va eliminar. Almansor, fugint de la derrota de la batalla de Calatañazor, va anar a morir a Madina Salim el 10 d'agost del 1002, però es desconeix la ubicació de la tomba.

Al segle XI i XII fou atacada i ocupada diverses vegades pels cristians. El 1083 la va ocupar Alfons VI de Castella, però els musulmans la van recuperar tot seguit. Fou presa per Alvar Fáñez el 1104 i recuperada novament pels musulmans; altre cop presa per Alfons I d'Aragó el 1123 amb caràcter definitiu. Fou la darrera posició musulmana en caure a la comarca. El 1129 els aragonesos la van cedir a Castella.

No s'ha de confondre amb Madinat Ibn al-Salim que és la moderna Grazalema a la província de Sevilla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Castillos de Soria