Madurès
Bhâsa Madhurâ i ꦧꦱꦩꦢꦸꦫ  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua viva i llengua natural |
| Ús | |
| Parlants nadius | 15.000.000 (2007 ) |
| Autòcton de | Java Oriental, Java, Kalimantan i Kalimantan Meridional |
| Estat | Indonèsia, Singapur, Aràbia Saudita i Malàisia |
 | |
| Coordenades | 7° 00′ S, 113° 30′ E / 7°S,113.5°E |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiosumbawanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet javanès |
| Codis | |
| ISO 639-2 | mad |
| ISO 639-3 | mad |
| Glottolog | nucl1460 |
| Ethnologue | mad |
| IETF | mad |
_(cropped).jpg)
El madurès és la llengua dels maduresos, de l'Illa de Madura i de Java oriental, a Indonèsia; també es parla a les petites i veïnes illes Kangean i illes Sapudi, com també la parlen migrants a altres parts d'Indonèsia, concretament, al creixent oriental de Java (que comprèn Pasuruan, Surabaya, Malang fins a Banyuwangi), les illes Masalembu, i fins i tot alguns a Kalimantan. El dialecte kangean pot considerar-se una llengua diferent. Tradicionalment s'escriva en el alfabet javanès, però en l'actualitat s'utilitza l'alfabet llatí i l'alfabet pegon (basat en l'alfabet àrab). El nombre de parlants, malgrat que està disminuint, es calcula entre 8 i 13 milions, cosa que la converteix en una de les llengües més parlades al país. Una variant del madurès, el Bawean, la parlen també els descendents dels baweanesos (o Boyan) a Malàisia i Singapur.
El madurès és una llengua malaiosumbawana de la família de llengües malaiopolinèsies, una branca de la família de llengües austronèsies. Per tant, tot i l'extensió geogràfica aparent, el madurès està més relacionada amb el balinès, el malai, el sasak i el sondanès, que no pas amb el javanès, la llengua més veïnada geogràficament.
Els vincles entre les llengües bali-sasak i el madurès són més evidents amb la parla "informal" (forma comuna). Hi ha algunes paraules comunes entre les llengües maduresa i filipina, així com entre el madurès i el banjar (una llengua malaia).
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]| Anterior | Central | Posterior | ||
|---|---|---|---|---|
| No arrodonida | Arrodonida | |||
| Tancada | /i/ ꦆ | /ɨ/ ꦆ | /u/ ꦈ | |
| Mitjana | /ɛ/ ꦌ | /ə/ ꦄꦼ | /ɤ/ ꦄꦼꦴ | /ɔ/ ꦎ |
| Oberta | /a/ ꦄ | |||
Consonants
[modifica]| Labial | Dental / Alveolar |
Retroflexa | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | /m/ ꦩ | /n̪/ ꦤ | /ɳ/ ꦟ | /ɲ/ ꦚ | /ŋ/ ꦔ | ||
| Oclusiva | Sorda | /p/ ꦥ | /t̪/ ꦠ | /ʈ/ ꦛ | /c/ ꦕ | /k/ ꦏ | /ʔ/ 
|
| Sonora | /b/ ꦧ | /d̪/ ꦢ | /ɖ/ ꦣ | /ɟ/ ꦗ | /ɡ/ ꦒ | ||
| Aspirada | /pʰ/ ꦧ | /t̪ʰ/ ꦢ | /ʈʰ/ ꦣ | /cʰ/ ꦗ | /kʰ/ ꦒ | ||
| Fricatiu | /s/ ꦱ | /h/ ꦲ | |||||
| Vibrant | /r/ ꦫ | ||||||
| Aproximant | central | /j/ ꦪ | /w/ ꦮ | ||||
| Lateral | /l/ ꦭ | ||||||
El madurès té més consonants que les seves llengües veïnes, ja que té consonants sordes no aspirades, sordes aspirades i sonores. Semblantment al javanès, distingeix entre oclusives dentals i alveolars (fins i tot retroflexes).[1][2]
Morfologia
[modifica]Els substantius en madurès no tenen flexió de gènere i formen el plural mitjançant reduplicació. L'ordre habitual de l'oració és subjecte–verb–objecte. La negació s'expressa amb una partícula negativa que s'anteposa al verb, a l'adjectiu o al sintagma nominal. Com en altres llengües similars, hi ha partícules negatives diferents per diferents tipus de negació.
Paraules corrents
[modifica]| Madurese | Indonesian | English |
|---|---|---|
| lalake | laki-laki | home |
| babine | perempuan | dona |
| iya | iya | sí |
| enja | tidak | no |
| aeng | air | aigua |
| are | matahari | sol |
| matah | mata | ull |
| engko | aku/saya | jo / mi |
| be'na | kamu/engkau | tu / et |
Numerals
[modifica]| Madurès | Indonesi | Català |
|---|---|---|
| settong | satu | un |
| dhue' | dua | dos |
| tello | tiga | tres |
| empa' | empat | quatre |
| lema' | lima | cinc |
| enem | enam | sis |
| petto' | tujuh | set |
| bellu' | delapan | vuit |
| sanga' | sembilan | nou |
| sapolo | sepuluh | deu |
Text d'exemple
[modifica]Article 1 de la Declaració de drets humans.
Sadajana oreng lahir mardika e sarenge drajat klaban hak-hak se dha-padha. Sadajana eparenge akal sareng nurani ban kodu areng-sareng akanca kadi taretan.
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Davies, William D. A grammar of Madurese. Berlín: De Gruyter Mouton, 2010.