Magatzem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Magatzem de mercaderies
Per a altres significats, vegeu «botiga d'autoservei».

Un magatzem és un lloc o espai físic per dipositar-hi béns i tenir-ne cura. Els magatzems són usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, transportistes, transitaris, guardamobles, duanes, particulars, etc.[1]

En un magatzem es dipositen les primeres matèries, productes semiacabats o acabats, a l'espera de transferir-los a la següent baula de la cadena de subministrament o al rebuig. Es poden també trobar embalatges, peces de recanvi, peces de manteniment... segons decisions de l'empresa. Serveix com a centre regulador del flux de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i consumidors.

Generalment són construccions grans i planes en les zones industrials, equipats amb molls de càrrega per carregar i descarregar camions, o algunes vegades són carregats directament de vies de tren, aeroports o ports marítims, així com amb material d'emmagatzematge, adaptat al producte i la seva rotació d'inventari, com prestatgeries, ponts grua, plataformes rotatòries, etc.

Material de manutenció[modifica | modifica el codi]

Sovint disposen de carretons elevadors frontals, apiladors o portapalets per operar les mercaderies dipositades en palets estandarditzats. Segons el tipus de mercaderia emmagatzemada es pot trobar màquines més específiques com a un pont grua o una grua.

Hi ha magatzems completament automatitzats, amb poc personal al seu interior. L'empresa fa l'estudi de costos entre emmagatzematge manual amb personal i el emmagatzematge amb maquinari, decidint en quina proporció li és més convenient cada tipus d'operació i tenint en compte les condicions de seguratat, de climatologia, de les hores d'operació, de si el producte a tenir cura té límits de vida útil, etc. En els magatzems totalment o parcialment automatitzats la manipulació de mercaderia es realitza amb màquines controlades per ordinadors amb el programari apropiat.

Aquest tipus de magatzems automatitzats, es poden utilitzar per a mercaderies de temperatura controlada en els quals la disponibilitat d'espai és menor a causa de l'alt cost que la refrigeració suposa per a l'empresa. També s'empren per a aquelles matèries o mercaderies que per la seva perillositat en la manipulació, o la seva elevada rotació de l'inventari rendibilitzen l'elevat cost que suposa la posada en marxa d'aquest tipus d'instal·lacions.

Els processos comuns d'un magatzem són la recepció, la col·locació a prestatgeria de paletització, la preparació de l'entrega, la tria (en anglès, picking), l'expedició (en anglès dispatching) i la gestió de l'estoc (inventaris.) Per la gestió d'un magatzem és necessari un sistema de gestió de magatzem. A les Normes ISO 9000 de Qualitat hi ha normativa per aquestos sistemes.

Evolució[modifica | modifica el codi]

La reducció dels temps entre l'oferta i la demanda o la comanda i l'entrega de productes ha originat un canvi en l'operació dels magatzems tradicionals[2]. S'ha elaborat una tècnica amb introducció gradual coneguda com sistema JIT (de l'anglès Just In Time), que és un conjunt de tècniques dissenyades a millorar l'eficiència en operacions d'un negoci que redueix el temps d'emmagatzematge de primeres, productes semielaborats i productes acabats. Un exemple és l'entrega física de productes acabats, degudament empaquetats i identificats al medi de transport (normalment camions) directament des de la darrera etaps de la cadena de producció.

Malgrat això i de l'assessorament de consultores especialitzades, la distància física entre el fabricant i el consumidor ha crescut considerablement i cal un emmagatzematge per país o per regió en una cadena de subministrament per a una gamma particular de productes. Aquestes operacions habitualment es subcontracten a empreses especialitzades en logística.

L'objectiu primordial de les empreses que introdueixen un sistema de magatzems automatitzats en la seva cadena de subministrament és la reducció de costos en espais i temps. Per a això s'utilitzen tècniques d'enginyeria i operacions enfocades sobre aspectes vitals com la gestió de la informació i la comunicació (comandes, albarans, estocs, rotacions d'inventari), localització del o dels magatzems, distribució tant interna com externa de l'espai en aquests, elecció del tipus d'estructura d'emmagatzematge adequada, gestió eficaç dels recorreguts i manipulacions dins del magatzem, optimització de l'espai de càrrega en els diferents mitjans de transport, creació de rutes de transport per reduir desplaçaments o maximitzar la càrrega transportada i disseny de sistemes de gestió i administració àgils.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Magatzem». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. James, Harrington. Mejoramiento de los procesos de la empresa. 1a (en castellà). Bogotá, Colombia: Editorial McGraw-Hill Interamericana, 1993, p. 90, 148. ISBN 958-600-168-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magatzem Modifica l'enllaç a Wikidata