Magdalena Santiago Fuentes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1873 Conca (Espanya) |
| Mort | 27 juny 1922 Madrid |
| Formació | Universitat Central Universitat de Valladolid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, professora, traductora, pedagoga, periodista |
Magdalena de Santiago-Fuentes Soto, (Conca, 7 de febrer de 1873 - Madrid, 27 de juny de 1922) va ser una professora, pedagoga, escriptora, periodista i traductora espanyola.
Va ser una figura amb una marcada sensibilitat social i una preocupació constant per la situació de la dona en el seu temps. Convençuda que l'educació era una eina clau de transformació, va intentar contribuir a l’alliberament femení mitjançant una tasca regeneracionista orientada a la renovació del sistema educatiu.[1]
Biografia
[modifica]El seu pare Eduardo Santiago Fuentes, va ser professor i periodista. En aquesta darrera faceta va treballar al diari El Constitucional de Madrid, fet que va motivar el trasllat amb la seva família des de Conca, la seva ciutat natal, a la capital de l'Estat. En morir la seva esposa, Clotilde Soto, i acompanyat de les seves dues filles, es van mudar a Logronyo, on va exercir una càtedra interina de Llatí. Més tard, van viure a Burgos, una de les ciutats on Magdalena va cursar el batxillerat.[2]
El 1890 Magdalena va iniciar els estudis de Farmàcia a la Universitat Central i va demanar el trasllat a la Facultat de Medicina de Valladolid. Malauradament es va veure obligada a abandonar la universitat a causa de la malaltia del seu pare. Als 17 anys va quedar òrfena i poc després va perdre a la seva única germana i col·laboradora, Carmen.[3] Aleshores és quan comença a treballar com a telefonista de Correus i Telègrafs.
Un cop establerta a Osca, va residir a casa del seu oncle Luis, germà del pare.[4] En aquesta ciutat va completar, en tan sols tres mesos, els estudis de Mestra de Primera Ensenyança Elemental i de Primera Ensenyança Superior, amb la qualificació d’excel·lent en ambdós casos. Aquesta mateixa qualificació la va obtenir en totes les assignatures del Grau Normal, cursat a la Escuela Normal Central de Maestras de Primera Ensenyança de Madrid. Posteriorment, va tornar a Osca, on va residir durant nou anys, després d’obtenir una plaça com a mestra de pàrvuls.[5]
Aquí va començar la seva activitat com a articulista i publicista en diaris de dins i fora de la capital.
Va cessar el 3 de juny de 1901 i va ocupar una càtedra a la secció de Lletres de l'Escola Normal de Barcelona durant un curs, va permutar la plaça un any després, el 1902, incorporant-se a la de la Escuela Normal de Madrid, on va impartir l'assignatura d'Història de la Civilització. Va acomiadar-se en aquest lloc el 31 d'agost de 1909 al ser anomenada professora de la Escuela de Estudios Superiores de Magisterio.[6]
Va ser també professora d'Història Universal i d'Història d'Espanya, així com de Teoria i Història de les Belles Arts i de Metodologia de la Història. A partir de 1911 es va dedicar principalment a aquesta darrera assignatura. La seva recerca es va centrar en les innovacions conceptuals i metodològiques de la disciplina històrica. Coneixia àmpliament tant la bibliografia espanyola com les principals aportacions internacionals. Els viatges a l’estranger li van permetre conèixer directament les pràctiques acadèmiques d’altres països, que posteriorment va incorporar a la seva tasca docent.[7]
El 1914 va ser becada per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis per a realitzar estudis sobre la metodologia de la història a Itàlia, França i Romania però no la va poder gaudir a causa de l'esclat de la I Guerra Mundial. L'any 1916 va ser nomenada vicepresidenta de la Sociedad para el estudio del niño.[5]
Es va casar amb Antolín Sapelo. Va morir el 27 de juny de 1922, d'una sobtada septicèmia biliar.[8]
Les seves col·laboracions es poden trobar en revistes i publicacions periòdiques: El Ramo, Huesca Moderna, La Lectura, Blanco y Negro, Nuevo Mundo, La Ilustración Española y Americana, Diario Universal, Labor Nueva, La Correspondencia de España, El Magisterio Español, El Eco de Santiago, La Basílica Teresiana, El Álbum Ibero-Americano, La Alhambra, La Lectura, El Gráfico, El Imparcial, La Escuela Moderna, Feminal, Diario de la Marina de La Habana o Renacimiento de Filipinas.
Obres
[modifica]Pedagogia
[modifica]- El seu primer llibre publicat, de tipus didàctic fou Nociones de Higiene y Economía Doméstica. Imp. Leandro Pérez, Huesca, 1896. A partir d’aquest moment, va publicar nombroses obres didàctiques i creatives. Algunes d'aquestes obres van ser seleccionades com a llibres de text en diversos centres d’ensenyament.[6]
- En col·laboració d'Isabel Martínez Campos, Sencillo método de Corte para uso de las escuelas, Imp. de Leandro Pérez, Huesca, 1897.
- La Escuela y la Patria. Lecturas manuscritas. Imp. y Librería de Santiago Rodríguez, Burgos, 1899. Se reeditó hasta 1943.[6]
- La seva obra més destacada és el Compendio de historia de la civilización (1911), declarat de interés rellevant por la Real Academia de la Historia.[6]
- Mercurio. Excursiones escolares. Lecciones amenas e instructivas acerca de los productos naturales elaborados, con aplicación a la vida humana en lo concerniente al alimento, al vestido y al hogar. Hijos de J. Jepús, Barcelona, 1913.
- Los grandes inventos explicados a los niños. Est. Editores de A. J. Bastinos. Barcelona, 1914. (Contiene: La imprenta, el papel, el grabado, la litografía y la fotografía. El carbón como auxiliar de los grandes inventos. El vapor. El gas, el alumbrado y el acetileno. La electricidad. El telégrafo. El teléfono. El fonógrafo. La navegación aérea).
- Alma infantil (Notas de una colonia escolar). Libro de lectura para las escuelas de niños y niñas. Sucursal de Hernando, Madrid, 1911.
- La cocina racional. Fórmulas y procedimientos. Biblioteca Hispania, Madrid, 1915
- Santa Teresa de Jesús. Ed. Ramón Sopena, Barcelona, 1919.
- Mi primer libro. Ed. Sopena, Barcelona, 1923.
- Vida de colegio (Novela infantil). Libro de lecturas para las escuelas de niños y niñas, Lib. Suc. de Hernando, Madrid, 1916.
Ficció
[modifica]- El tesoro de Abigail, narración de Tierra Santa. Friburgo de Brisgovia. Herder, Barcelona, 1989.
- Emprendamos nueva vida. Novela. Henrich y Cia. Barcelona, 1905.
- Cuentos orientales, Antonio J. Bastinos, Barcelona, 1908
- Aves de paso. Novela infantil. Talleres Tip. de L. Pérez, Huesca, 1909.
- Cuentos del sábado, Einsiedeln, Est. Benziger y Cia. Suiza, 1909. (Contiene: Ni-ju. La hucha rota. Pasión funesta. Mariem. Lilí. La Patria ante todo. Carta al cielo).
- Visión de vida. Novela. Abadía y Capapé, Zaragoza, 1909. También publicada por Cecilio Gasca, Librero, Zaragoza.
- La novela de la infancia. Hijos de Santiago Rodríguez, Burgos.
- Flores de loto. Cuentos arqueológicos. Friburgo de Brisgovia. Barcelona, Herder.
- O-Toyo. Novelita japonesa. Bastinos, Barcelona.
Traduccions
[modifica]- Bracco, Roberto: Muecas humanas, con prólogo de Carmen de Burgos -Colombine-, Ed. Sampere y Cia. Valencia, 1906.
- Key, Ellen: Amor y matrimonio, obra que también prologa. Imp. Henrich y Cia. Barcelona, 1907.
- Rossi, Pascual: Psicología colectiva morbosa. Carbonell y Esteva, Barcelona, 1908, con la colaboración de su hermana Carmen.
- Queyrat, Federico: La imaginación y sus variedades en el niño. Estudio de psicología experimental aplicada a la educación intelectual. Traducción de la tercera edición francesa. Lib. Suc. de Hernando, Madrid, 1910.
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Santiago Fuentes, Magdalena de» (en castellà). Biblioteca Nacional de España. Escritores en la BNE. [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ Ruiz, Blasa «La vida y la personalidad de Magdalena S. Fuentes». Revista de Escuelas Normales (REN), número 55, junio- septiembre, 1928, p. 202-208.
- ↑ «Las conquenses ilustres : Magdalena Santiago Fuentes, ilustre conquense que innovó en pedagogía». Vestal Etnografía S.L. [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ Sánchez Arbós, María «Magdalena en la Escuela Primaria». Revista de Escuelas Normales (REN), núm. 55, junio- septiembre 1928, p. 214.
- 1 2 Pérez Bernardo, María Luisa «Magdalena de Santiago -Fuentes (1873-1922) y su contribución a la literatura y la traducción en España»». Lingüistica y Literatura, Vol. 43, Núm. 81 (2022): Enero-Junio, 15-04-2022, p. 271-282.
- 1 2 3 4 «Magdalena de Santiago-Fuentes Soto | Real Academia de la Historia». [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ Antolín Herrero, María Sol «Magdalena de Santiago Fuentes Soto, maestra». DF Diario Feminista, 22-03-2025.
- ↑ Abierto, Oficina de Participación, Transparencia y Gobierno. «Legados de Mujer. Ayuntamiento de Zaragoza» (en castellà). www.zaragoza.es. [Consulta: 12 desembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Rufino Blanco i Sánchez, Elementos de literatura española e hispanoamericana, Madrid, 1925, p- 471-472.
- Carmen Muñoz Olivares, Los Rincones de la Vida. Magdalena de Santiago-Fuentes: Mujeres comprometidas. Universidad de Castilla-La Mancha, 2004.
- Alumnes de la Universitat Central de Madrid
- Alumnes de la Universitat de Valladolid
- Naixements del 1873
- Persones de Conca
- Escriptors espanyols del segle XX
- Pedagogs espanyols
- Periodistes castellanomanxecs
- Docents
- Morts el 1922
- Morts a Madrid
- Traductors castellanomanxecs
- Escriptors espanyols del segle XIX
- Escriptors de la província de Conca