Maghemita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMaghemita

Maghemita de Gancedo, província de Chaco, Argentina
Fórmula químicaFe₂3+O₃
Epònimmagnetita i hematites Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuscomplex Bushveld, Sud-àfrica
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.7.1
Heys7.20.3
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 8,3515Å;
Grup puntual4 3 2 - gyroidal
Colormarró, vermell maó
Duresa6
Lluïssormat
Color de la ratllamarró
Diafanitatopaca
Propietats òptiquesisotròpica
Magnetismeferromagnètica
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2018 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1927
SímbolMgh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La maghemita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de les primeres síl·labes de magnetita i hematites, en al·lusió al seu magnetisme i a la seva composició.

Característiques[modifica]

La maghemita és un òxid de fórmula química Fe₂3+O₃. És un òxid de ferro ferromagnètic que, per tant, pot ser confós amb la magnetita, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida, anomenada kenomagnetita.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la maghemita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma per l'erosió o l'oxidació a baixa temperatura d'espinel·les que contenen ferro ferrós, comunament magnetita o magnetita titànica. És un pigment groc generalitzat en sediments continentals, roques i sòls. Va ser descoberta l'any 1927 al complex Bushveld, a Sud-àfrica.

En els territoris de parla catalana se n'ha descrit aquesta espècie a la mina Can Llebó (Sant Martí Sacalm, Selva)[3] i a Costabona (Setcases, Ripollès), ambdós indrets a la província de Girona (Catalunya), i al Mas d'en Gàsol (Àger, Noguera).[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maghemita
  1. «Maghemite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
  2. «Kenomagnetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
  3. Clapés, Lluís «CAN LLAVOR (SERRAT DEL TORN): UN JACIMENT ESTRATIFORME AL MASSÍS DE LES GUILLERIES». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 8-12 [Consulta: 28 novembre 2023].
  4. Mata i Perelló, Josep M. «Nous minerals catalans». Mineralogistes de Catalunya, 1, 9, juliol 1980, pàg. 22-23 [Consulta: 5 desembre 2023].